La tempesta es va comportar com qualsevol tempesta i va passar. Va deixar enrere tendals desarborats i llibreters que segueixen comptant els exemplars perduts, però també, el llegat d’una reflexió: la que es fa molta gent del sector sobre aquest macrodia del llibre tan vulnerable com el gegant amb qui somiava Nabucodonosor. El dels peus de fang. Aquesta vegada, el gegant va resistir perquè la pluja, la calamarsa i el vent van ser despietats però passatgers, i al costat de les fotos dels llibres xops l’hemeroteca podrà mostrar les més habituals de files, d’àvids consumidors de lletra, de complaents rubricants, de sol radiant en segons quin tram de la jornada. ¿I si hagués plogut tot el dia? ¿I si hagués bufat tot el dia? El clima és un tipus boig, va armat i no atén a raons. Hi ha llibreters, molts, que un de cada tres llibres que venen a l’any el venen el dia de Sant Jordi. Hi ha motius per reflexionar.