Els primers llums de Nadal de la història

Per fi ha arribat el dia. Aquest dimecres s’inaugura la il•luminació nadalenca a Barcelona. I encara que enguany s’hi han gastat més diners que mai per arribar a més carrers, segur que hi haurà debat sobre el seu disseny, la seva distribució i tot i el que convingui perquè un dels esports preferits dels barcelonins és polemitzar a l’entorn del més petit detall que té a veure amb la ciutat. De fet, el propi acte d’encesa de llums ja ho és: que si massa aviat, que si massa tard, que si no calen tants escarafalls... El cert és que al principi algú les connectava i prou, però ara això també requereix d’un cerimonial que ja s’està convertint en part de la tradició nadalenca. Però, d’on surt aquesta fal•lera per posar bombetes als carrers? Moltes religions i cultures tenen rituals vinculats amb la llum i el solstici d’hivern, quan la natura s’adorm i els dies son més curts perquè el sol es pon abans. Un dels que ha perviscut prové del món germànic i originàriament consistia en decorar amb espelmes arbres de fulla perenne, com els avets. Aquella tradició va creuar l’Atlàntic amb els immigrants centreeuropeus que van anar a fer les Amèriques. Les famílies, a les seves llars, van prosseguir amb aquell costum que va anar passant de generació en generació mentre el món evolucionava i apareixia una nova forma d’energia: l’electricitat. Allò que ho va canviar tot. També la manera de viure el Nadal. El 22 de desembre de 1882, el vicepresident de l’Edison Electric Light Company, Edward Johnson va convidar alguns periodistes al seu domicili de la Cinquena Avinguda de Nova York per presentar-los una novetat: un arbre de Nadal decorat amb 80 bombetes de la mida d’una nou. Eren vermelles, blanques i blaves; com els colors de la bandera del país. A partir d’aquell moment, es va posar de moda tenir un arbre amb bombetes entre les classes més altes, que eren les que es podien permetre el caprici de comprar aquells llums només per fer bonic. Fins i tot organitzaven festes particulars amb motiu de l’encesa de l’arbre. Ara bé, a mesura que la xarxa elèctrica s’expandia també es popularitzava aquella tendència. A partir d’aquell moment només era qüestió de temps que els llums sortissin a l’exterior. La pionera va ser una petita localitat californiana anomenada Altadena, que el 1920 va posar bombetes als cedres que hi havia plantats a una de les seves avingudes. La idea va tenir bona acollida i molt gent de les rodalies va anar a contemplar l’espectacle. Això va animar als seus organitzadors a ampliar la part decorada. Al cap de poc ja es va conèixer com la Christmas Tree Lane, que ara consta al registre dels llocs històrics nacionals dels EUA. Aquella iniciativa va començar a ser copiada per altres ciutats americanes i era inevitable que aquells vells arbres germànics ara endollats a la xarxa elèctrica tornessin a Europa. De fet a Barcelona, segons informacions de l’escriptor Xavier Theros, el primer avet il•luminat s’hauria instal•lat ja el 1905 davant la seu de la Central Catalana d’Electricitat. El gran boom, però, va arribar després de la Segona Guerra Mundial. La societat americana es va encomanar d’una sensació d’eufòria i prosperitat que es va vehicular a través del consumisme; especialment en moments assenyalats de l’any com el Nadal. Els llums ajudaven a vendre més. A Catalunya, el costum de les decoracions elèctriques es va adoptar a mitjans dels anys cinquanta coincidint amb el desembarcament de la Sisena Flota de la US Navy. Aleshores tot el que venia dels Estats Units era ben rebut. A Can Jorba van posar un arbre immens i el 1957 ja es va decorar el carrer Petritxol, que també havia estat el primer a ser només per a vianants per facilitar que l’incipient turisme hi passegés tranquil•lament. L’any següent les bombetes es van encendre a les vies més emblemàtiques del centre de la capital catalana: la Rambla, el carrer Pelai, Passeig de Gràcia, Portal de l’Àngel... I un dels entreteniments dels dies de festa era anar a veure els llums amb la família. Des de llavors ha estat un no parar de posar lluminària als carrers, perquè sense bombetes sembla que no sigui Nadal. Restriccions No sempre ha estat possible obrir els llums de Nadal. Durant la Segona Guerra Mundial, a la costa oest dels EUA, es va prohibir el seu ús per un tema de seguretat. A Barcelona, el 1973, arran de la crisi del petroli, es va reduir el nombre de carrers il•luminats per contenir la despesa pública en un moment en què el preu de l’energia estava pels núvols. Entendre-hi + amb la història

El més llegit