Contextos d’art Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

El gust per les coses franceses a Espanya

S’acaba d’inaugurar a Madrid una exposició dedicada a l’art que des de França ha arribat a Espanya, entre els segles XVII al XIX

S’acaba d’inaugurar una exposició, a la seu de la fundació Mapfre de Madrid (passeig de Recoletos 23), dedicada a l’art que des de França ha arribat a Espanya, entre els segles XVII al XIX. Com sol ser habitual en el programa d’exposicions de la fundació Mapfre, la seva política de completar amb magnes exposicions aquelles llacunes que els grans museus de la capital no mostren, bé per espai o bé per falta de fons, també es compleix en aquesta ocasió. L’art importat que ha destacat a Espanya durant el segle XVII va ser el que arribava d’aquells territoris que pertanyien a la corona dels Àustria, bé des dels regnes de la península italiana bé des de Flandes. Per això, no és fins a l’arribada dels Borbons el 1700 quan l’art i els artistes francesos ocupen llocs de rellevància en els organismes oficials. El fastuós palau de La Granja i els seus jardins pròxims a Segòvia, la intervenció en els espais del palau d’Aranjuez i els seus jardins i, finalment, la magnífica església de Santa Bàrbara de les Saleses Reials, en ple cor de Madrid, són exemples de com el gust per les coses franceses va anar forjant al llarg del segle XVIII, promogut, en part, des de la Corona. No era fàcil en una societat aferrada als models derivats de l’arquitectura barroca del segle XVIII, amb els exemples de la façana de l’Obradoiro a Santiago de Compostel·la (1738-1750), la plaça major de Salamanca (1729-1756), o la façana del palau del marquès de Dues Aigües a València (1740-1744), que les noves propostes del país veí quallessin. De fet, és el record d’una infància dels borbons al país veí, d’una banda, i l’ímpetu il·lustrat derivat de la Revolució francesa, de l’altra, els que faciliten que els esquemes decoratius francesos derivats d’un refinament Rococó tinguin el seu lloc a Espanya. No només Felip V (1683-1746), sinó també una reina com Bàrbara de Braganza (1711-1758), criada en la cort lisboeta on el francès portava molt més temps convivint amb l’autòcton, afavoreixen que l’estètica, la música i l’arquitectura d’ascendència francesa s’assenteix a la Península.

Temes:

Art