Molts fotògrafs es van aproximar als barris de barraques de Barcelona, i específicament als habitats per la comunitat gitana de Barcelona, amb propòsit més o menys documental. Alguns complaent-se en el pintoresquisme, d’altres buscant la denúncia de les seves condicions de vida, altres simplement per documentar-los rutinàriament des del punt de vista de l’urbanisme. La llista és llarga, des de Postius amb Carmen Amaya al Somorrostro fins a Català-Roca, Cueta, Xavier Miserachs o Joan Colom. I darrere seu, tota la generació de fotoperiodistes dels anys 70. Però segons el fotògraf Jordi Calafell, comissari juntament amb Manolo Laguillo de l’exposició que pot visitar-se a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona sobre el fotògraf Esteve Lucerón, que va morir ahir, només dos fotògrafs van arribar a fotografiar aquesta comunitat des de dins. Un, Jacques Leónard (casat amb una dona gitana); l’altre el mateix Lucerón (la Pobla de Segur, 1950), que va fer de fotografiar el barri de la Perona el projecte de la seva vida, primer potser com a acte de consciència política (militava en el maoista Moviment Comunista de Catalunya) després integrat plenament al barri i sense que la seva obra tingués un discurs explícitament polític.