‘La dura verdad sobre la dictadura de Franco’ és clarament un documental dirigit al teleespectador alemany, a qui potser li sonin algunes coses de nom. A qualsevol espanyol mínimament informat no li aportarà res, a més de cert confort si comparteix l’obvietat que Franco era un dictador malvat i alguna indignació entre els seus nostàlgics. I potser incorpora una mica de desinformació. Es tracta d’un simple encadenament d’entrevistes i imatges d’arxiu mal contextualitzades. Això sí, efectes d’imatge i so dignes dels esports de la Cuatro o de ‘Cuarto Milenio’ fan ressonar com si fossin revelacions simples obvietats, quan no simplificacions empobridores, acceptació acrítica de fets en absolut comprovats (que Franco assassinés el general Balmes o que no fos el pare de la seva filla) o purs errors. Tot i que és cert que per a qui no sàpiga alemany (cas en el qual em trobo) resulta difícil saber si l’espifiada correspon a l’àudio original dels entrevistats en anglès, castellà o català (sepultat sota el doblatge a l’alemany) o als subtítols en castellà de la traducció a l’alemany.

Alguns errors haurien d’aixecar totes les alarmes, com explicar que Franco va assaltar l’Alcàsser de Toledo, una fortalesa símbol de la resistència de la República, durant setmanes, il·lustrant el passatge amb milicians atacant la guarnició rebel. O que la batalla de Belchite (ofensiva republicana de 1937) va ser una ofensiva de Franco que va conduir a la caiguda del front d’Aragó (1938). O explicar que «va prohibir» la salutació feixista el 1945 per congraciar-se amb els aliats, quan el que va fer va ser treure-li la condició de «salutació nacional», oficial i obligatòria. Que bo era Franco quan prohibia alguna cosa, perquè 30 anys després continuessin aixecant-se tants braços...