L’aigua, un recurs vital a salvaguardar

Malgrat que el 70% del planeta sigui compost d’aigua, menys del 3% és aigua dolça. No obstant, d’aquesta quantitat, tan sols el 0,007% està disponible per a consum humà. Això es deu al fet que el 69% està congelada als pols, el 30% és aigua subterrània als aqüífers i el 0,3% és als rius i rierols. Aquestes dades evidencien la importància de l’aigua dolça, fonament de la vida de tots els éssers vius, però també la seva escassa disponibilitat al planeta i la clara necessitat de protegir aquest valuós recurs. Segons dades de l’ONU, el 97% de l’aigua dolça líquida es troba sota els nostres peus. L’aigua subterrània, a més, dona aliment al subministrament d’aigua potable, el sanejament, l’agricultura, la indústria i els ecosistemes. El repte, i més davant els efectes del canvi climàtic, és garantir el subministrament d’aigua en quantitat i qualitat suficients, com persegueix la meta número 6 dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS), fixats per l’ONU. La tecnologia, clau per a la seguretat hídrica Miquel Rovira, director de l’Àrea de Sostenibilitat del centre tecnològic Eurecat, i Xavier Martínez, director de la Unitat Tecnològica d’Aigua, Aire i Terres d’Eurecat Traslladem-nos cap al futur per un moment, vuit anys endavant, i imaginem que els 17 objectius de desenvolupament sostenible (ODS), establerts el 2015 per l’ONU en el marc de l’Agenda 2030 per erradicar la pobresa, protegir el planeta i assegurar la prosperitat per a tothom com a part d’una nova agenda de desenvolupament sostenible, s’han assolit plenament. L’ODS 6 –aigua neta i sanejament–, juntament amb altres objectius, garanteix el subministrament d’aigua en quantitat i qualitat suficients. És fonamental per a l’avanç de la societat, la lluita contra la pobresa i les malalties, així com per a un desenvolupament sostenible econòmic, social i ambiental, imprescindible també per al manteniment dels ecosistemes. Però tornem al present, som al 2022 i la realitat és que l’ODS 6 probablement no s’assolirà el 2030 a escala global, cosa que es veurà agreujada per la dificultat de compliment d’altres ODS, com per exemple el 13 –acció pel clima–, que persegueix adoptar mesures urgents per combatre el canvi climàtic i els seus efectes. Efectivament, el canvi climàtic afecta de manera molt significativa el cicle hidrològic, cosa que és especialment rellevant a la regió mediterrània. És inquietant que els països que menys contribueixen al canvi climàtic són els que més lluny són de veure garantit l’accés a l’aigua; això afecta especialment els països menys desenvolupats socioeconòmicament, molts al continent africà. Som davant el desafiament urgent d’aconseguir la seguretat hídrica, que implica una disponibilitat d’aigua adequada, en quantitat i qualitat, l’aprofitament dels recursos de forma sostenible i la gestió de les interrelacions entre els diferents usos de l’aigua i sectors de manera coherent, sense oblidar un nivell acceptable de riscos per a la població, el medi ambient i l’economia. ¿Com podem accelerar el procés cap a la seguretat hídrica? És essencial una nova governança de l’aigua, la creació d’aliances estratègiques, l’educació i sensibilització, augmentar la quantitat i l’eficiència dels recursos financers i, per descomptat, potenciar el rol de la tecnologia. En aquest sentit, les oportunitats són enormes i l’ecosistema català dedicat a l’aigua a Catalunya pot fer aportacions de gran impacte. Actualment, ens enfrontem a dos grans reptes per garantir la resiliència del cicle de l’aigua en un escenari de canvi climàtic: assegurar la quantitat i la qualitat dels recursos hídrics. En el primer dels casos, les solucions passen per un ús eficient de l’aigua disponible i, sobretot, per obtenir fonts alternatives tals com el dessalatge o la reutilització. D’altra banda, és necessari aplicar estratègies que permetin assegurar la qualitat química i microbiològica de l’aigua, tant al mateix medi natural com en el moment del seu consum. Per exemple, avui dia és possible, gràcies als últims avanços en tecnologia de materials, obtenir aigua d’elevada puresa a partir de l’aigua del mar o de les aigües residuals amb un consum energètic pròxim al límit teòric, és a dir, amb una gran eficiència. Gràcies a tècniques d’anàlisi de dades i intel·ligència artificial combinades amb tecnologies fotòniques o de biologia molecular som també capaços de predir i analitzar la presència en temps real de contaminants a l’aigua a concentracions ínfimes i reduir significativament el consum energètic dels processos de depuració. Precisament, l’obtenció i recuperació de recursos del cicle de l’aigua és un altre dels grans reptes a què s’enfronta el sector. És a l’aigua on rebutgem bona part dels nutrients necessaris per a l’agricultura, cosa que perpetua l’actual model econòmic lineal que hem de convertir en circular. La tecnologia actual permet recuperar nutrients com el nitrogen i el fòsfor de l’aigua residual, i tanca així el cercle i evita la utilització de recursos no renovables. Però també permet transformar la matèria orgànica present a l’aigua residual en energia en forma de biogàs i fins i tot hidrogen o en plàstics altament biodegradables no provinents del petroli. En un futur no