Protegits sota terra | + Història

«OTAN, tanqueu l’espai aeri d’Ucraïna», es pot llegir a les pancartes que els ucraïnesos han instal·lat a la plaça de Catalunya de Barcelona, on com en tantes altres ciutats es manté una concentració permanent contra l’intent d’invasió russa. L’objectiu d’aquesta petició és evitar que Moscou bombardegi el seu país i massacri la població civil. De fet, les primeres imatges que ens van arribar quan Putin va ordenar l’agressió van ser les de milers de persones de totes les edats refugiades sota terra, en estacions de metro i búnquers. Tenim assumit que en tot conflicte bèl·lic la ciutadania també és objectiu militar. Lluny queden aquelles guerres en les quals dos exèrcits s’enfrontaven al camp de batalla i prou. Des que l’home va començar a dominar el cel, de seguida va intentar trobar la manera de fer mal des de les altures. Fins i tot molt abans que els germans Wright inventessin l’avió. Els primers bombardejos aeris es van realitzar fent servir globus. Ja el 1792, quan París i Londres estaven en guerra arran de la Revolució Francesa, el pioner d’aquells aparells, Joseph-Michel Montgolfier, va proposar utilitzar-los per atacar els vaixells de l’armada britànica. Idees similars a aquesta, que no es va acabar de concretar, van estar damunt la taula dels despatxos dels Estats Majors dels exèrcits europeus durant la primera meitat del segle XIX. Ara bé, el primer que ho va intentar aplicar va ser l’Imperi austríac el 1849, quan va llançar un atac amb 200 globus de paper no tripulats i carregats amb uns 11 quilos d’explosius cadascun per fer-se amb el control de Venècia. Afortunadament, un sobtat canvi de vent va desviar-los i només un va aconseguir impactar contra la ciutat dels canals. Era qüestió de temps, però, que els avanços científics i tecnològics permetessin matar i destruir més que mai en la història de la humanitat. Des del primer moment que els avions van començar a volar, hi va haver qui els va saber trobar una finalitat militar. El novembre de 1911, per exemple, l’Exèrcit italià va deixar caure un quilo i mig de bombes des d’un aeroplà comandat per Giulio Cavotti damunt la localitat líbia d’Ain Zara, en el context de la guerra entre Itàlia i l’Imperi Otomà. Cavotti té el dubtós honor d’haver estat el primer en bombardejar població civil. Només un any més tard, en un altre conflicte, la primera guerra dels Balcans, forces de Bulgària van atacar des del cel diversos destacaments otomans. Tot allò va ser el preludi del que es va viure durant la Primera Guerra Mundial, que està considerat el veritable inici de la guerra de l’aire. A partir de llavors, amb cada nou conflicte, la capacitat devastadora era pitjor i la gent va haver de buscar la manera de protegir-se. Fou així com es van començar a construir refugis antiaeris. Aquestes infraestructures anomenades de defensa passiva van tenir un paper clau durant la Guerra Civil espanyola; sobretot a la zona republicana que era atacada despietadament per les forces nazis d’Alemanya i les feixistes d’Itàlia per ajudar els colpistes de Franco, mentre la comunitat internacional girava l’esquena al Govern legítim de la Segona República. Es van viure episodis molt dramàtics que per desgràcia avui en dia només són recordats per la història local, com els atacs a Lleida o Granollers. En canvi, el cas de Gernika és més conegut gràcies al famós quadro de Picasso. En tots aquests indrets, no hi havia objectius militars. Els agressors buscaven atemorir la població civil. El terror caigut del cel. El que potser no saben aquells que avui són a la plaça de Catalunya de Barcelona és que a molt pocs metres d’allà, a la Gran Via de les Corts Catalanes, just al davant del Teatre Coliseum, a les dues de la tarda del 17 de març de 1938, l’aviació de Mussolini va deixar caure una bomba que va provocar 500 morts. De fet, entre el 16 i el 18 de març, Barcelona va ser atacada des de l’aire durant 40 hores seguides. De tot això fa 84 anys i 6 dies. Llavors érem nosaltres els que ens havíem de protegir a uns refugis antiaeris, que avui són testimoni silenciós de les vides que van intentar protegir. Banc de proves per a les forces aèries de l’Eix Els bombardejos perpetrats durant la Guerra Civil per alemanys i italians van servir de banc de proves per a les forces aèries de l’Eix. Van poder comprovar el funcionament d’algunes noves armes, com les bombes incendiàries, així com innovar les estratègies d’atac aeri. Tot allò ho van aplicar pocs mesos més tard, quan va esclatar la Segona Guerra Mundial. Entendre-hi + amb la història

El més llegit