Les oblidades del motor | + Història

Actualment el Dakar s’ha convertit en una marca més del negoci de l’espectacle del motor. Queda molt lluny d’aquella aventura romàntica ideada pel francès Thierry Sabine, que el 1979 va organitzar la primera edició d’una cursa que començava a París i acabava a la capital del Senegal. Tot i que encara motiva aventurers d'arreu del món, ara és sobretot un aparador mediàtic per promocionar marques comercials i països que volen rentar la seva imatge. Qatar hi envia un dels pilots estrella, Bahrain patrocina un equip i, per damunt de tots, l’Aràbia Saudita, que acull la prova des del 2019, quan el ral·li va abandonar les àrides terres d'Amèrica del Sud. Els països enriquits amb el petroli utilitzen l’esport per millorar la seva imatge, molt allunyada dels estàndards occidentals en temes de drets humans. Especialment en tot allò que té a veure amb la discriminació de les dones, que arriba a extrems inversemblants. A l’Aràbia Saudita, per exemple, fins el 2018 tenien prohibit conduir i si ho feien podien ser detingudes. Per això, una de les coses més comentades en l’edició d’enguany del Dakar és la participació d’un equip format íntegrament per dones, liderat per la catalana Mercè Martí i l’andorrana Margot Llobera. Elles són pilot i copilot d’un bugui de l’equip CMR Group Women Dakar Team. No estan soles, perquè l’actual campiona de motos en categoria femenina, Laia Sanz, s’ha passat a les quatre rodes al volant d’un Mini. Veure-les competir pels deserts saudites és una fita històrica, però no només per aquell país sinó també pel món del motor, on la benzina es continua barrejant en excés amb la testosterona. Les poques dones que han aconseguit superar tots els prejudicis i entrebancs han sigut invisibilitzades i ara amb prou feines ningú les recorda. Per exemple, la nord-americana Genevra Delphine Mudge, que a finals del segle XIX ja competia en els circuits urbans dels EUA. Llavors encara faltava mig segle perquè una dona s’assegués en un F-1. Això va passar el 1958, quan la italiana Maria Teresa de Filippis va debutar a l’espectacular Gran Premi de Mònaco amb un Maserati. Després de cinc curses, però, va canviar al motociclisme. Malauradament no va aconseguir puntuar a cap de les proves. Aquesta proesa estava reservada a una compatriota seva anomenada Lella Lombardi. El 1975 va arribar sisena en el GP d’Espanya, disputat a Montjuïc. Ara bé, cap d’elles va rebre el reconeixement que va aconseguir la francesa Michèle Mouton al món dels ral·lis. Ara fa 40 anys, el 1982, va ser subcampiona del món amb un Audi Quattro després d’aconseguir tres victòries i un segon lloc. La pilot es va convertir en una de les estrelles de la marca alemanya dels quatre cercles durant la dècada dels 80 i va recollir elogis de tots els seus companys de professió. Més enllà de les competicions, el paper de la dona també ha estat clau per a l’evolució de la indústria automobilística. El 1888 Bertha Benz va ser qui va provar el vehicle amb motor de combustió dissenyat pel seu marit Karl fent-lo circular en un trajecte de 100 quilòmetres. Dues dècades després, el 1905, quan els cotxes ja començaven a circular, la britànica Dorothy Levitt va batre el rècord de velocitat arribant als 146 quilòmetres per hora, una barbaritat per a l’època. A més, va inventar un element sense el qual ara no sabríem conduir: el mirall retrovisor (té tot el sentit del món que la dona més ràpida necessités mirar enrere, ¿oi?). Onze anys més tard, l’americana Mary Anderson, després de circular amb pluja, va adonar-se que era necessari resoldre la dificultat de veure bé la carretera amb les condicions climàtiques adverses i va idear els netejaparabrises. Tampoc es pot deixar de parlar de l’actriu canadenca Florence Lawrence, considerada la primera gran estrella del cinema. Entre 1908 i 1938, l’any de la seva mort, va rodar centenars de pel·lícules. I a més va tenir temps d’inventar els intermitents i el llum de stop posterior que s’accionava amb el pedal del fre. O sigui, que si no fos per les dones, conduir seria una activitat molt menys segura del que és avui. La tragèdia de María de Villota En aquesta llista no hi pot faltar el nom de la madrilenya María de Villota, nascuda el 1980 i que formava part de l’escuderia Marussia de Fórmula 1 com a pilot de proves. El 2012, durant un test a l’aeròdrom anglès de Duxford, va patir un greu accident. A conseqüència de les seqüeles físiques que li van quedar, va morir mesos més tard, als 33 anys.

El més llegit