Quan ja començàvem a tenir a punt l'escudella, la carn d'olla, el capó i els torrons, ha irromput en les nostres vides una vocal grega anomenada òmicron que ho ha tirat tot enlaire. I el que apuntava ser el Nadal del retrobament s’està convertint en un mal ‘remake’ del que vam viure l’any passat. En l’ambient es palpa una sensació de desànim i cansament, com si la situació fos una espiral infinita sense sortida, el conte de mai acabar. Una expressió que, per cert, té molta història darrere.
Entendre-hi + amb la història
El conte de mai acabar I + Història
La nova variant del coronavirus ens fa reviure els pitjors moments de la pandèmia i la por de les restriccions severes apareix amb força. Com se sol dir, és un conte que no acaba mai. Però, ¿d’on surt aquesta expressió?

El més llegit
- ‘Lock-picking’, el nou sistema per obrir cases sense forçar panys amb què bandes de georgians roben a Espanya
- Mor Montse Guillén, la pionera que va triomfar als EUA amb la cuina catalana
- BCN busca la fórmula per insuflar una nova vida a la seva plaça més dura
- Mor Francesc, el papa que va arribar de «la fi del món» i que ha volgut portar l’Església al segle XXI
- ‘Tot el camp és un clam...’