20 anys de Harry Potter al cine: la màgia de la història | + Història

Fa 20 anys, Daniel Radcliffe es convertia en Harry Potter, el nen mag més famós de la literatura juvenil. I és que el 4 de novembre del 2001 es va estrenar l’adaptació cinematogràfica de la primera novel·la de J.K. Rowling. Les aventures de Potter i els seus amics són un fenomen extraordinari i ja s’han convertit en un clàssic de la cultura popular a l’altura del Tintín d’Hergé o del Mickey Mouse de Walt Disney. Malgrat el pas dels anys, els aprenents de mag sumen noves legions de fans que somien agafar un tren a l’andana 9 i ¾ que els porti a Hogwarts. Des d’un punt de vista comercial, el món de Harry Potter és una marca que funciona de manera excel·lent, i al mercat es poden trobar tota mena de productes de marxandatge inspirats en l’univers creat per l’escriptora anglesa. Ara bé, més enllà dels guanys econòmics, el fenomen Potter també ha donat peu a tota mena d’aproximacions acadèmiques. S’han escrit articles des de la ciència política, el dret o la sociologia aprofundint en determinats aspectes que apareixen en les trames dels llibres i les pel·lícules. També hi ha hagut qui ha fet el mateix des de la perspectiva històrica i ha trobat connexions amb tota mena d’episodis i personatges del passat, començant per Voldemort, que és fàcil associar amb els totalitarismes que van fer tremolar la humanitat durant el segle XX. Hi ha desenes de pàgines web que enumeren una llarga llista de referents vinculables a èpoques pretèrites. A part d’això, també se’n pot fer una altra lectura més global, com la que proposa la historiadora i professora de la Universitat de Sidney Ann Curthoys. Curthoys reclama als seus col·legues que s’involucrin en l’estudi del ‘fenomen Potter’ des de la disciplina històrica, però de forma més àmplia. Com molt bé fa notar Curthoys, les trames de Rowling estan marcades per la relació que hi ha entre el present dels personatges i el seu passat. Al llarg de les diferents aventures acompanyem el protagonista en una recerca constant per entendre qui és, qui van ser els seus pares i per què el seu enemic vol acabar amb ell. De fet, l’escriptora fa una picada d’ullet als docents d’història al narrar les classes d’història de la màgia: les descriu tan avorrides que l’alumnat s’adorm, com passa cada dia a les aules d’ESO de molts instituts del nostre país. En canvi, quan aquests mateixos nois i noies surten de Hogwarts i investiguen pel seu compte, s’apassionen amb la recerca. A més, sense adonar-se’n, solen recórrer a l’estudi de documents, igual que els professionals de la ciència històrica: consulten llibres a la biblioteca per saber què s’ha escrit sobre un tema, o segueixen un dietari d’un antic alumne de l’escola, com ho faria un historiador per reconstruir els seus passos. En definitiva, el que diu la professora Curthoys és que es pot aprendre com es fa història a través dels llibres i pel·lícules de Harry Potter. I encara es pot anar més lluny, perquè les aventures de Rowling no deixen de ser un document històric en si mateixes. El fet que siguin tan exitoses ajuda a entendre, en part, com és la societat que les ha vist néixer, per tant, seran un element referencial dels historiadors del futur, que també hauran de tenir en compte l’univers Potter, perquè ha creat un nou imaginari col·lectiu que vertebra les generacions nascudes des de fa dues dècades. Sense anar més lluny, l’any passat, els joves universitaris tailandesos que es van sublevar contra la monarquia dictatorial de Maha Vajiralongkorn van utilitzar la figura creada per Rowling per organitzar accions de resistència no-violenta: van convocar una manifestació-performance a la qual calia anar disfressat de Harry Potter per fer un conjur i aconseguir la democràcia mentre s’enfrontaven als demèntors i Voldemort; o sigui, les forces repressores i el rei. Allò els va servir per protegir-se, perquè la policia no es va atrevir a detenir joves vestits de bruixots. Els agents haurien fet el ridícul emmanillant-los. Cada generació utilitza els seus referents per expressar els seus anhels i inquietuds. Per això mai s’han de menysprear els fenòmens de masses. Tot i que volin en una escombra. Rècords de taquilla L’estrena de ‘Harry Potter i la pedra filosofal’ va batre tots els rècords de taquilla del moment. El primer cap de setmana als cines dels EUA va recaptar més de 90 milions de dòlars i va superar estrenes com ‘L’amenaça fantasma’, de la Guerra de les Galàxies, o ‘Jurassic Park’. Les entregues posteriors també van tenir una exitosa acollida a tot el món.

20 anys de Harry Potter al cine: la màgia de la història | + Història

Aquest dijous fa 20 anys que es va estrenar ‘Harry Potter i la pedra filosofal’, l’adaptació al cine del primer llibre de J.K. Rowling. Tot i que no ho sembli, aquest fascinant món de ficció té molts llaços amb la història

El més llegit