gaire llunyà, serà possible obtenir elements químics crítics imprescindibles per al desenvolupament tecnològic tals com el liti o el magnesi a les mateixes dessalinitzadores d’aigua de mar, en un pas més cap al canvi de paradigma cap a un cicle de l’aigua productor de recursos. Hem de catalitzar les actuacions per convergir cap a la seguretat hídrica i el compliment dels ODS. Els tecnòlegs estem preparats. ¿Ens hi acompanyen? Les aigües subterrànies davant el repte del canvi climàtic Josep Maria Carmona és professor d’Hidrogeologia de la UB, Facultat de Ciències de la Terra, i membre del Consell de Direcció de l’Institut de Recerca de l’Aigua de la UB (IdRA) Des del 1993, cada 22 de març l’ONU celebra el Dia Mundial de l’Aigua per sensibilitzar sobre la importància que té l’aigua dolça per a la societat i per fer front a la crisi mundial de l’aigua (2.200 milions de persones no tenen accés a l’aigua potable). Aquesta celebració es fa per recolzar l’objectiu 6 de desenvolupament sostenible de l’ONU (aigua i sanejament per a tothom el 2030). Aquest any, la celebració es focalitza a les aigües subterrànies, un recurs renovable que, tot i que es manifesta pertot arreu, no és directament visible perquè es troba ocult sota els nostres peus. Les aigües subterrànies es desplacen al llarg d’unes formacions geològiques del subsol denominades ‘aqüífers’. Aquests aqüífers es recarreguen sobretot per la infiltració de part de l’aigua de pluja a través de la superfície del terreny. Una vegada als aqüífers, aquestes aigües es dirigeixen lentament cap als mars i oceans, on descarreguen subaquàticament, i tanquen així el cicle de l’aigua. Com a part d’aquest cicle, les aigües subterrànies alimenten brolladors, rius, llacs i aiguamolls, cosa que preserva els hàbitats i la biodiversitat dels seus ecosistemes aquàtics. La vida, per tant, no seria possible sense les aigües subterrànies. A la major part de les zones àrides del món la dependència de les aigües subterrànies és total. Únicament el 3% del total de les aigües del planeta són dolces, i d’aquestes les subterrànies representen el 22%, mentre que les superficials de rius i llacs en l’1%. Les aigües subterrànies s’extreuen a la superfície principalment mitjançant pous dotats de bombes o a través de galeries. Els usos de les aigües subterrànies varien àmpliament entre les diferents regions del món i depenen en bona mesura del clima. Aproximadament el 60% del consum mundial d’aigües subterrànies es destina a l’agricultura per a l’alimentació de persones i animals. De la resta, la majoria es destina a proveïment urbà i a la indústria. Les aigües subterrànies es troben disponibles al llarg de l’any a totes les parts del món, fins i tot durant els períodes de pluges escasses. Però és un recurs que s’ha de gestionar i protegir de manera adequada, i assegurar-ne la sostenibilitat tant en quantitat com en qualitat. Per a això, s’ha d’evitar l’extracció de més aigua subterrània de la que es recarrega (cosa que es coneix com a ‘sobreexplotació’), que és causa de l’esgotament d’aquest recurs, i protegir-lo de la contaminació, que impedeix que pugui ser destinat als usos als quals s’estava destinant. Tant la sobreexplotació de les aigües subterrànies com la seva contaminació són una manifestació del denominat ‘canvi global’. Aquest concepte es refereix als canvis i modificacions que s’estan produint a gran escala com a resultat de la intensificació del conjunt d’activitats antropogèniques com a conseqüència del creixement de la població humana i la seva necessitat de recursos. Aquestes activitats es realitzen des de moltes dècades enrere, al llarg del segle passat i en l’actualitat, i han derivat en l’alteració dels diferents components biofísics del planeta. Entre aquests, els recursos hídrics, però també l’atmosfera, oceans, terres, biodiversitat i d’altres. Una de les manifestacions més importants del canvi global és l’escalfament global com a resultat de l’emissió de gasos amb efecte hivernacle. Aquesta emissió està generant un dels reptes més grans als quals s’hagi enfrontat la humanitat, el canvi climàtic, que és l’amenaça ambiental, social i econòmica més gran del nostre temps i que afecta totes les formes de vida a la Terra. El canvi climàtic disminuirà la recàrrega de les aigües subterrànies, cosa que reduirà al seu torn l’aigua que alimenta els rius. A més, s’espera que, amb aquesta disminució dels recursos hídrics, i amb l’increment de la població i la seva demanda d’aigua, la quantitat i qualitat de l’aigua subterrània i superficial disminueixin substancialment al llarg d’aquest segle. Un altre dels efectes de l’escalfament global és la pujada del nivell del mar. A les grans planes costaneres del planeta, on habiten més de mil milions de persones, disposen de les aigües subterrànies com a font de recursos hídrics. En aquestes zones, la pujada del nivell del mar farà que l’aigua salada penetri molts quilòmetres terra endins, cosa que substituirà les aigües subterrànies dolces per aigua salada marina. Per acabar, com passa amb la resta dels efectes del canvi climàtic, les polítiques de mitigació i adaptació a aquest són les que es proposen per afrontar els efectes sobre les aigües subterrànies, un bé comú de tota la humanitat.

El més llegit