Atenció, ‘mesdames’, ‘messieurs’, amants de Marcel Proust i gent que no ha llegit ni una de les 2.399 pàgines de la seva obra magna... (Parlem, per descomptat, d’‘A la recerca del temps perdut’ i parlem de l’edició canònica en francès, Gallimard, Quarto, 1999. En castellà són més pàgines). Senyores, senyors, amants i encara no amants de la ‘Recherche’, cal recordar que vivim en una espècie de llarg parèntesi de Proust, o de celebració de Proust, ja que l’any passat, el 21 de juny, l’escriptor francès hauria complert 150 anys i aquest any, el 18 de novembre, es compleixen 100 anys de la seva prematura mort. Això dona 17 mesos de llicència per parlar/escriure d’ell i, naturalment, de la ‘Recherche’. La ‘Recherche’: aquest monument literari en set volums i 1,2 milions de paraules que, si no estiguessin ordenades en línies, paràgrafs i pàgines, sinó una darrere l’altra, si fossin carretera, o riu, serien una carretera o un riu d’una mica més de 10 quilòmetres. De 10,3, en realitat.