María Florencia Freijo: «Els homes han monopolitzat l’ús dels diners»

-Si les dones són les que s’encarreguen majoritàriament de les tasques educatives, ¿quina és la seva responsabilitat en la perpetuació d’un model que limita el seu poder? Pensar en la nostra responsabilitat com a educadores primàries té la resposta en la mateixa pregunta. ¿Per què a més de ser educades per cuidar en exclusivitat som les culpables d’aquest sistema? Per descomptat que també reproduïm models de pensament patriarcals, però creure que l’educació d’un individu passa només per la seva mare és posar-nos massa pes sobre les nostres espatlles. Les absències també eduquen, com la falta d’afectivitat en la masculinitat, els llibres d’història sense dones o la publicitat. -Diu que per trencar els estereotips la dona ha de trencar també la seva profunda por d’estar sola. ¿Creu que és una trava per avançar cap a la igualtat? Entre les barreres que han de transformar-se hi ha la profunda por de la soledat, perquè estem educades en un ideal romàntic, però aquesta no és, en absolut, la principal trava per avançar. La principal és que els homes es comprometin a deixar de reproduir mecanismes d’exclusió als llocs de poder, perquè no arribem al 20% de representació en els càrrecs de decisió de cap empresa. Fa segles que lluitem pels nostres drets polítics, civils, reproductius i sexuals. ¿Quan deixaran d’oposar resistència els homes? El primer canvi és aquest. «Creure que l’educació d’un individu passa només per la seva mare és posar massa pes en les dones. Les absències també eduquen» -¿Què significa exactament que els diners tenen sexe? Faig referència a l’obra ‘El sexo oculto del dinero’, de la psicòloga Clara Coria, que ha estudiat aquest tema durant anys. Si parlo d’èxit, ¿penses en un home o en una dona? ¿Per què els homes guanyen més? ¿Per què guanyen més quan es converteixen en pares i les dones guanyen menys quan són mares? La resposta és que els qui han monopolitzat l’ús dels diners han sigut els homes. A través d’aquests diners, que els van catapultar a llocs de lideratge, van poder continuar reproduint mecanismes que a nosaltres ens han relegat a les activitats de cura. Al món, 7 de cada 10 dones són pobres. ¿Quantes dones hi ha entre les 10 persones més riques del món? Cap. ¡Vaja si els diners tenen sexe! -No sé si sap que al Congrés dels Diputats un membre de Vox va dir «bruixa» a una diputada socialista. ¿Per què recupera la ultradreta aquest arquetip? ¿Quina és la seva hipòtesi? Crec que les dretes han trobat electors pel fracàs dels governs progressistes en la redistribució de la riquesa i per la profunda resistència al feminisme. Les dretes, almenys a l’Amèrica Llatina, ja no parlen de l’esquerra sinó que van contra la ideologia de gènere, contra «aquestes feministes». Quan parlen dels valors de la família delimiten de nou les dones bones de les bruixes/dolentes. Els homes no lidien amb aquesta dicotomia perquè la seva reputació no està fragmentada en la seva vida privada i pública. Des de sempre «les bones» són les dames que parlen fluix, les que no disputen el poder amb altres homes. -¿Quin impacte físic i psicològic comporta estar formades per ser bones? És difícil de mesurar, però els estudis d’aquests últims 10 anys ens parlen d’un deteriorament en la salut emocional i mental de les dones. Si sumem les conseqüències físiques de la quantitat de tractaments estètics a què ens sotmetem, l’impacte és enorme. Ens deprimim més, estem més medicades –o mal medicades per una medicina androcentrista– i hi ha una enorme càrrega mental relacionada amb com anar pel carrer per no ser atacades, com vestir o com respondre a un cap. Les dretes, almenys a Amèrica Llatina, ja no parlen de l’esquerra, sinó que van contra la ideologia de gènere» -¿Ens hauríem de rebel·lar contra el piropo? ¿Contra els comentaris sobre el nostre cos que no hem demanat a ningú? Sí, determinantment. El piropo de carrer se sustenta en la base que l’espai públic pertany als homes i allà poden dir qualsevol cosa. No es tracta de qui li agrada i a qui no. Es tracta que milions de nenes són observades –la majoria de les vegades per homes grans– i això és intimidatori. Quan anem per primera vegada soles pel carrer, hi ha una por familiar del que els homes puguin fer-nos. En canvi els nens circulen en total llibertat. -¿El que ens proposa al llibre és deixar de ser bones i començar a estar (ben) educades? És difícil estar ben educades en una societat que continua educant per a la desigualtat. Convido el lector a bussejar pels vídeos més vistos per nenes i nens. ¿Quins tenen milions d’usuaris? Els de nenes de vuit anys que ensenyen a pintar-se les ungles i a netejar la casa i de nens de la mateixa edat que t’expliquen com configurar una consola de videojocs. Tard o d’hora, escriuré ‘Mal Educados’, però mentrestant accedir al coneixement ofereix llibertat. -¿Com veu la situació de la dona al seu país, l’Argentina? L’Argentina i Espanya no tenen xifres gaire diferents en desigualtat de gènere, però l’Argentina està en una regió enormement desigual. A més, des de les últimes eleccions hi ha una aparició de la dreta més arcaica i de la polarització política. Crec que la pandèmia ens va replegar i ara depèn de nosaltres tornar a organitzar-nos per mantenir la unió construïda als carrers. Avui tothom sap què significa un mocador verd [símbol del dret a la legalització de l’avortament], però encara ens queda molt per avançar. El pitjor error que podem cometre és creure que amb la promulgació de la llei de l’avortament legal el 2020 la lluita s’ha acabat.

El més llegit