Joves, la generació muda: ultraconnectats però incapaços de mantenir una xerrada telefònica

Internet, irreverència, immediatesa i incertesa són les quatre is que expliquen la fórmula secreta de la generació Z o ‘centennials’ (nascuts entre 1994 i 2010), xavals i xavales 100% digitals que ha deixat enrere els mil·lennistes (1981-1993). Per als ‘centennials’, el món no té fronteres. Són multiculturals i no se senten intimidats ni a l’aeroport internacional més gran del planeta. Són la generació més ben comunicada de la història... però no parlen per telèfon. Avui, al Club d’Educació i Criança, parlem d’ells i elles, la generació muda. Si tens fills o filles adolescents ja ho deus haver notat. El mòbil –mai el tenen amb el so activat– és un instrument que els serveix per a moltes coses, però no per mantenir una conversa. Viuen en la tecnologia, així que WhatsApp i les notes de veu estan a l’ordre del dia, però contestar a una trucada els resulta antiquat, una actitud pròpia del segle XX. ¿Estem davant d’un problema? Ara mateix potser no. Però els experts adverteixen: si aquesta actitud es manté en el mitjà i llarg termini, les noves generacions perdran habilitats comunicatives i socials. Rebre una trucada és «una intromissió en la vida quotidiana» que «consumeix massa temps». Així ho consideren tres de cada quatre joves nord-americans amb edats entre 18 i 33 anys entrevistats per a ‘Generation mute, milennials phone call statistics’, un informe dels EUA que mostra unes conclusions perfectament extrapolables a Espanya. «No l’he sentit» i «el tenia en silenci» són les principals excuses dels joves per no despenjar el telèfon i parlar amb l’interlocutor. Pares i mares boomers que en l’adolescència es van passar hores parlant amb els col·legues pel telèfon fix miren ara atònits els seus fills i filles, que traspuen ansietat només de pensar en una conversa telefònica. «Vivim en la societat de la immediatesa, estem immersos en un context digital i no analògic. Les converses asíncrones (les que no coincideixen en el temps) són més còmodes. Però en aquestes s’obvien molts detalls, com el to de veu i la comunicació no verbal. Impliquen una pèrdua d’habilitats comunicatives», explica Enric Soler, psicòleg relacional i col·laborador dels estudis de Psicologia de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). La conversa «a batzegades» dels més joves per notes de veu o missatges de xat no tenen la mateixa qualitat. «El que es diu es pot distorsionar. No s’interpel·la l’altre, no se li repregunta. No es pot argumentar o debatre el que l’altre està dient. Com menys practiques les habilitats comunicatives, més les perds», reflexiona el psicòleg relacional. Pot ser que els joves sentin pànic escènic a parlar per telèfon, una cosa que consideren una pèrdua de temps. Però quan queden sí que parlen. «Això és diferent. Parlar en directe és una situació previsible i saben que això ha de passar, al contrari que amb el telèfon», explica Ferran Lalueza, professor i investigador dels estudis de Ciències de de la Informació i de la Comunicació de la UOC. L’expert posa l’accent en la diferència que existeix entre una conversa telefònica i una a través de notes de veu. Aquestes últimes tenen, per als més joves, tres avantatges: «La pots esborrar, assajar i et pots prendre el teu temps abans d’enviar-la». La generació Z ha après a fer clic abans que a parlar, però Lalueza destaca que no estan en absolut incapacitats per mantenir una conversa telefònica. Simplement, afegeix, tenen una manera de comunicar-se diferent. És «un hàbit arrelat» i «més pragmàtic» que els fa sentir-se més còmodes. «Per als més joves no és descortès allò que per als adults sí que ho és: rebutjar una trucada i escriure un missatge per preguntar a l’interlocutor què vol», assegura. El professor universitari recorda que les habilitats comunicatives –i socials– són com dominar un idioma estranger: encara que l’hagis après molt aviat, si no el practiques el vas perdent. Lalueza, per exemple, té prohibit als seus alumnes de l’assignatura Social Media realitzar entrevistes a ‘influencers’ per correu electrònic. «Això no és una entrevista periodística, és un qüestionari. No es pot repreguntar o debatre. Les entrevistes s’han de fer en viu, ja sigui per telèfon o ‘online’», sentencia. Un cop fet el diagnòstic, els dos professors universitaris expliquen que la situació es pot reconduir. Enric Soler es mostra convençut que d’aquí a un temps els joves reflexionaran i optaran per un canal o altre de comunicació en funció de la situació en què es trobin. Mentrestant, Lalueza afegeix que les noves generacions han d’interioritzar que l’objectiu de comunicar-se no és la perfecció, sinó l’experiència. «Viure la comunicació i transmetre sensacions és molt més autèntic. Val la pena equivocar-se o arriscar perquè la comunicació en viu és millor», conclou fent una comparació amb Instagram. A la xarxa social, molts joves volen assemblar-se als ‘influencers’ i maquillen les seves fotos amb filtres. El resultat és un model de bellesa gens autèntic. Hem parlat, i molt, dels joves. Però, ¿què passa amb els adults? Els boomers també s’haurien d’allunyar una mica de la tecnologia i practicar habilitats. Diego Hidalgo, empresari, divulgador i autor d’‘Anestesiados. La humanidad bajo el imperio de la tecnología' (Catarata), posa un exemple revelador. «¿Quantes vegades envies per WhatsApp la teva ubicació a algun amic amb qui has quedat? No té res de dolent. És una eina tecnològica molt útil. Però si optes per trucar a aquesta persona i dir-li: ‘Mira, soc al carrer tal, arribes creuant dos carrers i girant a la dreta’ estàs fomentat la teva capacitat cerebral, la teva capacitat d’orientació. I l’altra persona també».

Joves, la generació muda: ultraconnectats però incapaços de mantenir una xerrada telefònica

Els ‘centennials’ parlen amb notes de veu o missatges escrits, un hàbit que a llarg termini implica una pèrdua d’habilitats comunicatives

El més llegit