¿Tenen futur les botigues de discos?

Format físic contra ‘streaming’, el ressuscitat vinil davant un CD presumptament caigut en desgràcia, i la botiga de discos, planten cara a la compra ‘online’. Entorn d’aquesta diabòlica equació bascula una festa anual, el Record Store Day, que realça el vell ritu de la compra davant el taulell. El Dia de la Botiga de Discos, iniciativa creada el 2008 als EUA, torna aquest dissabte en convivència, per primera vegada, amb Sant Jordi i el Dia del Llibre, després del fatal bienni pandèmic, i envia el missatge que el producte físic és compatible amb la ultramodernitat. Certs números donen raons als qui es neguen a cantar-li les exèquies: el 2021, el negoci del suport físic es va anotar a Espanya, per primera vegada, un augment de facturació (del 15,4%), representant un 15,54% del volum de negoci de la música gravada (en comparació amb el 15,52% del 2020), informa l’associació Promusicae. I als Estats Units, les vendes d’un suport menyspreat, el CD, van augmentar (un 1,1%) per primera vegada en 17 anys segons dades de ‘Billboard’, fins i tot es van situar una mica per sota del vinil, que el 2020 li va prendre la davantera (40,6 milions d’unitats contra 41,7). Discos-locomotora La foto completa ens parla de l’imperi del ‘streaming’, si bé l’objecte físic suggereix una resistència superior a l’esperada. Però llavors entrem en un oceà de matisacions. Les vendes de formats físics es mostren bastant dependents de la naturalesa més o menys comercial dels llançaments de cada any: ‘Billboard’ atribueix als àlbums d’Adele, BTS i Taylor Swift el repunt del CD el 2021. Àlbums associats a adhesions fortes. A Espanya, el CD va moure 37,4 milions d’euros l’any passat, dos milions més que el 2020, i 12 milions més que el vinil. «És un error donar a entendre que s’està liquidant», afirma Àlex Eslava, director de la discogràfica Discmedi i president de la PAF (Associació de Productors Fonogràfics), que diu que manté «certa discussió» amb el departament de Cultura de la Generalitat i amb l’ICEC (Institut Català de les Empreses Culturals) «perquè estan centrant tots els recursos en el món digital, quan és demostrable que tots els artistes, per existir, publiquen el seu disc en físic». La seva companyia factura en vinil a penes «entre un 10 i 15%» del que mou en compactes, perquè posa el focus en les grans superfícies i plataformes com Amazon, on l’elapé no és hegemònic. En canvi, a la xarxa de botigues independents que sustenta el Record Store Day, el vinil és l’objecte rei. Aquest és el format dels llançaments encunyats per a aquell dia, com aquest any, els d’artistes tan variats com Taylor Swift (nomenada ambaixadora global del RSD 2022), Pixies, Suede, Mariah Carey i Madonna. Productes de col·leccionista: edicions limitades, maxisingles acolorits, reedicions singulars. L’objecte de culte No és tant l’estil musical que determina l’hegemonia d’un o un altre format, sinó més aviat el canal: la botiga especialitzada és més propensa al vinil. «I la clau és que aquell dia puguis trobar-te el disc autoproduït de la banda punk més underground i la novetat de Madonna», explica Carlos Pascual, director de Record Store Day Spain i treballador de la botiga barcelonina Revolver Records. Hi ha un imaginari especialitzat, d’aficionats atents a les novetats al llarg de tot l’any, que «s’han habituat a escoltar els discos en ‘streaming’ i, quan els ve de gust tenir un objecte, s’inclinen pel vinil», assenyala Jordi Llansamà, director del segell (i botiga) BCore Disc, que arriba al punt de mirar d’evitar les edicions en CD. «Ja no solem fer-los, excepte si l’artista s’hi entossudeix», apunta. «En tot cas, prefereixo regalar-los, dins de la carpeta de l’elapé, que deixar-los ocupant espai al magatzem». Aquest any, el Record Store Day presenta menys novetats específiques que en altres edicions. La causa és el «col·lapse» de la producció de vinils, indica Carlos Pascual, conseqüència dels problemes de proveïment postpandèmics. Esperes de fins a sis i set mesos. Es nota en les novetats d’artistes espanyols: un total de 18, «quan altres anys n’eren 30 o 40», remarca Pascual. «Els segells independents depenen de recuperar la inversió ràpidament i no s’han pogut arriscar a no tenir el disc a punt aquell dia». Malgrat tot, els rastrejadors d’edicions exclusives se les podran tenir amb Bunbury, Camarón o Mala Rodríguez. Preus a l’alça Discos que rivalitzaran amb una gran força motriu del mercat del vinil, les reedicions de clàssics de la cultura pop: Pink Floyd, David Bowie, Michael Jackson... Objectes de prestigi, de qui el culte reclama anar més enllà del seu gaudi intangible a Spotify. Tot i que els preus vagin a l’alça en aquests dies de crisi energètica: dels 15 o 18 euros de no fa gaire als actuals 24 o 26 euros. Si el CD o el LP desafien l’imperi ‘online’, la botiga de discos és el bastió davant gegants com Amazon. El lloc que vol oferir una mica més que transacció comercial: «Una experiència en un ambient festiu, amb l’emoció de trobar-te el disc que buscaves i emportar-te’l a casa al moment», sospira Carlos Pascual. Establiments especialitzats i militants: un total de 69 adscrits al Record Store Day en tot Espanya que posaran aquest dissabte a prova la màxima que el futur serà digital o no serà.

El més llegit