El sexe no és un examen

No hi ha una manera única i correcta de tenir relacions sexuals. Cada persona és un món i dins de cada món hi ha una vivència única de la sexualitat. quan algú decideix comnpartir la seva sexualitat amb d’altres persones es crea una combinació única. Sembla evident, oi? Doncs hem crescut aprenent un únic model de com ha de ser la sexualitat i com han de funcionar les relacions sexuals compartides. I el model que hem après és coitocentrista, falocentrista i orgasmocentrista. En resum, podem dir que el model és mas-clis-ta. I tot i que aquest únic referent té el plaer masculí com a eix central, també és un model que empresona i dificulta poder gaudir de manera àmplia de la sexualitat. M’explico: per a molts homes, educats per ser “homes”, el moment de la relació sexual és quan han d’estar a l’alçada, quan han de demostrar que són bon sexualment, que no són uns nyicris. I potser hi ha homes a qui no els hi importa si ho “fan bé” o no, senzillament tenen sexe per aconseguir el seu propi plaer i ja no els hi importa res més. Avait parlarem d’aquest egocentrisme sexual però serà un altre dia. Per a d’altres homes, el sexe es converteix en una espècie d’examen on han de demostrar tot el que saben fer. I el model que han après sobre “com s’ha de tenir sexe” deixa clar que: –Han de tenir una erecció que no pot abaixar-se mai. –Han de voler fer penetració perquè és el més important (ja sigui oral, vaginal o anal). –Han de tenir un orgasme en el moment just, ni massa d'hora ni massa tard. –Han de quedar esgotats després d’orgasmar i ejacular i llavors s’acaba la relació sexual compartida. Per tant, molts homes tenen la pressió per tenir una erecció que no s’abaixi sota cap circumstància, han de buscar la penetració sí o sí, han de fer algunes embestides i ejacular espectacularment i si ho aconsegueixen ja s’ha acabat la relació sexual. Tot plegat es converteix en un mal de cap perquè alguns homes estan patint per si tindran una bona erecció que els hi permeti tenir penetració i per si aguantaran prou temps per poder orgasmar al cap d’una estona però sense estar massa temps. Sobretot, el que és més important, és que no s’orgasmi abans de la penetració, just en el moment de penetrar o al cap de poc de fer-ho. Com si només hi hagués aquesta manera de jugar i s’hagués de fer seguint tots aquests passos i sinó no ets un bon jugador. Això fa que a molts nois i homes tinguin angoixa preocupant-se de si els hi anirà bé o no la relació sexual. D’altres que mentre tenen sexe compartit estan tota l’estona avaluant si ho estan fent prou bé o no. D’altres que limitaran els seus contactes sexuals compartits per por a no estar a l’alçada del que s’espera d’ells… I és que els models que tenim no són gaire variats ni esperançadors. En les pel•lícules quan hi ha escenes de sexe sempre solen ser d’una parella cisheterosexual que es fan quatre petons, es magregen una mica i ja s’estan abaixant els pantalons i la roba interior per tenir penetració, cinc embestides i orgasmen tots dos per art de màgia. I si la realitat de les relacions sexuals compartides només fos això, seria molt pobra. Primer perquè aquesta manera de jugar sovint garanteix només el plaer de qui té penis i segueix un patró linial: erecció, penetració, orgasme i ja està. I segon perquè el joc sexual és molt més divers que aquest “pim pam”. Quan aquest és el gran referent de les relacions sexuals (que només encaixa amb un percentatge dels homes) i ens n’adonem que el sexe compartit pot funcionar de moltes altres maneres i que aquesta pot ser la menys plaent per a tothom arriben les inseguretats: “potser no en sé prou”, “no estic a l’alçada”, “si ella no s’ho passa bé és perquè no duro prou”, “si ella no gaudeix és perquè no tinc una súper erecció”… I aquí es barregen dues coses: – Ser un bon amant o no (que només es mesura en si es té una bona erecció o no per poder penetrar i ejacular). – Ser capaç de donar plaer a la parella (quan és ella qui té la capacitat de proporcionar-se plaer). T’imagines estar sempre pendent d’aquestes dues coses quan vols tenir relacions sexuals? Quin patir… La sexualitat compartida hauria de ser diversió, comunicació, aprenentatge mutu, diversitat… i no pensar si ho fas bé o no o si seràs capaç de donar orgasmes a la teva parella (per reforçar la pròpia masculinitat). La meva proposta és que el sexe deixi de ser un examen i es converteixi en una estona de plaer compartit en el que tenim moltes coses per fer, molt més enllà de la penetració i el joc genital. Si t’apuntes a trencar amb aquest model de sexualitat, et recomano que entris a Con V de Violeta i espiïs la ponència que faig amb la Marina Castro Leonarte sobre la vinculació del sexe amb l’examen de la masculinitat. Estic convençuda que t’ajudarà a tenir molt més bones relacions sexuals!

El més llegit