¿Espanya encapçala un tomb cap a la justícia pandèmica?

Un test d’immunitat contra la Covid, desenvolupat pel Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), es pot comercialitzar a preu de cost als països en desenvolupament des del novembre. Amb aquest dispositiu s’estrena l’estratègia de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) perquè els països d’ingressos mitjans i baixos puguin accedir a costoses tecnologies contra el coronavirus. Aquest pla, anomenat C-TAP (Covid 19 Technology Patent Pool), es va activar el maig del 2020. Les organitzacions que s’hi adhereixin renuncien a cobrar regalies pels seus productes quan aquests es comercialitzen en països en desenvolupament. En teoria, ningú hi perd i tots hi guanyen. Aquests països mai podrien pagar per aquests productes als seus fabricants, que llavors no perden diners al renunciar a les seves regalies. Alhora, tothom es beneficia d’un control global de la pandèmia més bo. No obstant, cap empresa ni centre de recerca s’ha adherit al C-TAP abans del CSIC. El Govern va manifestar el seu suport a la iniciativa amb la presència de la ministra de Ciència, Diana Morant, en l’acte de la firma, el 23 de novembre. L’OMS confia que altres organitzacions segueixin els passos del CSIC. La tecnologia més valuosa per al C-TAP seria una vacuna. Això tindria el potencial de compensar l’escandalosa desigualtat global davant la immunització que explica, almenys en part, l’emergència de noves variants. ¿Què és el test del CSIC? Es tracta d’un test serològic d’alta fiabilitat. No detecta el virus sinó els anticossos. «El que té d’especial és que pot diferenciar entre immunitat per infecció i per vacunació», explica Miguel Rodríguez Frade, investigador que va participar en el desenvolupament. «En països que disposen de poques vacunes, això permet utilitzar-les bé, al distingir entre els que tenen anticossos i els que no», explica Javier Maira, cap d’estratègia comercial del CSIC, a la direcció l’operació. El test fa servir mostres de sang. El resultat es pot llegir a ull o amb un lector (que proporciona més informació). El CSIC el va llicenciar a una empresa de Salamanca, que l’ha comercialitzat sobretot a Espanya. Contràriament a l’habitual, aquesta llicència no va ser exclusiva. «Des de l’inici de la pandèmia, teníem clar que el que desenvolupéssim [al CSIC] contra la Covid havia d’arribar a la societat», explica. Maira va descobrir l’opció del C-TAP durant un congrés, en una conversa amb un representant del Medicines Patent Pool (MPP). Aquesta organització va ser la pionera a aconseguir antivirals assequibles contra el VIH per als països en desenvolupament i és l’encarregada de posar en pràctica l’estratègia de l’OMS. El CSIC va concedir una llicència del kit al MPP i aquest va llançar una convocatòria a la qual podia presentar-se qualsevol empresa del món. Erika Dueña Loayza, responsable del projecte a l’OMS, assegura que hi ha hagut respostes des del principi. Les empreses seleccionades per l’OMS i el MPP rebran un procés de transferència del CSIC: o sigui, material biològic i assessorament per fabricar el kit. La institució no cobrarà regalies, sempre que els tests es comercialitzin en països d’ingressos baixos o mitjans. A més, les empreses ajustaran el marge perquè el preu final sigui assequible. Maira estima que hauria d’estar molt per sota dels 40 euros que costa a Espanya. Una fita «És una fita emocionant i prometedora, també pel seu valor polític i simbòlic. Una cosa finançada amb fons públics pot ser explotada per al benestar global», afirma Esteban Burrone, del MPP. «Aquesta llicència és molt important: és la primera per al C-TAP i és important que ho faci un institut públic europeu», afirma Dueñas, de l’OMS. «El Govern espanyol ha manifestat un lideratge que volem veure en altres governs, que han finançat vacunes i teràpies», afirma Ellen t’Hoen, advocada i activista mèdica, no implicada en el procés. «Ha sigut una de les millors notícies: el C-TAP representa una manera diferent de fer les coses. Esperem que més centres i tecnologies s’hi sumin», afirma Irene Bernal, de l’organització activista Salut per Dret, tampoc implicada. ¿Quan hi haurà una vacuna? El MPP es declara preparat per fer el mateix amb una vacuna. No obstant, «les vacunes són tan rendibles que les empreses volen mantenir el control i fer tots els diners que puguin. Els seus accionistes els diuen que no llicenciïn. Per això els governs hi tenen un paper important», afirma t’Hoen. El CSIC pretén posar a disposició del MPP altres tecnologies, incloent-hi una possible vacuna, afirma Maira. D’altra banda, Dueñas assegura que hi ha negociacions en marxa amb Bharat, una farmacèutica índia que produeix una vacuna contra la Covid.

El més llegit