Joan Domènech: «L’escola ha de ser un refugi per pensar sobre la societat»

‘Escola’ ve del grec antic ‘skholé’, que significava 'lleure'. També significava ‘joc’, un temps separat de les obligacions de la vida quotidiana ¿Què queda de la idea original? Aquesta idea s’utilitza per dir que l’escola ha de ser un refugi que permeti pensar sobre la societat. Hem intentat resumir el currículum escolar en una idea molt simple: l’escola ha de ser el lloc on els nens aprenguin a llegir i escriure sobre el món. Això no té res de simple. La societat ha anat afegint capes de qualitat als propòsits originals de l’escola universal obligatòria. Ja no es tracta de saber construir frases, sinó de pensar sobre el món. Ara saber llegir significa també poder distingir si una informació és veraç o no. ¿Tantes capes no ofeguen l’essència de l’escola? L’essència és, tornant als grecs, separar-se de la societat per poder pensar sobre aquesta. «Només la pública pot garantir una escola inclusiva, de qualitat, democràtica i sense ànim de lucre» ¿Per què una exposició sobre l’escola pública? La idea és que perquè l’escola sigui així ha de ser pública. L’exposició no entra en la polèmica pública-privada, però només la pública pot garantir una escola per a tothom, inclusiva, de qualitat, democràtica i sense ànim de lucre. ¿Quin és el principal risc a què s’enfronta l’escola pública? Hi ha una multiplicitat de problemes, però una qüestió bàsica és el pressupost. Sense recursos no es pot fer una bona escola. L’escola inclusiva té un consens amplíssim, però sense els recursos necessaris no es pot fer bé. Si es considera un bé essencial s’ha de reflectir en el pressupost. ¿I el professorat cremat? Com en totes les professions hi ha sectors que poden estar cremats, però pel que jo he viscut el professorat està molt implicat. «L’escola no és neutral, ha de comprometre’s amb els problemes de la societat i donar-hi algun tipus de resposta» ¿Com veu el debat sobre la salut del català a l'escola? La situació del català a nivell educatiu és una mica preocupant. Abans es garantia el coneixement ampli tant del català com del castellà i això influïa en la cohesió de l'alumnat, en el sentit que la llengua no fos un element més de desigualtat. A nivell social ha cambiat la valoració social que es fa de la utilitat de la llengua i això s'ha reflectit després a l'escola. Per un costat s'hauria de revisar si, amb els plantejaments actuals de l'escola, es continua garantint el coneixement de les dues llengües o si fonamentalment es garanteix el coneixement del castellà i el català comença a ser subsidiari. També s'hauria de repensar a nivell social quin paper volem que tingui el català en el futur del nostre de país. L’exposició defensa que l’escola no és neutral. Pobresa, desigualtat, violència, segregació... L’escola no pot viure al marge d’aquests problemes, ha de comprometre-s’hi i donar-hi algun tipus de resposta. En aquest sentit, crec que la idea de neutralitat és negativa.. Hi ha qui diu que adoctrina. Això és diferent. Adoctrinar és voler imposar les teves idees a un altre i en això l’escola sempre fracassa. Molts de nosaltres vam patir l’escola franquista i pensem diferent, van intentar adoctrinar-nos i van fracassar. Adoctrinar no és educatiu perquè parteix d’una idea d’imposició. «L’essència de l’escola no es podrà substituir mai per la tecnologia» ¿Imagina robots fent de mestres a les aules? No. Una part de l’essencialitat de l’escola es basa en la proximitat, la presencialitat, el contacte, les relacions, la cura de les persones... Determinades coses es poden substituir per dispositius tecnològics però l’essència de l’escola no es podrà substituir mai o deixaria de ser escola. Ho hem vist amb la pandèmia. Projectes versus assignatures; continguts versus competències; mestres contra pedagogs... ¿L’escola sap cap a on vol anar? Hi ha molta controvèrsia en aquests aspectes, però el bon mestre aplica el sentit comú i al llarg de l’itinerari educatiu sap en quin moment és millor fer una classe magistral, un projecte de treball, transmetre un contingut concret o propiciar que els alumnes investiguin i descobreixin coses. ¿No hi ha certa desorientació? Sí, i de vegades és un reflex de la desorientació de la societat i de l’administració. El que fa falta és treball cooperatiu per intentar resoldre-ho. Fan falta més polítiques de participació perquè la gent s’hi senti més còmplice i implicada. És imprescindible que tothom hi participi, famílies, entitats, la societat en general, si no no té sentit, perquè no ens eduquem només a l’escola. «Formar persones lliures que pensin per si mateixes ha sigut sempre complex» Ha dedicat la seva vida a fer classes i a teoritzar sobre l’educació. Ara estic jubilat, però continuo col·laborant en temes relacionats amb mestres. Hi ha moments en què trobo a faltar l’aula. ¿És més difícil ser mestre ara? No, és diferent, les dificultats són diferents. Formar persones lliures que pensen per si mateixes ha sigut sempre complex, el que passa és que ara la societat és molt més complexa. ¿La principal diferència són les noves tecnologies? Ara hem de tocar més tecles, però crec que la diferència està en les perspectives que tenim com a societat. Els meus pares tenien clar que després de l’escola jo estudiaria i tindria feina per a tota la vida, però ara les expectatives són més volàtils. Aquesta incertesa potser fa que les solucions hagin de ser més complexes perquè ja no sabem el que ens espera d’aquí deu anys.

El més llegit