Blanquejar, de la tomba a l’Instagram, per Xavier Carmaniu Mainadé

Aquest cap de setmana, mentre mig país estava pendent del temps que feia per si es podia celebrar Sant Jordi, en un univers paral•lel situat a Barcelona, s’organitzava la Bridal Fashion Week, que és la manera “moderna” de presentar les desfilades de vestits de núvia per a la propera temporada. És el típic esdeveniment per on circulen personatges d’aquests que surten a la informació rosa, cosa que permet a les firmes de moda tenir una repercussió mediàtica més àmplia. I funciona. Totes les cròniques coincideixen a assenyalar que l’estrella d’aquest pessebre nupcial ha estat Victoria Federica de Marichalar Borbón, o el que és el mateix, la neboda del rei i neta de l’Emèrit, que segons declaracions d’ella mateixa és la seva “persona favorita”. Fa uns mesos que aquesta noia de 21 anys s’ha convertit en un dels valors a l’alça al mercat de les xafarderies. Ha tingut l’habilitat de saber tenir un peu a l’esfera mediàtica tradicional (premsa del cor, tele, etc.) i un altre a les xarxes socials, com qualsevol celebritat de la seva generació, acumulant desenes de milers de seguidors. Abel Cobos ho va encertar de ple al titular la seva crònica sobre la Bridal Week, dient que havia nascut una ‘influencer’ per blanquejar els borbons. Des que el món digital forma part de la quotidianitat, blanquejar és un dels verbs que més es conjuga al nostre dia a dia. Consisteix en oferir una cara amable d’allò que en realitat no ho és. La llista és llarga: l’extrema dreta, el masclisme, el racisme, la corrupció... I en el cas que ens ocupa no només és apropiat per la rutilant vida social de Victoria Federica, que enlluerna prou com per amagar altres episodis foscos protagonitzats per membres de la seva família, sinó perquè precisament el 23 d’abril va acabar la Pasqua jueva (Péssah), d’on prové l’origen del concepte “blanquejar”. Però no anem tan de pressa que hem de retrocedir fins als temps de Crist. Si avui en dia fem servir aquesta expressió constantment és perquè a l’Evangeli de Sant Mateu es reprodueix un abrandat discurs que Jesús dirigí als seus deixebles on parla d’això: “Ai de vosaltres, mestres de lleis i fariseus hipòcrites, que sou com sepulcres emblanquinats: de fora semblen bonics, però per dintre són plens d’ossos i de tota mena d’impuresa! Igualment vosaltres, de fora sembleu homes justos, però per dintre sou plens d’hipocresia i de maldat”. Per més que l’utilitzem sovint, nosaltres hem perdut el context històric i religiós que l’acompanya per poder entendre en el seu conjunt aquesta referència bíblica. Per saber-ne una mica més hauríem de donar un cop d’ull al Shekalim, que és un vell tractat hebreu on es recollien instruccions sobre el manteniment i funcionament del Temple de Jerusalem. Segons la llei jueva qui tocava un difunt o una tomba automàticament passava a ser considerat ritualment impur (tumah) i, en conseqüència, no podia participar a les cerimònies ni entrar als llocs sagrats fins que no havien passat uns dies. Per evitar que la gent topés amb les tombes que hi havia als afores de les poblacions, eren delimitades amb calç. El problema era que quan arribaven les pluges de la primavera, l’aigua s’ho enduia tot. Això era especialment problemàtic a Jerusalem, on molts fidels es desplaçaven per participar a la Péssah i si durant el trajecte fent drecera per algun corriol topaven amb un sepulcre, eren exclosos de la celebració. I al no poder anar al temple, tampoc hi podien fer aportacions econòmiques que ajudaven al seu bon funcionament. Així doncs, els homes de lleis i els fariseus, que eren els encarregats d’assegurar l’estricte observança de les tradicions, van instaurar el costum d’emblanquinar les tombes. Era una manera de senyalitzar-les perquè es poguessin evitar i, de passada, les embellien. Però com molt bé recordava Jesús als seus seguidors, a l’interior d’aquells sepulcres es continuaven conservant les impureses dels cossos en descomposició. Al segle XXI, la calç ja no és necessària per blanquejar. És molt més eficaç un bon filtre d’Instagram que dissimuli, com diu l’Evangeli de Mateu, la hipocresia i la maldat. Tota mena de neteges Blanquejar en anglès es diu “whitewashing”, per això d’aquí han derivat altres termes com “greenwashing” o “purplewashing”. Es fan servir per acusar les institucions, empreses i personalitats que pretenen millorar la seva imatge pública en àmbits com el medi ambient o el feminisme mitjançant mesures fetes més de cara a la galeria que no per convenciment.

Blanquejar, de la tomba a l’Instagram | + Història

El més llegit