L’espècie humana és especialista en matar la gallina dels ous d’or. Cada vegada que inicia l’explotació d’un recurs l'acaba exhaurint encara que això li provoqui un perjudici a ella mateixa. Tant li fa que siguin recursos minerals, vegetals o animals... Ara, per exemple, es posa el focus en les anomenades macrogranges. Com passa sempre en aquesta mena de polèmiques, la qüestió ha acabat derivant en un debat polític on s’intueixen els interessos que hi ha darrere de determinades opinions. El resultat d’aquestes confrontacions és que acaben provocant una maximització de les posicions i sembla que totes les granges són igual de dolentes i contaminants. Una vegada més el debat presentista fa perdre la perspectiva per decidir quin futur es vol i tampoc permet fixar-se en què ha passat al llarg de la història. Perquè si no fos per les granges i l’agricultura, els ‘Homo sapiens’ no hauríem assolit el grau de desenvolupament que tenim ara. La seva posada en marxa va ser una revolució que va permetre que els nostres avantpassats poguessin menjar cada dia sense haver-se de jugar la vida esquivant depredadors mentre caçaven i recol·lectaven. I per cert, aquell canvi també va tenir conseqüències irreversibles per a la flora i la fauna mediterrànies de fa uns 10.000 anys.