¿N’hi ha prou amb sis onades per gripalitzar la covid-19? | Verificat

Fa uns dies, una entrevista feia la volta al món: el president del Govern d’Espanya, Pedro Sánchez, esmentava que s’està estudiant des de fa mesos implementar un model per vigilar la covid-19 com si fos una grip: acceptant que el coronavirus es quedarà entre nosaltres i deixant de tractar-lo com una emergència. En les seves paraules, que «anem cap a una malaltia endèmica en lloc d’una pandèmia com fins ara». Però, ¿estem preparats per començar a tractar la covid-19 de forma similar a com ho fem amb la grip? Analitzem què implica aquest nou enfocament i per què alguns experts dubten encara dels terminis que es planteja el Govern. https://public.flourish.studio/visualisation/8529617/ ¿Per què es planteja aquest escenari? Pedro Sánchez va afirmar que la qüestió de la gripalització «és un debat necessari» aquest any i va explicar que el Govern està desenvolupant un pla per vigilar la malaltia de forma similar a la grip, cosa que implicaria, per exemple, deixar de comptar cada cas o no fer un test a la mínima sospita de contagi. És una estratègia que també ha anunciat recentment el conseller de Salut català, Josep Maria Argimon, a RAC1, assegurant que les quarantenes, tal com les entenem avui, desapareixeran a la primavera. La raó que els dirigents polítics s’estiguin plantejant començar a valorar la covid-19 amb altres paràmetres és, segons ells, l’avançat estat de vacunació d’Espanya respecte d’altres països del món, afegit al fet que a Espanya la letalitat del virus ha passat d’un 13% (una dada que es calcula sobre els contagis detectats durant els pitjors moments de la primera onada) a prop de l’1% (una dada global calculada des del començament de la pandèmia que específicament no té en compte l’efecte de les vacunes en la reducció de la mortalitat). En total, la sisena onada de la pandèmia a Espanya ha costat la vida de 5.507 persones des de l’inici, el 13 d’octubre del 2021. Com a referència, en tota la temporada de grip del 2018 hi va haver 6.300 morts i en la del 2019, 3.900, tot i que les dades no són comparables perquè, com explica en el seu informe l’Institut Carlos III, «en les epidèmies de grip estacional, les defuncions associades a la grip s’han vingut calculant de forma indirecta mitjançant models que calculen excessos de defuncions en períodes de circulació de virus gripals, respecte del nivell basal esperat en absència de la grip». Però, ¿en què consisteix aquesta gripalització? Bàsicament es tracta de fer un seguiment de la malaltia similar al que es fa amb la grip. Les autoritats sanitàries espanyoles han estat treballant durant mesos en aquesta transició i ara estan ultimant aquest pla per començar amb una vigilància que anomenen «sentinella». Encara no s’ha determinat quan es podria començar a aplicar, però Sánchez creu que no serà abans del final de la sisena onada, l’actual, que s’estén des del 13 d’octubre passat. No estem en aquest punt Aquesta proposta ha aparegut en mitjans de tot el món, que han titulat que «Europa obre el debat a la gripalització de la covid-19», però diversos epidemiòlegs i experts en salut pública són encara escèptics sobre les possibilitats d’implementar el sistema a curt termini: «Ni de lluny hem arribat a aquest punt», assenyala al Verificat Jeffrey Lazarus, cap del Grup d’Investigació en Sistemes de Salut de l’Institut de Salut Global (ISGlobal) de Barcelona i professor associat de la Universitat de Barcelona (UB). «Sempre arribem tard a les noves variants i si n’hi ha una de nova que es pot escapar de la vacuna, tot i que sigui parcialment, les conseqüències poden ser devastadores. Per això ens hem d’anar preparant fins i tot quan hi hagi pocs casos», assenyala l’expert. Hi coincideix Joan Caylà, membre de la Societat Espanyola d’Epidemiologia (SEP) i coordinador de la Fundació per a la Unitat d’Investigació en Tuberculosi de Barcelona (fuiTB): «No s’ha de subestimar la pandèmia. Fins i tot el Ministeri de Sanitat està dient que hi ha 