El projecte urbanístic de l’antiga Mercedes-Benz de Bon Pastor inquieta els veïns

La transformació de l’antiga fàbrica de Mercedes-Benz situada al barri del Bon Pastor està en marxa. On ara hi ha naus abandonades i runa està previst aixecar fins a 1.450 pisos, i també que desembarquin empreses tecnològiques. Aquesta transformació radical, fins i tot necessària, preocupa alguns veïns de la zona com David Medina, que ha enviat una carta a EL PERIÓDICO. Aquest lector viu en un dels blocs del passeig de la Havana, en un tercer, i des del seu balcó divisa pràcticament els 90.000 metres quadrats del recinte, en desús des del 2007. «S’estan plantejant construir pisos de 14 plantes quan a la zona en tenen a tot estirar sis. Em preocupa que em tapin les vistes, tenir menys llum, però sobretot m’inquieta la massificació i els problemes de mobilitat que provocarà», explica via telefònica Medina, de 50 anys, que entén la necessitat de recuperar i reinventar aquesta enorme parcel·la. La regeneració d’aquest espai serà possible gràcies al conveni entre Ajuntament de Barcelona i la societat Conren Tramway, propietària de la finca, en el qual es recullen premisses i característiques principals d’una transformació que no està tancada. La proposta dels promotors per a aquest àmbit, finalista en un concurs internacional, va veure la llum recentment per a sorpresa dels veïns. El conjunt replica el model de superilla de la ciutat, amb prioritat per als vianants i la mobilitat activa (bicicleta i patinet), preparada per fer front a l’emergència climàtica. «La transformació serà espectacular, sens dubte, però no és or tot el que resplendeix», adverteix Medina. La nau central es transformarà en una plaça i al seu voltant es disposaran els edificis, entre els quals destacaran dues facultats i un centre propi de la Fundació Leitat que lideraria la implantació de noves empreses vinculades a les indústries creatives. Això es pot traduir en uns 5.000 nous llocs de treball. A la seva carta el lector exposa els seus principals temors. En primer lloc, la ruptura de l’‘skyline’ d’aquesta part de la ciutat. Entén la necessitat del promotor de construir el màxim de pisos possible, per rendibilitzar la inversió, però considera que les vivendes es podrien repartir d’una altra manera sacrificant la nau anomenada ‘Merceditas’. «Pot tenir un valor sentimental per als extreballadors de la fàbrica –explica el veí–, però realment no té prou interès històric i patrimonial per justificar la seva existència». D’altra banda, una hipotètica «massificació» de la zona, assegura Medina. «Qualsevol que hagi intentant l’odissea d’acostar-se al centre comercial la Maquinista un dissabte a la tarda, sobretot en l’era prepandèmica, sap l’horror circulatori que es forma, un col·lapse total que fa del tot insuficients els accessos a la ronda del Litoral i que acaben patint els veïns residents», escriu el lector, que anticipa un caos circulatori perquè el transport públic serà insuficient i molts clients venen de fora de Barcelona atrets per la possibilitat d’aparcar gratuïtament en el mateix complex comercial. Procés participatiu L’Associació Veïnal Maquinista-Mercedes comparteix les preocupacions del lector. En el seu últim comunicat, recalquen que «la massificació és l’origen del problema». El 60% del projecte es destinarà a vivenda, el 40% de la qual serà de protecció oficial. La població actual, d’uns 2.300 residents, calcula aquesta entitat veïnal, es triplicarà. Això és molta més població de la que pot absorbir el territori, asseguren, per la qual cosa demanen més inversió en la creació de nous equipaments bàsics i l’adaptació de vials, ponts i accessos. Aquesta jove associació, fundada el 2021, es mostra molt crítica amb el procés participatiu en curs. Aurelio Pérez, membre de la junta, considera que tenen poca utilitat: «Són sessions obertes en les quals no ens presenten res concret. I quan preguntem per algunes xifres, com les 1.450 vivendes, tampoc ens diuen d’on surten o com es repartiran. Volem veure estudis tècnics, basats en dades concretes, i no projectes basats en estudis ideològics», protesta. En un dels tríptics de l’associació apareix també la «inseguretat» com un altre dels temes que els inquieten. Pérez aclareix aquest punt: «Al no conèixer la distribució del projecte, ens preocupa que es puguin generar racons, zones tancades. De dilluns a divendres tota la zona tindrà molta vida gràcies a les facultats i empreses, però no volem que es converteixi per les nits i caps de setmana en una zona despoblada com el 22@. Hem demanat negocis, botigues de barri, als baixos». La transformació d’aquesta zona tindrà efectes a tot el barri, per aquest motiu segueixen molt de prop aquest tema a l’Associació de Veïns i Veïnes del Bon Pastor, la veterana, que va aprovar en el seu moment la transformació del solar en desús. La seva presidenta, Paquita Delgado, va aprovar la posada en marxa del projecte, però amb certes condicions. Les principals demandes d’aquesta entitat, avalada per les nombroses reivindicacions veïnals aconseguides des dels anys 70, són la creació d’un pulmó verd –la proposta inicial de la promotora li sembla insuficient, amb un verd gairebé decoratiu– i l’elaboració d’un pla de mobilitat general per a la zona que impedeixi que aquesta nova ‘superilla’ provoqui embussos al seu voltant amb l’arribada de nous veïns i la implantació de noves indústries. Fase inicial L’aparició d’unes quantes fotos i vídeos en la premsa del projecte la setmana passada van causar un gran enrenou en les dues entitats. Amb tot, saben que no està aprovat. Per la seva banda, des del consistori confirmen que els ‘renders’ que s’han vist aquests dies són només una proposta del promotor, una «proposta no acordada amb l’Ajuntament» i que continuen treballant per acabar de concretar-ho tot i elaborar una modificació del Pla General Metropolità (MPGM) per a aquest àmbit, pas imprescindible per continuar avançant en la regeneració. Les mateixes fonts recorden que el futur urbanístic d’aquests terrenys dependrà de les conclusions extretes del procés participatiu obert a la ciutadania, ja que seran «la base per elaborar després el nou planejament». També remarquen que el procés es troba en una fase inicial, que continuarà amb més sessions temàtiques i la presentació d’una proposta per a l’aprovació inicial de l’MPGM. «Una vegada aprovat el pla inicialment, el procés continuarà amb una nova fase amb més sessions temàtiques de debat sobre la proposta, entre les quals la mobilitat. I una vegada s’hagi elaborat i aprovat inicialment l’MPGM, s’obrirà el període d’exposició al públic per poder presentar-hi al·legacions», remarquen.

El més llegit