Encara que la meteorologia s’entesti a dir el contrari, ja som en plena primavera. I per més que plogui, el cel hagi sigut de color plom durant setmanes i baixin les temperatures, la natura esclata de manera imparable. Fins i tot a la ciutat comença a despuntar el verd fresc i jove de les primeres fulles que surten a les capçades dels arbres urbans. Des del capdamunt de la Rambla de Barcelona és bonic de veure com les fileres de plàtans revifen. Allà, la primavera també es nota arran de carrer, a les parades de les floristes, on hi ha un bé de Déu de rams d’infinites variants cromàtiques. Que diferent de fa dos anys, quan aquella zona estava deserta per la pandèmia. La vida hi ha tornat... i els turistes també. Molts trepitgen aquell espai perquè les guies diuen que és un dels punts més famosos de la ciutat, però difícilment trobareu algun passavolant que sigui capaç de fer-se una idea del que havia significat la Rambla, ara que ha esdevingut parc temàtic de la barcelonor i ha engolit una via que era artèria ciutadana. Allà s’hi podia trobar tothom, des dels grans literats com Josep Maria de Sagarra i la colla de l’Ateneu Barcelonès fins a personatges tant populars que, malgrat tots els canvis de la modernitat, continuen ressonant al fons del calaix de la memòria col•lectivaa.