Astèrix i la gran Història

Acaba d’arribar a les llibreries la darrera aventura d’Astèrix. Els àlbums sempre es publiquen a l’octubre, perquè va ser aquest mes de 1959 quan la colla de gals que planten cara als romans es van presentar al públic al primer número de la revista juvenil ‘Pilote’. Els seus creadors van ser el dibuixant Albert Uderzo i l’escriptor René Goscinny. La seva idea era fer una caricatura dels problemes de la societat francesa contemporània traslladant-los a l’època dels gals. Sempre amb una visió humorística, com tant li agradava a Goscinny, que des de petit ja tenia vocació de fer riure els altres. De fet, Astèrix i Obèlix estan inspirats en el duet còmic format per Oliver i Hardy, i apareixen coses tan hilarants com la feina de repartir menhirs o la poció màgica. Ara bé, tal com van demostrar René Van Royen i Sunnyva Van der Vegt, historiador i filòloga clàssica, respectivament, al seu llibre ‘Astèrix i la història real’, una lectura atenta dels àlbums descobreix que les trames còmiques es construeixen a partir d’uns fonaments històrics més rigorosos del que sembla. Això ja es veu d’entrada amb la famosa frase inicial dels àlbums: «Tota la Gàl·lia és ocupada pels romans...» que és una adaptació de les tres primeres paraules del llibre ‘La Guerra de les Gàl·lies’ escrit per Juli Cèsar: «Gallia est omnis...». Així començava la narració de les seves triomfants campanyes militars entre el 50 i el 58 a. C., just quan se situen les aventures de les vinyetes. Goscinny coneixia bé aquest text perquè l’havia estudiat a l’assignatura de llatí quan anava a l’institut. A més, si els noms de tots els personatges romans que surten als còmics acaben en -us és perquè el nom complet de Cèsar era Gaius Iulius Caesar. De la mateixa manera que els dels gals acaben amb -ix en homenatge a Vercingetòrix, el cabdill més famós de la Gàl·lia que es va resistir a l’ocupació romana, i que el personatge més vell del poblat d’Astèrix presumeix d’haver conegut al camp de batalla quan era jove. El vestuari dibuixat també està inspirat en testimonis històrics. Se sap que els gals duien una mena de pantalons que els cobrien completament les cames i cascs amb dissenys similars als creats per Uderzo (val a dir que el d’Astèrix està basat en el logo de les cigarretes Gauloises, tot un símbol nacional per als francesos). Una de les coses que també cridaven l’atenció als romans de l’estètica dels seus adversaris era que portaven els cabells llargs malgrat afaitar-se. De fet, s’han trobat navalles en excavacions arqueològiques. Pel que fa a l’organització social, queda molt clar que mana el cabdill, que per alguna cosa es desplaça damunt d’un escut. Ara bé, també hi ha altres personatges molt importants. El més evident és el del druida, un home d’edat avançada i considerat un savi. A les historietes d’Astèrix, es diu Panoràmix i és l’inventor del famós beuratge que els fa invencibles. Un altre personatge singular és Assegurançatòrix, un bard que pretén tenir dots artístics però que desafina terriblement. Efectivament, els bards eren celtes que es dedicaven a la música i la poesia. I solien utilitzar lires com la que surt a les vinyetes. Pel que fa als edificis que apareixen, també són força coherents amb l’època. Això no vol dir que els poblats fossin exactament de la mateixa manera però si ara poguéssim viatjar 2.000 anys enrere podríem identificar molts tipus de cabanes similars a les creades per Uderzo. I el mateix es pot dir de l’arquitectura romana, tant civil com militar. Els forts de fusta eren una infraestructura vital per al procés de conquesta de nous territoris, tal i com apareix a les pàgines per on es passegen els gals més famosos de la història del còmic. Astèrix i Obèlix de seguida van tenir èxit entre els lectors de ‘Pilote’, i les joves generacions es van poder identificar amb els gals, a qui veien com els seus ancestres defensant-se de les interferències externes com podia ser el procés de romanització; de la mateixa manera que ells al segle XX notaven la pressió de la cultura americana, que sempre ha despertat recels als francesos. Fins i tot a l’hora de llegir còmics. Tàndems amb resultats brillants No es pot entendre el món del còmic europeu sense Goscinny i la seva capacitat de crear tàndems amb resultats brillants. Amb Morris van idear ‘Lucky Luke’; amb Sempé van donar vida al Petit Nicolàs; i amb Uderzo, a Astèrix i Obèlix. Ara els gals continuen gràcies als dibuixos de Didier Conrad i els guions de Jean-Yves Ferri, que els han agafat el relleu.

El més llegit