Sant Jordi: ¿està el model en dubte?, per Mauricio Bernal

La tempesta es va comportar com qualsevol tempesta i va passar. Va deixar enrere tendals desarborats i llibreters que segueixen comptant els exemplars perduts, però també, el llegat d’una reflexió: la que es fa molta gent del sector sobre aquest macrodia del llibre tan vulnerable com el gegant amb qui somiava Nabucodonosor. El dels peus de fang. Aquesta vegada, el gegant va resistir perquè la pluja, la calamarsa i el vent van ser despietats però passatgers, i al costat de les fotos dels llibres xops l’hemeroteca podrà mostrar les més habituals de files, d’àvids consumidors de lletra, de complaents rubricants, de sol radiant en segons quin tram de la jornada. ¿I si hagués plogut tot el dia? ¿I si hagués bufat tot el dia? El clima és un tipus boig, va armat i no atén a raons. Hi ha llibreters, molts, que un de cada tres llibres que venen a l’any el venen el dia de Sant Jordi. Hi ha motius per reflexionar. El primer, el principal, el concentrat. S’han tornat a escoltar després de la calamarsada les queixes d’alguns llibreters que consideren desbaratat posar tots els ous a la mateixa cistella, la de Sant Jordi. Són els que diuen que les vendes es concentren en dues festivitats concretes, Nadal i el Dia del Llibre, i que la resta de l’any les llibreries són una espècie d’erm on se sent xiular el vent. Per descomptat, el vent xiula més en les petites. «Per descomptat que cal repensar el model, no podem jugar-nos-ho tot a un dia, sigui el de Sant Jordi, el 23 de juliol o el que sigui», diu Carlota Freixenet, de la llibreria La Carbonera. Al local del Poble-sec tenen per modèlica l’experiència del 2021, quan les restriccions pandèmiques van obligar a espaiar les activitats durant una setmana. Va ser tan bé que ho han tornat a fer aquest any. «Ens va funcionar molt bé i per això repetim. Té molts avantatges, les vendes es reparteixen, no hi ha aglomeracions i els lectors es poden relacionar d’una altra manera amb els autors». «Nosaltres el que creiem i intentem fer és que l’interès pels llibres es mantingui durant tot l’any i no sigui cosa d’un dia», explica Irene Jaume, de La Ciutat Invisible. Des del projecte cooperatiu i autogestionat del barri de Sants la sensació és que Sant Jordi ha acabat per convertir-se en una espècie de transsumpte llibreter del sistema, una festa per vendre molt i vendre ràpid: una marató. «Només cal donar un cop d’ull als horaris de les firmes i veure que és una bogeria, autors que firmen una hora en un lloc i han de sortir corrents a l’altra punta de la ciutat, i així tot el dia». Jaume reconeix l’envergadura del dia de Sant Jordi («és un dia important, sens dubte»), però adverteix: «Si en veritat volem alimentar el tema que els llibres són tot l’any, cal atrevir-se a impugnar el model imperant». La pujada brutal Ampliar la festa. Aprofitar que l’any vinent el 23 d’abril cau en diumenge per fer un Sant Jordi de dos dies. Repetir l’experiència de l’any passat i –la idea s’obre pas– organitzar una festa a l’estiu, com fa dos anys. És el que s’escolta aquests dies, però no tots hi estan d’acord. «El Sant Jordi és bo perquè compra el no lector, i si al no lector li dones dos dies, no compra ni un dia ni l’altre», diu, taxativa, Carme Prim, de La Caixa d’Eines, la llibreria situada al carrer d’Aragó de Barcelona. «Si hi ha una pujada brutal de vendes és perquè s’incorpora el no lector, i la raó per la qual s’incorpora és perquè és una tradició, un dia fix, el 23 d’abril. Està comprovat que es ven més per Sant Jordi que durant els 15 dies que dura la Fira del Llibre de Madrid, i és per això». No s’ha de tocar el model, diu Prim. I opinen igual Montse Serrano, de la + Bernat, i Ezequiel Naya, de la llatinoamericana Lata Peinada. «Jo el model no el tocaria», diu la primera. «Fa 44 anys que celebro Sant Jordi i perquè un dia hi hagi tempesta no es pot canviar tot. No es pot lluitar contra els elements. Fer Sant Jordi en diversos dies, en una setmana, el desdibuixaria». Naya posa l’accent sobre el fet que potser el problema, al final, «és que la gent no llegeix», per això una tempesta trastoca tant, però davant la possibilitat d’un desdoblament o ampliació de la festa, es permet aquesta reflexió: «La feina que suposa Sant Jordi per a una llibreria és tremend, i jo no sé si voldria fer més ‘santjordis’ a l’any, no és tan fàcil». Segur