Plantes carnívores: quines cures necessiten i com són les seves trampes mortals

El director Roger Corman va immortalitzar Audrey Júnior o Audrey 2 en ‘La pequeña tienda de los horrores’, una comèdia negra de sèrie B que va rodar en dos dies i mig el 1960. És la història d’un amant de les plantes i florista anomenat Seymour Krelborn que descobreix una estranya planta que aviat atrau l’atenció de curiosos i clients, però que comença a pansir-se. Encara que la cuidi i intenti que creixi, Seymour no aconsegueix que la planta, que bateja com a Audrey 2, revisqui. Fins que un dia, accidentalment, Seymour es punxa un dit i comença a sagnar, i desperta la gana d’Audrey 2. El florista comprèn que la seva planta s’alimenta de sang, perquè és una planta carnívora. La història d’Audrey 2, que pot assemblar-se a un encreuament antropomòrfic entre una planta carnívora tropical i un alvocat, exagera l’alimentació d’aquest tipus de plantes que, no obstant, sí que ingereixen insectes i petites cuques, per tant, són molt apreciades com insecticides naturals per foragitar mosquits. Plantes insectívores Va ser el pare de la teoria de l’evolució Charles Darwin que primer va determinar l’existència d’aquest tipus de plantes capaces d’atraure, capturar i digerir insectes. Darwin els va anomenar insectívores, però el fet que no li tinguin manies als crustacis i petits mamífers fa que avui dia les coneguem com a plantes carnívores. Les plantes carnívores van desenvolupar la caça d’insectes com un recurs evolutiu per adaptar-se a terres seques i pobres en nutrients. De fet, els seus hàbitats preferits són les zones que envolten basses, aiguamolls o pantans, on abunden insectes i la terra compta amb un cert grau d’humitat. Climes tropicals La seva idiosincràsia fa que no siguin gaire comuns en zones temperades d’Europa i l’Àfrica i, en canvi, sí que es trobin en climes tropicals d’Àsia, Amèrica o Oceania. Un altre dels aspectes més identificatius d’aquest tipus de plantes són les fulles, que tenen la funció de trampa. Les plantes carnívores es classifiquen en dos tipus depenent de la manera de caçar insectes: de trampes actives o de trampes passives. I les trampes, al seu torn, poden ser de tres tipus: Trampa activa de cep o boca Les plantes carnívores d’aquest tipus capturen la víctima mitjançant moviments bruscos. La planta en qüestió atrau les preses pels seus vius colors i les fragàncies desitjables. Quan la víctima es posa al seu interior per recollir el nèctar, la planta la detecta, gràcies als sensibles tricomes o protuberàncies que hi ha al seu interior, i en qüestió de segons es tanca, i atrapa l’insecte al seu interior. La planta carnívora més popular d’aquest tipus és de l’espècie Dionaea muscipula, també coneguda com a Venus atrapamosques. Existeixen diferents varietats de Dionaea muscipula, cada varietat té colors i formats diferents, però totes tenen el mateix tipus de trampa. Trampa activa de succió Característica de les plantes aquàtiques, aquest tipus de mecanisme es realitza mitjançant utricles, que són petits filaments que a l’extrem tenen un orifici envoltat d’uns pèls ramificats. Quan la larva, nematode o cuca aquàtica toca aquests pelets, l’utricle s’obre i s’infla ràpidament, succionant l’aigua al voltant i, també, la seva presa. Després, la vesícula torna a la seva forma inicial alliberant el líquid aspirat, però la presa queda atrapada i sense possibilitat d’escapar. Tot el procés dura mil·lèsimes de segon, i això dificulta la fugida. Dins d’aquest tipus trobem la Utricularia vulgaris. Trampa passiva de caiguda També atrets pels colors vistosos i olors embriagadors, els insectes que acudeixen a aquest tipus de plantes s’hi endinsen buscant el nèctar. Però aquestes plantes tenen forma de copa o gerro, i les seves parets són llises i relliscoses, així que la presa cau i, gràcies als pèls orientats cap a baix de les parets, no pot sortir. A més, al fons del gerro hi ha un líquid espès que acaba digerint la víctima. Les trampes de caiguda són característiques de les Sarracenias i de les Nepenthes, i poden tenir tapa o caputxó per impossibilitar més encara la fugida de l’insecte. Trampa passiva adhesiva Com el seu nom indica, les fulles segreguen líquids o substàncies enganxoses, anomenades mucilags, que fan que els insectes que s’hi acosten, atrets de nou pels colors vistosos i promeses de dolços nèctars, es perdin per sempre. A la mínima sensació que ha caigut una presa, la planta adhesiva comença a segregar mucilag i, com passa amb els pantans, com més es mou l’insecte per intentar escapar, més mucilag segrega la planta per atrapar-lo. Algunes espècies, a més, constrenyen la cuca, l’enrotllen i estrenyen com fan les serps verinoses. Dins d’aquest tipus de planta carnívora hi ha la Dròsera. No obstant, els insectes són una font complementària de l’alimentació, però no la principal. La major part de la seva nutrició ve donada per l’aigua, les sals minerals i la fotosíntesi, com passa amb la majoria dels seus congèneres. És per això que requereix cures específiques si se’n vol tenir una a casa, sobretot si ve de climes tropicals, com gairebé totes. Les plantes carnívores necessiten molta lluminositat: algunes necessiten llum directa i d’altres ombra o semiombra, però en tots dos casos, molta llum, això vol dir que són plantes pròpies d’exterior. Aigua de pluja El reg ha de ser amb aigua desmineralitzada, és a dir, sense calç. Preferentment es pot utilitzar aigua de pluja, però també és possible aprofitar l’aigua que s’obté d’aparells d’aire condicionat o deshumidificadors. És necessari mantenir el substrat sempre humit, per tant, és recomanable col·locar el test sobre d’una safata amb uns dos o tres centímetres d’aigua. Al ser una planta tropical, aguanta temperatures altes de fins a 35-40ºC, però no excessivament fredes (fins a 5ºC a tot estirar) i no suporta gelades. I no és necessari adob de cap tipus perquè creixin. Club Entendre-hi + Animals i plantes d’EL PERIÓDICO Al Club Entendre-hi + Animals i plantes d’EL PERIÓDICO som amants dels éssers vius i ens interessa tot allò que hi està relacionat. Aquí t’explicarem tot el relacionat amb les teves mascotes i com treure el màxim profit de les teves plantes, sempre des d’un punt de vista ecològic i sostenible. És molt fàcil unir-se al club. Registreu-vos a Entre Tots i escriviu-nos explicant les vostres inquietuds o compartint les vostres experiències.

El més llegit