Una reina amb pavelló I + Història

Aquest divendres a Barcelona s’ha posat en funcionament un centre d’acolliment per a refugiats ucraïnesos al pavelló número 7 del recinte de la Fira de Montjuïc, un dels elements que encara es conserven de l’Exposició Internacional que va organitzar la capital catalana el 1929. La planificació urbanística d’aquelles instal·lacions va anar a càrrec del famós arquitecte Josep Puig i Cadafalch, que també va ser el responsable del disseny tant d’aquest pavelló com del seu bessó, situat al davant. Les dues naus flanquegen l’escalinata principal i ajuden a emmarcar, com si d’un pla cinematogràfic es tractés, el palau que actualment és la seu del Museu Nacional d’Art de Catalunya. Els dos pavellons van ser batejats amb els noms d’Alfons XIII i Victòria Eugènia, reis d’Espanya en temps de la mostra. El número 7 és el dedicat a la monarca, que va arribar al tron contra pronòstic. Victòria Eugènia de Battenberg va néixer a la localitat escocesa de Balmoral el 1887, just quan la seva àvia celebrava el cinquanta aniversari del seu regnat. Per això la premsa va batejar la criatura amb el sobrenom de ‘Jubilee baby’. Precisament va ser per homenatjar la seva àvia que se li va donar el nom de Victòria; i també el de la seva padrina, Eugenia de Montijo; però com que els noms llargs i compostos sempre són de mal dir, a casa li deien Ena. El 1905, quan tenia 18 anys, va assistir a un sopar de gala en homenatge a Alfons XIII, que estava de visita a Londres. El jove monarca, només un any més gran que Victòria Eugènia, es va fixar en la noia i va començar l’idil·li. El problema era que la reina mare, Maria Cristina, ja havia fet plans per al seu fill i volia aparellar-lo amb alguna princesa d’una casa alemanya o escandinava. De fet, tot apuntava que la candidata a reina d’Espanya seria Margarida de Connaugh. A més, la relació amb Victòria Eugènia plantejava els típics problemes que compliquen la monarquia: era protestant i, segons els protocols, no tenia prou categoria per contraure matrimoni amb un rei. Les dues coses es van resoldre amb celeritat. La noia es va convertir al catolicisme i el rei d’Anglaterra, Eduard VII, la va ascendir de categoria al nomenar-la princesa de la Gran Bretanya i Altesa Reial. El que no van poder resoldre va ser la seva hemofília i això va acabar generant problemes de salut a alguns dels descendents que va tenir amb el Borbó, amb qui es va casar el 31 de maig de 1906, als Jerónimos de Madrid. La celebració no va poder escapar a la violència que es vivia a l’Espanya de llavors. Quan el seguici nupcial tornava a palau, l’anarquista de Sabadell Mateu Morral va fer esclatar una bomba camuflada en un ram de flors. Tot i que la parella va resultar il·lesa, l’atemptat va provocar la mort de 28 persones i un centenar de ferits. Aquell luctuós episodi va impactar la jove reina, que no va tenir una vida fàcil a la cort. Tenia poques amistats a Madrid i, a més, el seu marit aviat la va deixar de banda per prestar més atenció a les amants. Amb el pas dels anys la relació es va anar deteriorant fins que va arribar el 1931, quan la classe política va donar l’esquena a Alfons XIII i va preferir proclamar la Segona República. Els monarques es van veure forçats a anar-se’n a l’exili i Victòria Eugènia ho va aprofitar per separar-se del seu marit, de qui estava fins al capdamunt. Es va acabar instal·lant a la ciutat suïssa de Lausana, en una discreta mansió anomenada Vieille Fontaine. Va portar una vida bastant retirada i només en els últims anys de la seva vida va tornar a agafar cert protagonisme, gràcies a les bones relacions que tenia amb el seu net, Joan Carles, que la visitava sovint. De fet, va ser allà on el futur rei va oficialitzar el seu compromís amb Sofia de Grècia. Aquesta bona sintonia explica que fos la padrina de bateig de Felip, el 1968. Va ser una de les poques vegades que va tornar a Espanya abans de morir, l’abril de 1969, als 81 anys d’edat. Tot i que inicialment va ser enterrada a Lausana, quan a Espanya es va restaurar la monarquia Joan Carles va manar traslladar les seves restes a El Escorial. Arquitecte i president Josep Puig i Cadafalch és un dels grans noms de la història de Catalunya. Tant per ser un gran arquitecte, com per la seva tasca com a arqueòleg en el jaciment d’Empúries i per la recuperació del romànic. I, evidentment, perquè va ser president de la Mancomunitat des de 1917 fins a 1924, quan la dictadura de Primo de Rivera el va cessar de forma forçosa. Entendre-hi + amb la història

El més llegit