Fitnes japonès: ¿És realment efectiu l’entrenament de moda?

El Japó està de moda. Ja sigui el menjar, el mètode d’organització de la guru de l’ordre Marie Kondo o bé els múltiples mètodes de fitnes que van proliferar durant el confinament que prometien resultats d’infart amb un mínim esforç. Diàriament, a les xarxes socials, rebem estímuls d’aquest tipus de publicacions amb uns exercicis en què es prometen reduccions dràstiques de centímetres a abdomen i malucs o un tors tonificat sense gairebé dedicar-hi temps. A EL PERIÓDICO, hem posat a prova tres dels mètodes per explicar-te en què es basen i si són tan efectius. Tot i que cada mètode ho combat de formes diferents, la gran majoria de les escoles de fitnes japonès enfoquen els exercicis a revertir la ‘contracció’ del cos o reduir la tensió en punts estratègics. Aquest fet, que pot semblar fútil, resulta un assumpte de gran importància. En contra del que pot semblar pels cridaners eslògans i les seves idíl·liques promeses, la postura corporal resulta crucial en l’aparença física. Un cos destensat i amb una correcta higiene postural, resulta, inevitablement, més esvelt. Arribats en aquest punt hem de destacar que aquests mètodes no són una solució definitiva ni suficient a la falta d’exercici. «Amb aquestes rutines, és com si ensenyéssim el nostre cos a posar per a una foto. Quedem millor, però no canvia res», assegura Clara Bergé, fisioterapeuta i vocal de l’Escola de Fisioterapeutes de Catalunya. De tota manera, això no significa que no siguin bons, sinó que simplement no compleixen del tot el que prometen. «Per a una persona que no fa absolutament res d’esport, el simple fet de plantejar-s’ho ja és positiu i li reportarà beneficis, però per a la resta de persones no té gaire efectivitat», assegura Bergé. «Abans que no fer res, és bo fer alguna cosa, però com l’exercici físic no funciona res més», afegeix. Tres mètodes, tres dones A EL PERIÓDICO hem posat a prova tres dels mètodes més cèlebres: Kaoru i el seu mètode de la pilota de tennis; Mariko i Tomoya, creadors del principal canal de fitnes del Japó, B-Life, amb els seus exercicis per a abdomen, i el de Tomomi Ishimura basat en la ‘postura Zero’ i la descontracturació del cos. Les tres dones que van provar aquests mètodes van ser elegides per la varietat de les seves rutines diàries, edats i ‘background’ esportiu per poder comprovar si les taules podien funcionar millor o pitjor en cada cas. Les tres van mesurar-se la cintura, el principal reclam dels tres mètodes provats, abans i després dels exercicis, i les tres van explicar després d’un mes de posar-se a prova el que havien sentit. Malgrat que cap de les tres va notar canvis significatius en centímetres tal com prometien els diferents mètodes, sí que van destacar algunes coses de cada rutina. Sobre el llibre de Mariko i Tomoya, l’enquestada va assegurar que un dels punts més favorables del mètode és que «planteja exercicis per modelar específicament el cos de la dona, allà on s’acumula el greix més rebel. Diguem que són uns exercicis en aquest sentit ‘molt femenins’». Així, i si prenem com a referència el llibre, és cert que és el mètode més actiu dels tres analitzats i que sí que consta d’exercicis amb pes corporal típics com esquats o gambades, a diferència dels altres dos. En aquest cas, per exemple, el mètode se centra en el simple fet que per cremar greix a l’abdomen cal «combinar exercicis de musculació, que descomponen el greix, amb exercicis aeròbics, que el cremen». I és una bona solució, però, òbviament, amb tan sols 10 minuts al dia és improbable aconseguir resultats espectaculars. Compte amb els cants de sirena En relació amb el mètode de la pilota de tennis, l’enquestada va explicar que malgrat no haver notat canvis en la seva composició corporal, sí que va notar com els estiraments li havien provat bastant bé. «En el moment notava com em feien treballar els músculs i era un bon moment de desconnexió en el dia». En aquest cas, el mètode promet transformar la silueta gràcies al treball de descompressió de les fàscies (les membranes que envolten els músculs) i la pelvis, per això, segons es justifica al llibre, «no s’han d’introduir canvis en la dieta». Però més enllà dels miracles que es prometen i que òbviament sense una bona dieta no es podran aconseguir, és cert que desinflamar les fàscies ajuda a tenir una millor postura. Una fàscia carregada s’inflama, dificulta el moviment i provoca dolor, una cosa que s’evita amb els estiraments. En tercer lloc, en el cas del mètode Zero Training, l’enquestada va assegurar que malgrat «pesar el mateix i tenir la mateixa cintura i maluc, en general, em sento millor, més àgil i equilibrada». D’aquí derivem que, tal com s’explica al llibre, totes les parts del cos estan connectades, per tant, la contracció d’una n’estira d’altres i provoca que també es contraguin. I així, en part, és com es perd la figura. Per exemple, quan els músculs de la part posterior de les cuixes es contrauen, estiren el gluti cap avall, i això es pot revertir parcialment evitant aquesta contracció, el que no es podrà és augmentar la massa muscular o millorar el to de la zona. Amb aquestes tres experiències, podem concloure que més enllà de confiar cegament que 5 o 10 minuts d’exercici diari ens canviaran completament el cos, sí que ens poden ajudar a sentir-nos millor, però això no serà més que l’inici d’una rutina més saludable i activa, que sí que ens permetrà modelar completament el cos. Ja que un cos tens, contret, té un rang de moviment més limitat, amb això, crema menys calories en repòs i el metabolisme és més lent, així com genera malalties i molèsties articulars i musculars. Club de Fitnes d’EL PERIÓDICO

Fitnes japonès: ¿És realment efectiu l’entrenament de moda?

Els seus mètodes prometen pèrdues de contorn sorprenents, ventre pla i cames perfectes sense gairebé esforç i dedicant-hi només cinc minuts al dia. ¿És or tot el que lluu?

El més llegit