Rehabilitar ara per a un benestar durador, per Lluís Comerón

Crisi climàtica, augment de les desigualtats, una quarta revolució industrial-digital en procés, desequilibris territorials... En moments de canvis profunds, com el que actualment vivim, tots busquem refugi a casa nostra. A la llar esperem trobar-hi el confort i la seguretat que sembla fracturar-se en la realitat que ens envolta. No obstant, el confinament provocat per la pandèmia de la covid-19 va deixar al descobert les carències del que és el parc d’edificis més envellit d’Europa, amb més de 10 milions de vivendes que necessiten una rehabilitació. Amb freqüència, no som conscients que gairebé tot el que ens envolta és artificial, és el resultat de l’acció humana i del desenvolupament tecnològic que durant generacions van construint un entorn que afavoreixi les nostres vides. Però en moments de transformacions profundes, com les actuals, ens adonem que els espais que habitem van ser pensats per generacions passades que vivien una realitat determinada i tenien necessitats i desitjos molt diferents als nostres i, com a conseqüència, allò que ens hauria de fer sentir segurs i còmodes, responent a les nostres demandes per viure millor, de fet, ens dificulta la vida. Al nostre país, el 70% de les vivendes van ser construïdes abans de l’entrada en vigor, el 1979, de la primera directiva europea d’eficiència energètica. Més del 80% dels edificis existents tenen qualificacions E, F o G, cosa que no només els converteix en grans malgastadors d’energia, responsables de gairebé un 40% dels gasos amb efecte hivernacle, sinó que, si es fan realitat els esborranys de la nova Directiva Europea d’eficiència energètica, a partir del 2030, no podran realitzar-se compravendes sense se’n faci una renovació energètica. Certament, la renovació de les nostres vivendes perquè siguin més eficients comportarà estalvis econòmics i de consums energètics. Però l’objectiu principal de les nostres vivendes no és només consumir menys. Des que vam abandonar la vida nòmada i vam canviar les coves per construir-nos cabanes i formar els primers assentaments, la raó de ser de les vivendes és ajudar-nos a viure millor. Per tant, seria un despropòsit, reconegut fins i tot en la mateixa Estratègia de Rehabilitació Energètica d’Edificis a llarg termini (ERESEE), emprendre la transformació d’edificis i vivendes que possibilitarà els fons europeus Next Generation sense tenir en compte altres grans carències del nostre parc construït. No podem oblidar que gairebé dos milions de persones amb mobilitat reduïda actualment no poden sortir de casa seva si no és amb ajuda. Una situació que, considerant la piràmide demogràfica, s’agreujarà amb una població cada vegada més envellida: alguns estudis assenyalen que, el 2050, el percentatge d’habitants amb més de 65 anys augmentarà gairebé un 43%, fins a assolir els 15 milions de persones i, d’aquestes, un 13,1% tindrà limitacions moderades de mobilitat i un 21,3%, limitacions severes. La rehabilitació per fer les nostres llars més accessibles és urgent. Però també és necessari adaptar les nostres vivendes als actuals modes de vida, treball i oci, amb espais més funcionals que ens aportin benestar. I tot això, amb estratègies i polítiques públiques orientades a donar resposta a un dels problemes més grans de la nostra societat –l’accés a una vivenda digna–, ampliant el parc de lloguer assequible. L’«onada de renovació» d’edificis i vivendes que possibilitarà el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència amb càrrec a les ajudes europees ens ofereix una oportunitat única per actualitzar el nostre parc construït amb una mirada integral que posi l’actualització i millora de les seves prestacions per al benestar de les persones en el centre de les actuacions, conscients dels múltiples beneficis que implica la rehabilitació per viure millor, tal com queda reflectit a la ‘Guia ciutadana d’impuls a la rehabilitació’. Una publicació editada per l’Observatori 2030 del CSCAE amb la qual volem ajudar les llars del nostre país a prendre decisions, a partir del coneixement tècnic de les seves implicacions per a un benestar durador. Perquè ¿de què serveix reduir al mínim el consum energètic de la nostra vivenda, si no té una distribució adaptada a les nostres necessitats o els accessos adequats per sortir i entrar quan ho necessitem? ¿De què serveix una qualificació energètica A o B, si no compleix les condicions d’habitabilitat necessàries? El volum de recursos que es mobilitzarà per transformar les nostres vivendes és històric i, segurament, irrepetible. Per això, per optimitzar les intervencions previstes, evitar un malbaratament de recursos que no ens podem permetre i establir uns procediments rehabilitació del nostre parc residencial eficaços i sostinguts a bon ritme d’aquí al 2050, és precisa una visió integral, comptant amb els professionals de referència que millor coneixen les necessitats i el potencial de millora de cada vivenda i edifici, establint programes d’actuació eficients i assequibles per a cada família. Ara es donen les condicions per emprendre la transformació i millora de les nostres llars; perquè guanyin en comoditat, salut, seguretat, eficiència i benestar a llarg termini, i els fons Next Generation ofereixen la possibilitat de fer-ho, a més, d’una forma assequible. Hem d’aprofitar el moment: rehabilitar ara per a un benestar durador, conscients que les nostres vivendes tenen un cicle de vida llarg, que n’hem de poder disfrutar en moments molt diferents de les nostres vides i que, també per això, han de poder donar resposta a les necessitats de diverses generacions.

El més llegit