¿Què ha passat amb les aplicacions contra la covid?

Les aplicacions de mòbil per rastrejar la difusió de la covid-19 han sortit del debat públic sense una rendició de comptes exhaustiva. Amb prou feines hi ha estudis que facin un balanç sobre aquestes eines, que tantes esperances van despertar a diversos països durant les primeres onades de la pandèmia. «Tothom anuncia quan s’incorporen, però quan fallen es corre un vel espès», constata Gemma Galdón, de la consultora Eticas, qui va estar implicada en el disseny que maximitzava la privacitat d’aquestes aplicacions. ¿Queda arxivada la idea d’utilitzar els mòbils per perseguir el virus? «Aquestes aplicacions poden tenir un paper en les pròximes onades i en pandèmies futures», afirma Margherita Russo, economista de la Universitat de Mòdena i autora d’un dels pocs estudis comparatius. «Si una variant s’escapa de les vacunes, tornaran a tenir un rol», hi coincideix Carmela Troncoso, enginyera de l’Escola Politècnica Federal de Lausana i un dels cervells de les aplicacions europees. ¿Què ha fallat? Amb una mica més de vuit milions de descàrregues, l’aplicació espanyola RadarCovid ha arribat a un 20% de cobertura del total potencial d’ús. Aquest nivell d’adopció és semblant al d’altres països, segons un estudi del 2020. Quan es detecta un positiu, els serveis de salut li haurien d’entregar un codi perquè l’introdueixi en l’aplicació i aquesta alerti els contactes pròxims que té registrats. No obstant, del milió i mig de codis sol·licitats per les comunitats autònomes al Govern central, menys de 80.000 s’han acabat introduint a l’aplicació. Per cada 100 casos de covid confirmats, s’han introduït menys de dos codis a l’aplicació. Les dades publicades no permeten dirimir si això ha ocorregut per desídia dels usuaris a l’introduir els codis, o de les comunitats al comunicar-los als usuaris. A Catalunya, una de les comunitats menys entregades al RadarCovid, es van introduir tan sols 31 codis en l’aplicació en l’última setmana, un 0,2% dels casos confirmats. «RadarCovid és una eina molt valuosa i complementària dels sistemes de rastreig tradicionals», afirma una font de la Secretaria d’Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial (SEDIA). Segons la SEDIA, l’aplicació ha informat més de 50.000 persones d’un possible cas sospitós. «Tots els estudis sobre l’efectivitat de les aplicacions indiquen [...] que la falta d’impacte ha estat associada a la falta d’adopció», afirma Troncoso, citant un estudi que estima que un augment d’un punt percentual de cobertura de l’aplicació redueix els casos entre un 1% i un 2%. «La tecnologia no és eficaç per si mateix, sinó només si una quota molt alta de la població és rastrejada», coincideix Russo. ¿Què cal corregir? Sistema sanitari feble «Unes tecnologies de rastreig no poden solucionar dècades de reducció de l’Estat del benestar i els anys d’austeritat que han acabat de destrossar els sistemes sanitaris. Com tota eina digital, han d’anar recolzades per infraestructures físiques fortes», afirma Ekaitz Cancela, autor del llibre ‘Despertar del sueño tecnológico’ (Akal). «Hi va haver errors d’implementació importants, sobretot en la coordinació entre l’aplicació i els centres de salut», explica Galdón. «Vam descobrir que no teníem infraestructura digital al voltant del sistema de salut, ni per comptar morts», afegeix. Aquesta experta apunta a una mala gestió dels codis com un factor crític en el retard i ineficàcia de la implementació. Bretxa digital i desinterès Persones grans, migrants o pobres poden no disposar de prou dispositius perquè l’aplicació funcioni, apunta Cancela. Però fins i tot les persones que en disposen poden ser desinteressades. «Des d’un principi, alguns experts vam dir que aquestes aplicacions havien de donar més joc al ciutadà. Ara, no donen cap incentiu. O no et diuen res, o et diuen una cosa dolenta», afirma Josep Domingo Ferrer, catedràtic d’informàtica a la Universitat Rovira i Virgili. «Moltes persones han desenvolupat addicció a tecnologies dissenyades per interactuar-hi i les tecnologies amb finalitats diferents a les lúdiques no els provoquen atracció», comenta Cancela. Desconfiança i privatització La Unió Europea va dissenyar un protocol molt acurat amb la privacitat. Per exemple, és l’usuari qui ha d’introduir el codi, perquè la informació de les persones amb les quals ha estat en contacte està emmagatzemada al seu mòbil i no en una base de dades centralitzada. «Els ciutadans comparteixen les seves dades amb les grans corporacions digitals sense parpellejar, i no obstant han al·legat preocupacions de privacitat amb aquestes aplicacions», lamenta Russo. «La raó real és que en el primer cas reben a canvi béns de consum, mentre que en el segon es tracta d’un bé comú», constata. Cancela i Galdón coincideixen que no va ajudar a generar confiança que s’assignés el manteniment de l’aplicació a empreses privades, Indra a Espanya. «No s’està aprofitant la pandèmia per crear un sector públic digital que respecti la privacitat per disseny», afirma Cancela. Vacunes i variants La infecció s’ha fet més complexa amb el temps. Hi ha variants que es transmeten més fàcilment i persones protegides per la vacuna. Això s’hauria de traduir en canvis en els paràmetres de l’aplicació, observa Domingo. A més, els que es descarreguen l’aplicació gairebé segurament també es vacunen, observa Troncoso, o sigui, són aquells que menys la necessitarien. La font de la SEDIA assegura que RadarCovid segueix operativa, però afegeix que «ja estem en un altre moment a quan es va crear, i [...] la clau està en la vacunació», conclou.

El més llegit