El cost de no actuar

Parlem poc dels costos del canvi climàtic, fet que no ajuda a facilitar el camí de la transició energètica. Gairebé tothom admet el canvi, però són pocs els que hi veuen l’emergència i actuen o pressionen per a fer-ho possible. La societat està plena d’inèrcies i de barreres que impedeixen actuar amb la velocitat que caldria: les accions han de ser proporcionals a la distància de l’objectiu i per això és fonamental veure la immensitat del problema. Els costos del canvi climàtic són diversos, des dels costos de no fer res, als costos de les inversions necessàries per frenar el canvi, passant pels efectes sobre l’economia que tindrà l’adaptació del canvi. Avui parlarem dels costos de no fer res. S’han realitzat avaluacions econòmiques dels possibles riscos futurs del canvi climàtic ometent o subestimant moltes de les conseqüències més greus per vides i mitjans de vida perquè aquests riscos són difícils de quantificar amb precisió fora de l’experiència humana. Els estudis ens mostren l’evidència dels impactes del canvi climàtic tindran en el sistema climàtic de la Terra, fent veure que es trencarà a mesura que augmenti la temperatura mitjana global de la superfície, sobretot si l’escalfament supera els 2°C per sobre del nivell preindustrial. Aquests impactes inclouen la desestabilització de les capes de gel i glaceres i consegüent augment del nivell del mar; l’aparició de ciclons tropicals més forts, impactes de calor extrema, inundacions i sequeres més freqüents i intenses. També es preveu que es produeixin pertorbacions de la circulació oceànica i atmosfèrica i tot plegat comporti la destrucció de la biodiversitat i col·lapse dels ecosistemes. Molts d’aquests impactes creixeran i es produiran simultàniament a tot el món a mesura que la temperatura puja. Podrien superar la capacitat d’adaptació de les poblacions humanes, afectant i alterant significativament les vides i els mitjans de vida de centenars de milions de persones, si no milers de milions, a tot el món. Evidentment aquests impactes també perjudicarien el creixement i el desenvolupament econòmic, agreujant la pobresa i desestabilitzant les comunitats. Aquestes avaluacions econòmiques no tenen en compte el potencial de grans impactes arreu del món que provocarien migracions massives, desplaçaments i conflictes, amb grans pèrdues de vides. Per tant, les avaluacions econòmiques que s’expressen únicament en termes d’efectes sobre la producció (PIB), o que només extrapolen de l’experiència passada, no proporcionen una indicació clara del potencial dels riscos per a les vides i els mitjans de vida. La manca de quantificacions fermes no és un motiu, però, per ignorar aquests perills i, quan es tenen en compte els riscos perduts, encara és més convincent actuar de forma contundent i urgent per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Per tant, ara sabem que l’economia mundial s’encongirà, i molt. L’oficina de pressupost de Estats Units preveu que el PIB es reduirà un 10% en el curs del segle actual. Al mateix temps, els requeriments de finançament pels programes d’ajuda pels efectes de les tempestes, inundacions i focs necessitaran més del 0,6% del PIB. Altres canvis en la seguretat, modificacions d’ecosistemes i en infraestructures són difícils de quantificar. Un cost que ja s’està avaluant és l’augment dels costos per les companyies d’assegurances. La major companyia d’assegurances, Swiss Re, preveu la pèrdua de collites agrícoles, la derivada d’inundacions, la de l’augment del nivell del mar i dels efectes en la costa, amb un import de l’11% al 14% del PIB mundial pel 2050 en comparació amb el nivell de producció que hi hauria d’haver amb la hipòtesi d’arribar a una temperatura de 2,6ºC. Si ho apliquem a Catalunya, la pèrdua per desastres naturals acumulada al 2050 seria de 29.000 milions i, si ens fixem només en la pèrdua de producció agrícola, pot arribar a ser del 30% al 2050, uns 650 milions anuals a Catalunya. Hi ha altres costos difícils d’avaluar com l’empitjorament de la salut, la pèrdua de vides humanes, la pèrdua de biodiversitat, la pèrdua de la cultura o de la identitat. Un estudi de la ONU de 2016 avaluava La pèrdua de PIB mundial en un 0,35% pel 2030 i del 0,59% pel 2050. I el mateix estudi de l’IPCC avalua els costos d’un augment de temperatura amb un impacte de 0,6% per cada mig grau de temperatura. A tota aquesta pèrdua de riquesa cal afegir-hi els guanys de fer el camí de la transició energètica i econòmica, guanys que sovint s’anomenen «co-beneficis» i inclouen millores de l’aire ambiental i la disminució de malalties respiratòries i de pèrdues humanes. El camí és clar: per mantenir el benestar actual cal actuar frenant l’escalfament de la Terra, deixant de consumir combustibles fòssils. Les actuacions són urgents perquè els problemes els veurem aquest mateix any amb les pèrdues al món rural, que l’obligarà a repensar la seva producció. La inflació també canviarà les pautes de la demanda, afectant a final d’any a tot el sistema de producció. Consumir menys esdevindrà el relat d’aquí poc. Com aquell qui no vol la inflació ens haurà empobrit un 20% d’una patacada, fet que ens obligarà a reduir el consum en un valor semblant. Catalunya té el risc d’empobrir-se fortament. Començarem pel món rural, continuarem per l’industrial i acabarem pels serveis. És urgent veure la proporció del drama que ve i actuar.

El cost de no actuar

El camí està clar: per mantenir el benestar actual cal actuar frenant l’escalfament de la Terra, deixant de consumir combustibles fòssils.

El més llegit