¿Per què un llaç vermell contra la sida? I + Història

Aquest dimecres el món s’inunda de llaços vermells que serveixen per recordar-nos que, malgrat estar molt preocupats per les variants del coronavirus, al món hi ha altres malalties que poden ser mortals com la sida. El virus de la immunodeficiència humana (VIH) va ser descrit el 1983 i, veient l’expansió de la malaltia, el 1988 ja es va celebrar el primer Dia Mundial de la Sida. Una acció promoguda pels organismes internacionals per ajudar a conscienciar la població per fer entendre que qualsevol es podia infectar si no es prenien les precaucions necessàries. Aquell mateix any 1988, a Nova York, es va crear un col·lectiu de creadors plàstics anomenat Visual AIDS. Es va constituir per recolzar els artistes que havien contret el virus i també per organitzar campanyes de sensibilització sobre aquesta malaltia, que entre els 80 i els 90 causaria un fort impacte emocional col·lectiu, arran de la mort de celebritats com l’actor Rock Hudson el 1985 o el músic Freddie Mercury, de qui aquest novembre s’ha commemorat el 30 aniversari de la seva defunció. Pocs mesos abans, el juny de 1991, el presentador de la gala dels prestigiosos premis Tony de teatre, l’actor Jeremy Irons, va aparèixer a l’escenari del Minksoff Theatre de Broadway lluint un llaç de color vermell a la solapa. La idea havia sigut de Visual AIDS, que feia temps que buscava un símbol prou potent per visibilitzar el problema del VIH. Als Estats Units ja existia una llarga tradició de l’ús de llaços de colors per recolzar diferents causes. Durant la Segona Guerra Mundial, per exemple, les dones en portaven un de color groc per recordar els homes que estaven lluitant al front. A partir d’aquell moment la tradició es va mantenir i, cada vegada que hi ha hagut un conflicte, els familiars de soldats han continuat utilitzant llaços com a mostra de recolzament a les tropes. Inspirant-se en aquest fenomen, Visual AIDS va pensar que podia fer una cosa similar per a les persones malaltes. No obstant, en aquest cas va escollir el vermell com una al·legoria a la sang (element de transmissió de la infecció) i, al mateix temps, perquè era un color que s’associa a la passió i a l’amor, dos valors que volien contraposar a la ira i el rebuig del qual eren objecte sovint els afectats. Per afavorir la popularització d’aquest símbol no el van registrar i en van atribuir l’autoria a tot el col·lectiu per evitar personalismes. Podia utilitzar-lo qui volgués i apropiar-se’l. El llaç vermell, definitivament, es va convertir en icona global de la lluita contra la malaltia precisament al concert d’homenatge al cantant de Queen, celebrat a Wembley l’abril de 1992. Aquell dia es van repartir cent mil unitats entre els assistents. Des d’aleshores, cada any que passa, quan arriba el primer dia de desembre, el llaç vermell va ocupant de forma més clara l’espai públic i les seus d’organismes destacats. El 2007, per exemple, durant la presidència de George W. Bush, la Casa Blanca es va afegir a la campanya, col·locant-ne un de 8,5 metres a la façana principal de l’edifici. Ara bé, tot i que aquests gestos ajuden a normalitzar la situació de les persones infectades pel VIH, no s’ha de perdre de vista la situació de discriminació que han patit determinats col·lectius, com la comunitat homosexual o les persones drogoaddictes. Durant els primers anys, quan quasi no se sabia res del funcionament del virus, van ser assenyalats com a culpables de la seva expansió. Ben aviat, però, es va veure que tothom podia acabar infectat si no es prenien les mesures adequades. Si una cosa hem après des del 2019, arran de la pandèmia provocada pel coronavirus que ens ha canviat la vida a tots, és que per combatre malalties infeccioses hi ha molta energia i coneixement. D’una banda, és imprescindible invertir diners en investigació per poder desenvolupar els medicaments necessaris i, d’una altra, també és vital portar a terme campanyes d’informació per explicar a la població coms'hi pot fer front. La covid és la prova que, quan s’expliquen les coses, la gent entén el que ha de fer i per què ho ha de fer. Amb el VIH toca fer el mateix fins a erradicar-lo: investigar i conscienciar. Activisme permanent Després d’inventar el llaç vermell, Visual AIDS no ha parat d’organitzar accions artístiques i el col·lectiu segueix en actiu per promoure el diàleg, ajudar els artistes seropositius i preservar el llegat d’aquells creadors morts per culpa de la malaltia, perquè com diu el seu eslògan dels últims anys: «AIDS is not over» (La sida no s’ha acabat). Entendre-hi + amb la història

El més llegit