Set tipus de plantes d’ombra per a exterior

La llum, sobretot la procedent del rei sol, és un component indispensable en el correcte desenvolupament de les plantes. Si bé és cert que no totes les flors i plantes necessiten la mateixa quantitat de llum per a això: hi ha les anomenades plantes d’ombra exterior, que són un tipus de vegetals que es desenvolupen bé als llocs del jardí on no arriben de forma directa els rajos del sol. Són espècies, per tant, que requereixen poca llum per viure, així que poden situar-se a la part del jardí o balcó més orientada al nord –la que rep menys llum– o en zones en les quals ja creixin arbres frondosos. El quid de la qüestió, com amb tot, és «informar-se i aplicar el sentit comú», segons la responsable de les col·leccions de viver del Jardí Botànic de Barcelona Núria Abellán: «Buscar el lloc d’origen de la planta i cuidar-la com si fossis allà: si és un lloc en el qual fa molt sol i plou poc, si hi sol haver ombra o mitja ombra...». N’hi ha moltes que podrien entrar dins de la classificació de plantes d’exterior resistents a la calor o al fred i en la de plantes d’exterior amb flor tot l’any, però aquí proposem aquestes set, tot i que en podrien ser moltes més. Lliri de neu o ‘Galanthus’ Es caracteritzen per tenir unes floretes blanques penjants que apareixen en aquesta època: entre el final de l’hivern i el començament de la primavera. Existeixen centenars de varietats amb flors de diferents formes i mides. El seu nom científic –‘Galanthus’– deriva, com gairebé tots els noms en botànica, del grec: en aquest cas, de les paraules gregues ‘gala’ i ‘anthos’, que signifiquen respectivament llet i flor, fent referència al color blanc de les seves flors. Creixen en ambients humits, com poden ser els bosc, tot i que també hi ha varietats jardí que requereixen terres ben drenats i una ubicació en semiombra perquè el terra es mantingui humit. Gessamí Tot i que hi ha nou tipus de gessamí, la majoria tenen flors blanques. Són també una de les espècies més cultivades perquè tenen la flor molt perfumada i són molt resistents una vegada han arrelat, ja sigui a terra o en test. De fulla petita i de color verd fosc, el que més sol atraure d’aquesta planta que resisteix l’hivern amb flor tot l’any és la seva olor tan característica i dolça. Existeix una altra varietat anomenada ‘Trachelospermum jasminoides’ que aguanta encara millor el fred. Es tracta de plantes enfiladisses, per la qual cosa és millor ubicar-les en una zona de paret, mur, gelosia o col·locar pals que facin de guia al seu test. El·lèbor També anomenada ‘rosa de Nadal’ –per la qual cosa podria engrossir la llista de les plantes utilitzades per decorar les llars durant les festes nadalenques– i ‘rosa d’hivern’, el seu nom ja dona una pista que aguanta molt bé el fred i l’ombra. Oriünda d’Europa i Àsia, té diverses varietats: amb flors blanques, grogues, porprades, roses i fins i tot negres. Són perfectes per cobrir zones com parterres i, tot i que a l’ombra estan bé, perquè floreixin millor i les seves flors aguantin el màxim és preferible que siguin en un lloc en el qual els toqui una mica de llum natural, tot i que sigui de biaix. Verònica Oriünda de Nova Zelanda, són arbustos perennes amb branques que poden arribar al metre i mig d’altura. Té fulls de color verd clar i flors en forma d’espiga que poden ser de color blau, blanc, vermell o violeta, que brollen a l’estiu i a principis de tardor. Com totes les varietats d’aquest llistat, requereixen una exposició d’ombra lleugera. També necessiten un terra ben drenat –que no s’entolli– i amb abundant matèria orgànica. La plantació es fa a la tardor o a la primavera i poden aguantar gelades ocasionals i no massa fortes. És convenient podar les flors pansides i realitzar una lleugera poda a principis de primavera per enfortir la planta. Potos El potos és una planta enfiladissa, com el gessamí, del bosc tropical, amb fulles verdes tenyides amb dibuixos de color crema. En la mitologia grega, Poto era la personificació del desig amorós. És molt adequada per a aquells que s’inicien en la cura de les plantes, perquè requereix poca atenció. S’utilitza per millorar la qualitat de l’aire per la seva capacitat per eliminar alguns components tòxics de l’ambient, tot i que convé evitar tenir aquesta planta si es tenen mascotes a prop, perquèles seves fulles són tòxiques per a gossos i gats si les ingereixen. Sansevièria La NASA ha inclòs la sansevièria en la llista de plantes purificadores de l’aire després de l’estudi ‘Clean Air Study’ (Estudi d’Aire Net) realitzat el 1989 per l’agència espacial nord-americana. És ideal per cultivar-se en exteriors i interiors amb baixes necessitats lluminoses, on gairebé cap planta sobreviu per falta de llum. A més, el ple sol li descoloreix les fulles. És una planta que pràcticament no requereix manteniment, poc exigent, només podar alguna fulla molt de tant en tant i de molt poc reg. Ideal per a patis, terrasses, jardins o balcons a l’ombra o mitja ombra. Camèlia Com succeeix amb la sansevièria, el sol directe taca les fulles de les camèlies, per la qual cosa és convenient deixar-les en un lloc ombrívol del jardí. És de fulla perenne, per la qual cosa estarà verda i frondosa tot l’any. A més floreixen a l’hivern –de desembre a abril, per ser més exactes–, amb flors desbordants de color blanc, vermell o rosat, i no necessita cures especials ni gaire exigents: només ombra i clima humit i fred, sense arribar a gelar (tot i que suporta gelades esporàdiques). Una de les seves particularitats és que les flors, tot i que es desprenguin de les tiges, es mantenen perfectes durant bastant temps.

El més llegit