Xavier Rius: «Les ‘fake news’ generen por, que és d’on surt el vot ultra»

-S’atura molt en la immigració al començament del seu llibre. L’arribada d’immigrants, les polèmiques per les mesquites. ¿El detonant del ressorgiment de la ultradreta a Europa va ser la immigració? -Va ser la immigració. La immigració sobre tot i després el rebuig de Brussel·les i de les imposicions de Brussel·les. De la moneda única i que ens diguin fins i tot quines han de ser les dimensions de les gàbies de les gallines ponedores. Immigració i antieuropeisme. Aquests han sigut els seus grans eixos. -Descriu el creixement de la ultradreta a Espanya i explica com se’n va anar en orris la famosa excepció espanyola. Anem al més local. Digui’m, ¿com descriuria el paper que va jugar el procés en el creixement de Vox? -A veure. Aquest és un tema delicat. Comencem recordant que Vox és una escissió del PP, amb Vidal-Quadras i Abascal que estaven en contra que Rajoy no derogués la llei de l’avortament, la llei de memòria històrica, la llei del matrimoni homosexual. En segon lloc hi havia el tema dels suposats pactes amb ETA perquè es dissolgués, que Rajoy no va qüestionar. I després va sorgir el procés, i que Rajoy suposadament no va aplicar el 155 quan havia d’aplicar-lo. Amb aquests antecedents, el salt el fa Ortega Smith quan, una vegada decapitat Manos Limpias, es queda ell sol amb l’espai per fer d’acusació popular en el tema del procés. -Cosa que li va donar visibilitat, sobretot. La que no havia tingut fins aleshores. És el que diu al llibre. -Sí, això va ser fonamental perquè va anar guanyant quota de telenotícies a mesura que exercia l’acusació popular en el TSJC, al jutjat 13, a l’Audiència Nacional, al Suprem... i a mesura que anava sol·licitant mesures cautelars. Aquest és un tema molt complicat perquè de vegades em diuen: «És que tu estàs dient que la culpa va ser del procés», i no. No és així. Primer van ser la llei de memòria històrica, la llei de matrimoni homosexual, tot el que ja he esmentat. Amb això no acabaven d’arrencar, i amb el que engeguen finalment és amb la visibilitat d’Ortega Smith fent d’acusació. -I tot això va acabar amb la famosa excepció espanyola. -Sí. Durant molt temps la pregunta va ser aquesta, per què Espanya era una excepció, per què no tenien presència aquí els dos grups polítics que van emergir a finals del segle XX, ni els verds ni la ultradreta. Bé, els verds es van consumir en lluites caïnites en el seu moment, i quant als ultres, jo diria que potser no arrencaven perquè la ultradreta sociològica estava en el PP, i perquè a Espanya, afortunadament, hi ha menys sentiment racista. Si vostè mira les estadístiques d’Alemanya sobre atacs a mesquites, a immigrants... A Espanya, si comparem, aquests atacs han sigut una anècdota, afortunadament. -Això que Espanya no és un país racista es pot qüestionar. Ara que hi ha legitimació política es veuen més atacs. Potser abans els racistes s’ocultaven perquè estava mal vist. -En el tema de la ultradreta, i parlo en general, jo el que crec és que allà entra el sentiment de culpa del franquisme. Estaven calladets en el PP. -Des de temps d’Anglada la ultradreta ha mostrat debilitat per les ‘fake-news’. ¿Forma part del seu manual de comportament? -És clar, perquè a través de les ‘fake news’, més que la raó, abracen les emocions, les pors. Les ‘fake news’ generen por, que és d’on surt el vot de la ultradreta: «Jo no soc ultra, però en això Vox té raó, votaré Vox». A més, les ‘fake news’ tenen que si tu intentes rebatre-les fas que se’n parli durant tres dies. -Que és part de l’estratègia, suposo. -És clar. És igual que al final ho desmuntis. Com em deia Anglada a mi, «l’important és que parlin de mi, encara que sigui malament». -Això em recorda un article seu a EL PERIÓDICO en el qual parlava de les contramanifestacions antifeixistes, i de com ajudaven la ultradreta. -Sí. Jo crec que si no la pots controlar, fes-la un dia abans o un dia després. Però hi ha un sector de l’antifeixisme, un sector de la CUP o del sector llibertari que es planten davant d’Ortega Smith i: «¡No passaran, no passaran!», cosa que és totalment infructuosa, sobretot si es descontrola. I generes unes imatges que en altres llocs d’Espanya susciten la següent reflexió: «A mi Vox no m’agrada, però és que a aquests catalans no els suporto, votaré Vox». És un tema polèmic, i molts sectors de l’antifeixisme estan en contra meva per això. -¿El mèrit de Vox ha sigut aglutinar? -Sí, Vox ha aglutinat. El sector ultracatòlic, els que rebutgen el matrimoni homosexual, els d’avortament zero, els franquistes... Els ha aglutinat perquè, igual com el Front Nacional a França, intenta aconseguir el suport de segments de població particulars. Per exemple, si existeix la idea que la llei castiga els pares en el divorci, llavors ells buscaran l’associació de pares per la custòdia compartida, tal com feia Le Pen amb els caçadors, per exemple. A Catalunya treballen amb el tema de la unitat d’Espanya i a Madrid amb temes com l’avortament, la llei homosexual, etcètera. Amb la guinda, ara, del ‘no’ a les restriccions. -Sense el procés, ¿quines possibilitats té Vox de continuar creixent a Catalunya? -El tema és que al Parlament de Catalunya Vox és irrellevant numèricament: no poden canviar cap majoria amb els seus 11 diputats, mentre que la CUP amb els seus nou sí que pot. I per això estan agitant el tema de la seguretat ciutadana i la delinqüència, i criminalitzant la immigració. Intentar créixer per aquí, i també voldran créixer amb el tema de la llengua.

El més llegit