La fitxa Taiwán al tauler global | + Història

Mentre a Espanya es debatia si la bandera dibuixada per la Patrulla Águila era rojigualda o republicana, l’actualitat internacional era protagonitzada per un altre dia nacional i uns altres avions de combat. Concretament els de les maniobres organitzades per Pequín per intimidar Taiwán en un episodi més de l’escalada de tensions que s’està produint en aquella àrea de l’Oceà Pacífic. El cap de setmana del dos d’octubre, la República Popular de la Xina (RPX) va celebrar l’aniversari de la fundació del règim comunista creat per Mao Zedong el 1949 amb un desplegament militar sense precedents: 149 avions van volar a només vint quilòmetres de l’espai aeri taiwanès i es van fer maniobres de desembarcament a les platges continentals més pròximes a l’illa. La demostració de potencial bèl·lic de Pequín va fer saltar les alarmes de la comunitat internacional, tot i que els analistes ja fa temps que adverteixen de la modernització de les forces armades xineses. És la culminació d’un procés iniciat fa 25 anys arran d’un incident previ. Ara bé, l’origen de tot plegat es troba al 1949, quan els comunistes van guanyar la guerra civil. Aleshores el règim de Chian Kai-Sheck es va refugiar a l’illa i va mantenir la República de la Xina, amb Taipei com a capital provisional del país mentre Mao Zedong implantava la República Popular de la Xina al continent basada en un peculiar sistema comunista. Cal tenir present que aleshores al món es començaven a crear els blocs de la Guerra Freda. Per això, quan el 1950 va esclatar la Guerra de Corea, els EUA van buscar aliats a la zona i van donar suport a Taiwan per fer de contrapès a la RPX i evitar que el comunisme fos hegemònic a Àsia. Allò es va traduir en cooperació militar i ajudes al desenvolupament agrícola i industrial que van propiciar un creixement espectacular que ha passat a la història com el miracle taiwanès. El 1971, però, la lluna de mel entre Washington i Taipei es va acabar. La Xina continental es començava a postular com un actor important a la regió, a més d’un enorme mercat on vendre productes. Va ser llavors quan el president Nixon va visitar Pequín -cosa que a més servia per fer la punyeta la URSS- i va deixar de banda Taiwán, que fins i tot va ser expulsat de l’ONU en favor de la RPX. La culminació d’aquell procés va arribar el 1978, quan el president Jimmy Carter va reconèixer la sobirania de la República Popular de la Xina. Per compensar-ho, els EUA van aprovar la Llei de Relacions amb Taiwán, que assegurava suport militar de Washington. Paral·lelament el nivell de vida dels habitants de l’illa havia crescut moltíssim i, com sol passar, això es va traduir en una reivindicació de més llibertats. Va ser un camí llarg que es va completar el 1996, amb la celebració de les primeres eleccions presidencials democràtiques de Taiwán. Des de Pequín, que durant tot aquell temps havia reclamat la sobirania de l’illa, es va considerar un atac a la integritat del territori nacional. Per intimidar els taiwanesos, mesos abans dels comicis, durant l’estiu de 1995, la RPX va fer exercicis amb la flota i proves de llançaments de míssils que van caure a menys de trenta quilòmetres de la costa insular. El març de 1996 va arribar la resposta americana. El president Bill Clinton va enviar dos portaavions amb les seves respectives flotilles de bucs de suport a la zona. Des dels temps de la guerra del Vietnam, no s’havia vist un desplegament tan gran dels nord-americans al sud-est asiàtic. Davant d’aquest moviment, Pequín no va tenir més remei que fer marxa enrere. Els líders xinesos es van adonar que si es volien fer respectar havien de millorar el seu exèrcit. I és just el que han fet durant les dues dècades del segle XXI, fins el punt que els experts consideren que a hores d’ara ja tenen l’armada més gran del món. I el més important, a diferència dels Estats Units, ells ja són a la zona. Washington ho sap i és una de les raons perquè ha començat a enfortir aliances amb països tan diferents com Austràlia, Nova Zelanda o la Índia. Xina ja ha aconseguit el que volia: ser temuda pels veïns. Guerra civil El 1911 el Partit Nacionalista Xinès (Kuomintang), va derrocar la dinastia Qing i va proclamar la República. El 1926 es va enfrontar al partit comunista en una guerra civil que va passar per diverses fases fins que el Kuomintang va caure derrotat. Aleshores els seus líders, amb Chian Kai-Sheck al capdavant, es van refugiar a Taiwán a partir de 1949. Entendre-hi + amb la història

El més llegit