que moltes llibreries subscriuen les seves paraules. Sobretot les petites, on xiula el vent. Parlem del clima Això diuen els llibreters, però Sant Jordi no és una festa només de llibreters. Hi ha un Ajuntament de Barcelona que posa la ciutat al servei de la celebració i entitats –la Cambra del Llibre, el Gremi de Llibreters– que participen en la seva organització. ¿Cal repensar el model de Sant Jordi? A l’ajuntament no creuen que el model vigent estigui en dubte, però no tanquen les portes a una certa flexibilitat. «Els que hem viscut tota la vida el Sant Jordi sabem que el dia 23 és una data assenyalada –diu el tinent d’alcalde de Cultura, Jordi Martí–, però tot el que sigui un complement a aquella jornada per descomptat es pot estudiar. Així, en principi, Martí no descarta la idea d’un Sant Jordi de dos dies l’any vinent, i remarca que aquest any, de fet, les llibreries tenien permís per treure els llibres al carrer des de divendres. «I sé que es va vendre molt, no sé si perquè la gent s’e nanava de cap de setmana, però es va vendre molt». Respecte de la pluja, el vent i la calamarsa, Martí diu que «les festes a l’espai públic tenen aquests riscos», però admet que el clima està canviant. «Anem cap a un món de fenòmens meteorològics extrems i hem d’incorporar aquest element al debat sobre com fem les coses a l’espai públic». En qualsevol cas, el tenint d’alcalde defensa, un, el dia assenyalat: «Una cosa és apostar i fer el possible perquè els ciutadans s’acostin a les llibreries tot l’any, però és un orgull per al país en general i per a aquesta ciutat en particular tenir una festa com la que tenim». I dos, la festa a l’aire lliure: «El Sant Jordi és per definició a l’aire lliure, però a més, a Barcelona no es pot fer una cosa com el que van fer a Girona: les desenes de milers de persones que hi havia dissabte a l’Eixample no es poden ficar enlloc». Sant Jordi només n’hi ha un Patrici Tixis és editor de Planeta i president de la Cambra del Llibre. Respecte a l’ocorregut dissabte, insisteix en el que ja va dir durant la reunió de dilluns amb els llibreters afectats: que «si el temps hagués acompanyat, hauria sigut el millor Sant Jordi de la història». Tixis afegeix que el model és «molt bo» (tot i que, naturalment, susceptible d’ajustos») i perquè no hi hagi dubtes respecte a això afirma que «Sant Jordi només n’hi ha un i és el 23 d’abril». «¿La possibilitat d’estendre’l a altres dies? No sé, es pot mirar, però en aquest moment no li sabria respondre». Més que per estendre el Sant Jordi o canviar el model, Tixis aposta per la posada en marxa de plans seriosos per incentivar la lectura, i recorda les estadístiques que assenyalen que un 36% dels espanyols no llegeixen ni els interessa llegir. «Sant Jordi només n’hi ha un i és el 23 d’abril»: ¿parla la Cambra en nom de tot el sector del llibre? No necessàriament. Des de La Ciutat Invisible, Irene Jaume diu que «el món del llibre és molt ampli», ergo, «no és realista creure que la Cambra, on hi ha editorials i llibreries que disten molt entre elles quant a pràctiques i valors, pugui defensar el bé comú de manera justa». «Nosaltres, per exemple», afegeix, «defensem valors molt diferents dels que pugui defensar una Casa del Llibre, un Fnac o un Corte Inglés. Per a nosaltres no és només vendre llibres, és construir comunitat». Jaume no arriba a l’extrem d’impugnar la superilla, sobre la qual s’ha estès un raonable consens, però sí que diu que potser no és necessari que totes les llibreries es desplacin al centre per Sant Jordi. «Hem de donar-li importància al barri. La gent valora les propostes maques de barri i que no et portis aquesta proposta al centre de la ciutat. Una llibreria de barri no pot competir amb una de gran del centre, i en aquest sentit cal ser més realistes i arribar a consensos i a pràctiques que ens beneficiïn a totes». I per acabar: el lector, el consumidor, com se’l vulgui anomenar, no està exempt de responsabilitat. En un món ideal, com diu Ezequiel Naya, si la gent llegís i comprés llibres durant tot l’any, podrien caure llamps i trons per Sant Jordi i no s’omplirien pàgines de premsa amb el tema. «Hi ha», diu Carlota Freixenet, «una part de la responsabilitat que és del consumidor. Nosaltres fem activitats tot l’any, nosaltres no parem de fer coses, som una llibreria molt activa. Però de vegades funciona i de vegades no».

El més llegit