Aquestes són les 128 cuines industrials que podran operar a Barcelona després de la prohibició

La prohibició de les «cuines fantasma» per part de l’Ajuntament de Barcelona només afectarà els locals que vulguin obrir a partir d’ara, però no els que ja tenen una llicència en vigor. Actualment, hi ha 128 cuines industrials a la ciutat, que no podrà tancar el nou reglament dissenyat per frenar la proliferació de les ‘dark kitchens’, cuines que proveeixen els repartidors de les aplicacions de menjar a domicili, en auge des de l’inici de la pandèmia. «No volem negocis fantasma a la nostra ciutat. Ni les cuines fantasma ni les ‘dark stores’ [botigues sense clients] seran una activitat permesa», defensava Janet Sanz, tinent d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona. La normativa, no obstant, no ataca només les ‘dark kitchens’, sinó que també afectarà els serveis de càtering i les cuines que donen servei a restaurants, establiments que ja hi havia a Barcelona abans de l’aparició d’aplicacions com Glovo, Deliveroo i Just Eat. El nou pla especial d’usos vinculats al comerç electrònic no permetrà l’obertura de noves cuines industrials en barris residencials i les desplaçarà a les àrees industrials com la Zona Franca, Sant Andreu i Sant Martí. Verificat ha elaborat un mapa d’aquestes cuines industrials, a partir de la informació pública recopilada al costat del despatx d’urbanisme 300.000 km/s, però l’ajuntament no respon quines són específicament ‘dark kitchens’ de Glovo ni quantes van obrir a partir del confinament, el març del 2020. El març del 2021, el govern municipal va aprovar una moratòria d’emergència per evitar continuar donant llicències a aquest tipus d’establiments. En aquell moment, a Barcelona ja operaven aquestes 128 cuines industrials i més de 1.400 supermercats que de moment l’ajuntament no podrà tancar. La nova normativa, que durant dos mesos admetrà esmenes d’entitats i partits, afecta per igual totes aquestes tipologies, tot i que l’ajuntament ha anunciat que en els pròxims mesos crearà un epígraf específic per a les ‘dark kitchens’. D’altra banda, tots els negocis que vulguin continuar fent repartiments a domicili s’hauran d’acollir a una nova llicència. Per aconseguir-la, hauran de modificar els seus locals per fer lloc als repartidors i als vehicles, que fins ara ocupaven la vorera. Aquesta normativa afectarà bars i restaurants tradicionals, així com les cuines fantasma i els magatzems que continuïn operant. S’hi hauran d’adaptar en dos anys, a partir de l’aprovació definitiva de la nova regulació. Un nou model que genera friccions als barris La nota de premsa de l’Ajuntament de Barcelona assegura que aquest pla vol «posar en ordre l’auge que han viscut les activitats vinculades al repartiment a domicili», especialment arran de la covid-19, tot i que el consistori no ha volgut especificar quants nous locals s’han registrat. Amb la digitalització accelerada dels hàbits de consum provocada pel confinament, el comerç electrònic del sector de la restauració s’ha pràcticament triplicat des de l’inici de la pandèmia, segons dades de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència. A Espanya, el volum de compres, que a principis del 2020 era d’uns 150 milions d’euros, va superar els 430 milions el segon trimestre del 2021. L’auge del comerç electrònic ha causat un fort augment dels ingressos de les empreses tecnològiques de repartiment a domicili. Durant el primer any de pandèmia, la facturació de Glovo a Espanya va augmentar un 35%, superant els 140 milions d’euros, segons ha confirmat el departament de premsa de l’empresa a Verificat. Just Eat i Deliveroo no han respost a la petició d’informació, però les informacions publicades a la premsa econòmica apunten a un creixement del 24% i del 25,5% dels seus ingressos a Espanya el 2020, respectivament (tot i que aquesta última va decidir abandonar Espanya per la coneguda com a ‘llei rider’). En conseqüència, grans ciutats com Londres, Madrid i Barcelona, han vist com es multiplicaven les obertures de ‘dark kitchens’, cuines compartides sense atenció al públic on els repartidors recullen menjars per repartir-les a domicili. Macroprojectes aturats Per intentar frenar-ho, l’Ajuntament ja va aprovar el març del 2021 una moratòria de llicències per evitar l’aparició de dos projectes de macrocuines iniciats als districtes de les Corts i Sant Martí. Havien de ser grans espais, de 1.400 i 565 metres quadrats, fragmentats en diverses cuines per llogar restaurants, que van motivar diverses protestes veïnals. Les queixes feien referència a l’acumulació de vehicles dels repartidors, com motos, bicicletes i patinets elèctrics, a les voreres dels locals, així com la generació de fum, sorolls i residus. A més, l’ajuntament critica que les «façanes cegues», sense aparador, «col·laboren a la potencial sensació d’inseguretat al carrer». La moratòria de fa un any no va afectar, en canvi, els magatzems coneguts com a supermercats fantasma o ‘dark stores’, botigues que es dediquen exclusivament al repartiment a domicili i no atenen clients. Fins ara s’agrupaven en el mateix epígraf que els magatzems d’alimentació, on es troben més de 1.400 establiments que fan «custòdia d’aliments o distribució a restaurants», sense venda directa al públic. El govern municipal tampoc especifica quants treballen únicament amb aplicacions de servei a domicili ni quants han obert durant la pandèmia. Amb la nova normativa, l’ajuntament passarà a considerar les ‘dark stores’ com a «magatzems amb repartiment a domicili», una nova categoria que tampoc permetrà noves obertures en cap punt de Barcelona, però que tampoc implicarà el tancament dels que ja funcionen a la ciutat. «Aquelles activitats que han obtingut una llicència, desgraciadament, amb aquest pla no les podem revisar», va lamentar la tinenta d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat, Janet Sanz, en una roda de premsa (en el minut 33:29).

El més llegit