En un món que no necessita més texans ni samarretes perquè moltes de les peces que no es venen acaben convertint espais naturals com el desert d’Atacama, a Xile, en autèntics abocadors de la indústria tèxtil ‘low cost’ (on van a parar cada any gairebé 40.000 tones de roba que tardarà més de 200 anys a desintegrar-se), s’imposa un canvi de xip entre els consumidors, que s’haurien de decantar per materials més sostenibles. Té molts avantatges perquè no només s’han fabricat amb processos menys contaminants, sinó que també solen durar més. Aquest és el cas de la llana, que darrere el cànem consumeix menys energia i té una empremta de carboni menor que altres fibres tèxtils. És completament biodegradable i es descompon ràpidament tornant els seus nutrients a la terra sense deixar microfibres de plàstic al medi ambient, com fan els seus rivals sintètics.