Quan ja començàvem a tenir a punt l'escudella, la carn d'olla, el capó i els torrons, ha irromput en les nostres vides una vocal grega anomenada òmicron que ho ha tirat tot enlaire. I el que apuntava ser el Nadal del retrobament s’està convertint en un mal ‘remake’ del que vam viure l’any passat. En l’ambient es palpa una sensació de desànim i cansament, com si la situació fos una espiral infinita sense sortida, el conte de mai acabar. Una expressió que, per cert, té molta història darrere.
Entendre-hi + amb la història
El conte de mai acabar I + Història
La nova variant del coronavirus ens fa reviure els pitjors moments de la pandèmia i la por de les restriccions severes apareix amb força. Com se sol dir, és un conte que no acaba mai. Però, ¿d’on surt aquesta expressió?

El més llegit
- La nova selectivitat s’estrena a Catalunya amb un descens de notes i aprovats
- Els alumnes amb les millors notes a les PAU 2025 a Tarragona: "Donen molta 'bola' a la selectivitat, però no és per a tant"
- Catalunya imposarà multes als pacients que agredeixin sanitaris
- Trump amenaça Espanya amb una guerra comercial: «És terrible el que ha fet. Haurà de pagar el doble»
- Les tres millors puntuacions