Fa uns dies, el jugador del FC Barcelona Gerard Piqué va ser motiu de controvèrsia. Fins aquí res estrany, perquè el defensa blaugrana és un habitual de les tempestes mediàtiques. En aquesta ocasió, però, va traspassar una frontera que ningú amb el seu estatus havia gosat creuar mai: publicar l’ingrés de la seva nòmina. No cal dir que de seguida es va organitzar un rebombori fenomenal, i molts es van posar les mans al cap perquè un futbolista rebés una quantitat tan elevada. El sou dels esportistes professionals masculins sempre ha estat més discutit que el d’altres personatges del món de l’espectacle. I això que ara mateix l’esport és part de la indústria de l’entreteniment igual que ho són el cine o la música. Ningú discuteix el catxet d’una estrella de Hollywood o d'una estrella del pop. Hi ha tendència a menystenir els professionals de l’esport, com si no fossin capaços de fer res més. Segurament per això, hi ha altres notícies que passen més desapercebudes. Com la peça que fa uns dies Sergi López-Egea va escriure en aquest diari sobre el ciclista francès Guillaume Martin, actualment a les files de l’equip Cofidis i considerat un dels millors escaladors del pilot. Entre cursa i cursa, s’ha dedicat a estudiar filosofia i a fer un màster relacionant l’esport modern amb el pensament de Nietzsche. Fruit d’aquella recerca en va sortir el seu llibre ‘Sócrates en bicicleta’, que fa pocs mesos va publicar l’editorial Libros de Ruta. Ara n'ha fet una altra, 'La societé du peloton’, on combina ciclisme i filosofia.