¿Es va apagant el cant de les aus?

L’experiència de sentir una polifonia d’ocells en plena ciutat va ser comuna durant el confinament de la primavera del 2020. Diversos estudis van confirmar que en efecte les aus van cantar més quan el tràfec humà va parar i van arribar a emetre sons que no s’havien sentit en dècades. ¿Què passa, llavors, en condicions normals? Un recent estudi hi ha donat una inquietant resposta: la intensitat i varietat dels paisatges sonors conformats pel cant de les aus s’haurien reduït sistemàticament durant els últims 25 anys. El treball, publicat a Nature Communications per un equip internacional amb participació espanyola, s’emmarca en l’auge de la bioacústica. L’abundància de dispositius barats per gravar la naturalesa ha orientat aquesta disciplina cap a l’ambiciós objectiu, encara per arribar, d’utilitzar els paisatges sonors com una eina per diagnosticar indirectament l’estat de salut dels ecosistemes. ¿Com es reconstrueix el cant de les aus? Aquesta facilitat de gravació no existia fa un quart de segle. No obstant, sí que hi ha censos d’aus, molts mantinguts per voluntaris entrenats, que sovint operen en les primeres hores del matí, a la primavera. També hi ha bases de dades de gravacions de cants d’aus. El recent estudi ha creuat les dades d’abundància del North American Breeding Bird Survey i del Pan-European Common Bird Monitoring Scheme amb les més de mil gravacions de la base de dades Xeno Canto. Això ha permès simular els paisatges sonors de més de 200.000 localitzacions a Europa i Amèrica del Nord durant els últims 25 anys. Cada simulació fa servir els sons corresponents a les espècies registrades en un lloc pel cens d’un any determinat. Per cada exemplar registrat se suma un clip de 25 segons d’aquesta espècie tret de la base de dades, amb una distribució atzarosa del volum per simular la més gran o més petita llunyania dels exemplars. ¿Quina informació aporta el paisatge sonor? El resultat no és una translació senzilla de l’abundància de cada espècie. «No totes les espècies aporten el mateix al paisatge sonor. No és el mateix una cotorra que fa un crac-crac monòton que un ocell amb un cant melodiós», explica Sergi Hernando, investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (Creaf) i coautor de l’article. «Si en una orquestra treus un violí, tot just el notaràs, però si hi elimines l’única trompa, tens un gran impacte», explica Simon Butler, ecòleg de la Universitat d’East Anglia i coordinador del projecte. Les simulacions sonen molt realistes, però no és la seva finalitat. Un paisatge sonor real canviaria molt al llarg del dia i de l’any, i inclouria altres classes d’animals. Tampoc hi ha dades fidedignes sobre cada quant de temps i durant quant canta cada individu. «Estem produint una espècie de paisatge sonor mitjà. L’interessant no en són els trets absoluts, sinó estudiar com ha evolucionat en el temps», explica Butler. ¿Com ha canviat la polifonia dels ocells? Els investigadors han mesurat la varietat i intensitat dels paisatges sonors simulats. Tant als EUA com a Europa, han anat baixant, alhora que l’homogeneïtat augmentava. «Aquest resultat encaixa amb la meva experiència de persona que fa 30 anys que grava so de la naturalesa. Almenys en els últims 15 he notat que quan sortia a la primavera, el so s’empobria», comenta Eloisa Matheu, col·laboradora de la fonoteca del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Segons Matheu, això es nota més en els espais oberts, com els secans de Lleida, on ha sigut més intens el canvi d’ús del paisatge, cap a l’agricultura intensiva i l’ús de pesticides. Però fins i tot en zones on el territori té aspecte de «mosaic», com el Vallès, el soroll dels ocells s’hauria reduït. L’estudi posa de manifest, a través del senyal acústic, la reducció d’abundància i diversitat experimentada per les aus en el mateix període. En línia general, els paisatges sonors més degradats són aquells on també s’ha perdut més biodiversitat. Això és més que un problema estètic. «Les aus fan serveis com pol·linitzar i dispersar llavors. Quan a un ecosistema comencen a faltar-li peces, es genera un problema de llarg termini per al seu funcionament», observa Daniel Gil, investigadors del Museu Nacional de Ciències Naturals, no implicat a l’estudi. «El declivi de la biodiversitat és un dels ingredients de l’emergència de virus», afegeix Pablo Salmón, biòleg de la Universitat de Glasgow, tampoc implicat. ¿Què s’hi pot fer? Prendre’s seriosament la conservació de la biodiversitat és la solució més important al problema. Referent al cant d’aus en particular, la reducció de la contaminació acústica és una altra acció important. Davant nivells baixos de soroll, els ocells reaccionen cantant més fort, però a sobre d’un llindar redueixen dràsticament les seves emissions, apunta Hernando. A més, la més alta o baixa resistència de les espècies a aquesta agressió fa que els ecosistemes es desequilibrin, observa Gil. Quant a l’abundància i diversitat dels ocells, molts dels experts consultats apunten a l’agricultura intensiva. «Els camps de monocultius grans, plens d’insecticides [que eliminen la principal font d’alimentació dels ocells] i sense marges dotats d’una vegetació rica, són molt negatius per a les aus», observa Josep del Hoyo, ornitòleg i editor, no implicat en el treball, que també apunta el dit contra l’ampliació de l’aeroport de Barcelona. Un altre àmbit crucial són les ciutats, on Del Hoyo voldria veure més naturalesa urbana. «La connexió amb la naturalesa està perdent qualitat. La pandèmia ha posat de manifest que és necessària», acaba.

El més llegit