Steven Forti «Junts comparteix molts trets amb formacions d’ultradreta»

¿Com podem reconèixer aquesta extrema dreta 2.0? ¿Com diferenciar-la d’altres formes de populisme? L’extrema dreta utilitza el populisme com els altres actors polítics. La diferència és que, ideològicament, se situa a la dreta radical i té una sèrie de característiques: nacionalisme molt marcat, identitarisme, crítica al multilateralisme, eurofòbia i defensa de la recuperació de la sobirania nacional perquè dibuixa el passat com una arcàdia feliç. Defensa valors conservadors i crea una sèrie d’enemics que amenaçarien la puresa de la nació, com els migrants, l’islam o la Unió Europea. Són elements que trobem en Trump, Abascal, Le Pen, Salvini, Orbán i Bolsonaro. ¿Comparteix trets amb els feixismes de l’Europa d’entreguerres? Hi ha elements de continuïtat, però també trets nous. Cap d’aquestes formacions reivindica el passat feixista dels seus països. Salvini no reivindica Mussolini, ni Alternativa per Alemanya el nacionalsocialisme de Hitler. A tot estirar fan picades d’ullet ambigües, però intenten no ser encasellats en formacions neofeixistes o neonazis. ¿Ho fan per estratègia electoral o per un gir ideològic? Per les dues coses. Entenen que això els podria restar suport, però tampoc s’hi distancien clarament per no allunyar-se del calador del vot nostàlgic. La nova extrema dreta no reivindica la creació d’un règim totalitari de partit únic o enquadrar la població en grans organitzacions de masses. No són una ‘religió política’, com va dir l’historiador Emilio Gentile. «L’objectiu de l’extrema dreta 2.0 és buidar des de dins la democràcia liberal» ¿Quins són els seus objectius, llavors? Buidar des de dins la democràcia liberal. L’Hongria d’Orbán, l’únic model existent de govern ultradretà, vol transformar la democràcia liberal en una democràcia il·liberal. És a dir, la democràcia continua existint formalment, hi ha partits, eleccions i llibertat de premsa sobre el paper, però totes aquestes llibertats estan controlades pel Govern. ¿Contaminen l’agenda dels altres partits? És clar. Busquen que s’acceptin opinions abans inacceptables en un sistema democràtic i escorar els partits cap a l’extrema dreta. Una cosa que ens hauria de preocupar és la ultradretanització del Partit Popular Europeu. La dreta conservadora clàssica és la baula feble perquè hi ha diferents postures. Mentre Merkel ha defensat un cordó sanitari, Berlusconi, Johnson i Casado han comprat el discurs de la ultradreta i al final acaben legitimant-la i convertint-la en una opció viable. «Hauria de preocupar-nos la ultradretanització del Partit Popular Europeu» La «confusió ideològica» a què al·ludeix al llibre per definir el moment històric actual ¿és un caldo de cultiu perquè prosperi l’extrema dreta? Sens dubte. Vivim canvis molt ràpids i tenim una societat esfilagarsada. Partits polítics i sindicats no són el que eren, el seu arrelament territorial és menor que en el passat i això afavoreix que propostes radicals tinguin més predicament en una societat que no troba canals per fer arribar a les institucions les seves preocupacions i les seves pors. Ideologies com el socialisme o el liberalisme no han desaparegut, però estan en crisi i allà l’extrema dreta té un terreny adobat per utilitzar la por i canalitzar-lo cap a l’odi. S’ha analitzat molt quins factors contribueixen a l’auge de l’extrema dreta, però ¿quin és el seu punt feble? Diria que un dels seus talons d’Aquil·les és la dificultat de governar i fer polítiques pràctiques, perquè l’extrema dreta és tacticista, curtterminista i canvia d’idea radicalment en poc temps. Quan toca enfrontar-se a una pandèmia la cosa es complica i els casos de Bolsonaro i de Trump en són un exemple. Un altre punt feble són els seus quadros. La majoria no estan preparats per gestionar la maquinària institucional. De les propostes que llança per combatre l’extrema dreta ¿quina és la més urgent? Com que les raons del seu auge són múltiples, la resposta ha de ser múltiple. Les noves extremes dretes han vingut per quedar-se perquè, a més de raons econòmiques hi ha raons culturals, temes que trenquen la tradicional divisió esquerra-dreta, com els drets LGTBI o la qüestió migratòria. Cal actuar en molts àmbits, l’institucional, el dels mitjans de comunicació, de la societat civil i de la ciutadania en general. ¿Com valora el cordó sanitari a Vox al Parlament de Catalunya? És aviat per saber si ha tingut èxit. Els cordons sanitaris no són una solució al problema, però sí un pal·liatiu que hauria d’adoptar qualsevol partit democràtic. Però no funcionen si algú es queda fora, i a Catalunya el PP i Cs no s’hi han afegit, així que és un cordó coix. D’altra banda, s’ha d’anar amb compte amb la manera d’aplicar-lo. No crec encertat vetar el senador de Vox canviant el sistema d’elecció, perquè creïs un precedent. I no es pot banalitzar, com van fer els independentistes en la campanya electoral del 14-F, aixecant-lo contra una formació democràtica com el PSC. És una aberració incomprensible a la Unió Europea. Diu vostè que en el partit de Puigdemont hi ha un nucli gens menyspreable de dirigents que comparteix idees ultradretanes. ¿Ens dona algun nom? Junts és una potinga nacionalpopulista i no seria encertat definir-lo com un partit del tot de l’extrema dreta 2.0, però comparteix molts trets amb aquestes formacions. Hi ha hagut candidats expulsats per declaracions xenòfobes, racistes i masclistes i, canviant les referències geogràfiques, algunes declaracions de l’expresident Torra es podrien posar en boca de Salvini o d’Orbán. Moltes de les de Joan Canadell, número tres de la llista de Junts, s’emmarquen clarament en el discurs de l’extrema dreta 2.0. Però sempre han negat qualsevol vinculació amb l’extrema dreta... Sí, però percebo en alguns dirigents d’ERC una atenció més gran a aquest tema. Gabriel Rufián, en el debat sobre els Pressupostos, va fer un al·legat molt clar contra qui, dins l’independentisme, parla de bons i mals catalans.

El més llegit