100 morts diaris de mitjana. Estem normalitzant una xifra astronòmica de morts diàries». Abans de recórrer a la gripalització de la pandèmia, Caylá insisteix que s’ha de millorar la vigilància epidemiològica. «Algunes comunitats autònomes no recullen bé les dades, i els positius per test d’autodiagnòstic han de ser registrats en la història clínica i de salut pública», apunta. Per la seva banda, Lazarus considera que encara queden «mesures de salut pública que no s’han pres, com millorar la ventilació i requerir el certificat covid» en algunes comunitats. «És a dir, encara hi ha coses que es poden fer abans de deixar que s’infecti la població», assenyala. També l’Organització Mundial de Salut insta a posar fre. Tot i que aquests dies les xarxes socials i els mitjans s’han omplert d’articles en què l’OMS pel que sembla havia declarat que veia «plausible el final de la pandèmia a Europa després de l’òmicron», el comunicat oficial no indica tal cosa. En comptes d’això, el director regional de l’OMS a Europa, Hans Kluge, ha assenyalat que podríem estar entrant en una «nova fase de la pandèmia», però «encara és massa aviat per abaixar la guàrdia». Tedros Adhanom, director de l’OMS, ha recordat en un altre comunicat que «igual com altres variants prèvies, l’òmicron continua causant hospitalitzacions i morts», i que tot i que «sembla ser menys severa en comparació amb la delta, especialment en els vacunats, no significa que s’hagi de categoritzar com a ‘suau’». Recorda que el tsunami de casos és tan gran i ràpid, «que està col·lapsant els sistemes de salut a tot el món», donant lloc a «morts que es podrien haver previngut, ja no només per covid-19, sinó per altres malalties i accidents en què els pacients no poden ser tractats a temps». Respecte a les seqüeles que deixa la covid-19 en comparació amb les de la grip aviària, un estudi recent publicat a PLOS Medicine ha determinat, després d’analitzar les dades de 270.000 pacients amb covid-19 i 115.000 amb grip, que tot i que aquesta última pot causar símptomes físics i psicològics duradors durant mesos després de la infecció, els afectats per la covid-19 són més propensos a patir els efectes a llarg termini. Endèmic no significa necessàriament lleu Paral·lelament al debat de la gripalització ha sorgit la qüestió de si convertir durant aquest any la covid-19 en una malaltia endèmica. Pedro Sánchez també en va parlar en l’entrevista, assenyalant que «la situació no és la mateixa que fa un any» i que «s’ha d’anar avaluant l’evolució de la covid cap a una malaltia endèmica». Aquest comentari es pot interpretar com que la malaltia serà menys letal, més superficial i, en definitiva, més tolerable socialment, però endèmic és que el nombre de casos en un lloc concret es manté estable, i que no és tan habitual veure brots com en una pandèmia, que afecta una regió menys localitzada i és més global. Si bé és veritat que hi ha un cert consens científic que «l’escenari més probable per als pròxims anys o dècades és que el SARS-CoV-2 es converteixi en endèmic», tal com recull ISGlobal, també hi ha científics que critiquen que es plantegi en aquest moment perquè endèmic no significa necessàriament inofensiu. Un és Aris Katzourakis, investigador de la Universitat d’Oxford (Regne Unit) que investiga l’evolució dels virus i que ha publicat a la revista ‘Nature’ un article d’opinió sobre el tema, recordant que malalties com la malària, que va matar més de 600.000 de persones el 2020, o la tuberculosi, que es va cobrar la vida d’1,5 milions, són endèmiques (i no lleus, precisament). Tot i que la mortalitat de la tuberculosi o la malària és alta (el 2019, van causar 1,4 milions i 627.000 morts respectivament), la covid-19 és actualment segons l’OMS la infecció que més persones mata al món, amb més de 5,6 milions de morts des del començament de la pandèmia.

¿N’hi ha prou amb sis onades per gripalitzar la covid-19? | Verificat

¿Estem preparats per començar a tractar la covid-19 de forma similar a com ho fem amb la grip?

El més llegit