Per ser dona, negra i calba

No puc evitar parlar del que va passar la passada nit dels Oscars a Los Angeles. I abans de fer-ho m’agradaria aclarir que parlo tenint presents els meus privilegis de dona blanca i amb cabells. Soc una feminista que continua aprenent per poder tenir en compte unes opressions que a mi no m’afecten però que sí que ho fan a les meves companyes. La lluita antiracista i la lluita per reivindicar i visibilitzar les dones calbes (utilitzo aquest terme perquè l’associació A Pelo l’utilitza) l’encapçalen les persones racialitzades i calbes i jo, com a feminista interseccional (sempre en continu aprenentatge) en parlo perquè no puc mirar cap a una altra banda i fer veure que no passa res. Quan vaig veure la reacció de Will Smith per les paraules de Chris Rock sobre Jada Pinkett vaig pensar que era una reacció de milhomes perquè s’havien ficat amb la seva dona. I em vaig enfadar molt amb el presentador de la gala per riure’s de l’alopècia d’algú i, en concret, d’una dona, ja que la calvície femenina rep molta més opressió que la masculina. Continuo pensant que no era necessari una bufetada per defensar ningú, això sí, gràcies al comentari de l’Adnaloi Vila, ‘companye’ de lluita, vaig aprendre a incorporar altres mirades al que havia passat. Adnaloi em va explicar que des d’Afroféminas es va reclamar que Will Smith va sortir en defensa d’una dona negra i que això era un fet que molt poques persones havien tingut en compte. Quinndy Akeju, directora d’Afroféminas a Europa, explica en una entrevista que tot l’incident s’ha llegit fent una anàlisi de gènere i no s’ha fet l’anàlisi de raça i això és una cosa que es denuncia des de l’afrofeminisme perquè implica invisibilitzar la realitat de les dones negres. I, evidentment, hi estic completament d’acord. Jo, com a dona blanca, he fet una lectura de gènere i tenint en compte la pressió estètica que recau sobre una dona calba i vaig obviar la raça de Jada Pinkett. Vaig caure en la trampa del feminisme hegemònic. I tot això m’ha servit per buscar el que diuen les companyes afrofeministes sobretot i continuar aprenent sobre la lluita feminista interseccional. A Jada Pinkett se li ajunten tres opressions: ser dona, negra i calba. Des de la perspectiva de gènere reconec que no sempre podem ser nosaltres les que ens autodefensem, sobretot perquè la societat patriarcal ens ensenya a fer el contrari. Ja comença a ser hora, doncs, que l’autodefensa feminista estigui en primer pla. Incorporar la mirada de la lluita antiracista m’ha servit per veure que Will Smith va fer molt bé defensant els drets de la seva companya perquè potser ella, en aquell moment, no es va veure capaç de fer-ho. És important que tothom s’aixequi a defensar les persones que formen part de les minories. Com ja he dit, no comparteixo les maneres perquè (tot i que puc entendre que se’l devia menjar la ràbia) no vull pensar que l’única manera que tenim de defensar-nos és amb la violència. Des de la perspectiva de raça, continuo aprenent de les meves companyes. Per exemple, Desirée Bela que també va escriure un text carregat d’emoció en què parlava de tot. I, sobretot, repasso les meves pròpies creences perquè vaig donar per fet que com que el comentari venia d’un home negre no contenia racisme. Gran error, el meu. Tenint molt present que, malgrat ser dona, tinc molts comportaments masclistes, algú, per ser negre, no queda exempt de tenir comportaments racistes. Des de la perspectiva de la lluita contra la pressió estètica, m’endinso en la batalla de les dones calbes i col·lectius com el de l’associació A Pelo ens poden fer més que evident que la calvície femenina està més que invisibilitzada, és objectiu de grans burles o que només s’associa a processos de càncer. «No tenim una política o una periodista calba», deia Núria Garriga, cofundadora de l’entitat. Són molt poques les dones que mostren la seva alopècia i als espais públics no en coneixem cap o, almenys, no va sense perruca. En el cas dels homes, tenim molts més referents d’homes calbs i aixòx fa que l’alopècia masculina no estigui invisibilitzada. De tot el que ha passat aquests últims dies n’aprenc moltes coses, la més important, que agraeixo moltíssim que les meves companyes m’ajudin a afinar la mirada amb tot el que intersecciona cada persona.

El més llegit