L’autèntic James Bond | + Història

Pel·lícula rere pel·lícula ha vençut malvats megalòmans, terroristes de països remots, espies russos... Semblava que res podia aturar 007, fins que es va topar amb un enemic invisible: el virus de la Covid-19, que l’ha tingut fora de combat uns quants mesos. Finalment, però, podrem tornar a gaudir de les seves aventures. El personatge de Bond ha consagrat molts actors, però també va fer famós l’home que, sense voler-ho, va donar-li el seu nom. James Bond, el de veritat, va néixer el 1900 a Filadèlfia (EUA). Descendent d’una família benestant de la costa est, va quedar fascinat per la natura quan, als 11 anys, va acompanyar el seu pare a una expedició al delta del riu Orinoco. Allà va descobrir la seva vocació: els ocells. Després d’anar a Anglaterra per estudiar a Oxford, va tornar a la seva ciutat natal, on va ser ornitòleg de l’Acadèmia de Ciències Naturals. La seva especialitat eren les aus del Carib i, fruit del seu treball, el 1936 va publicar ‘Birds of the West Indies’, que de seguida es va convertir en una guia de referència pels aficionats a l’observació d’ocells, com l’escriptor Ian Fleming. El pare de l’espia més famós de la història del cinema va néixer el 1908 a Londres. Fill de família rica amb una llarga tradició militar, durant la Segona Guerra Mundial es va incorporar als serveis d’intel·ligència, on es va encarregar del disseny d’operatius per comandos britànics. Tot i que mai va entrar en combat, les seves vivències li servirien d’inspiració per donar vida a 007. El 1952, necessitava una excusa per escaquejar-se dels preparatius de l’imminent boda amb la seva promesa, Ann Charteris, i va decidir que era el moment d’escriure aquella novel·la d’espionatge que no parava de dir que faria des que havia acabat la guerra. Per estar tranquil es va recloure a Goldeneye, la seva mansió de Jamaica. Quan començava a omplir els primers folis es va adonar que necessitava batejar el protagonista. Buscant inspiració, va mirar al seu voltant i va topar amb la guia Bond. Mentrestant, l’autèntic James seguia amb la seva calmada i ornitològica existència, aliè al tomb que patiria la seva vida quan, el 1961, el president Kennedy va explicar que entre els seus llibres favorits hi havia ‘Des de Rússia amb amor’, el cinquè títol de la saga 007. Automàticament les obres de Fleming, que fins aleshores havien passat sense pena ni glòria, es van convertir en supervendes als EUA. I el telèfon de l’ornitòleg Bond va començar a sonar a hores intempestives. Les lectores enamorades de l’espia havien trobat el seu número a la guia i el trucaven compulsivament. Ho explica el seu biògraf, Jim Wright, que també relata que va ser la muller de Bond que va lligar caps quan, fullejant una revista, va llegir una entrevista amb Fleming. Com més famós es feia l’espia, més incòmode se sentia James Bond, que va arribar a rebutjar propostes surrealistes com aterrar en l’estrena de ‘Goldfinger’ amb un helicòpter a canvi de 100 dòlars. No és estrany que no li caigués bé el personatge que s’havia apropiat de la seva identitat perquè Fleming justificava la tria argumentant que li semblava un nom avorrit i gens romàntic. En canvi, la seva esposa, Mary Bond, estava encantada amb les aventures de l’espia. De fet va ser ella que, aprofitant que el 1964 estaven d’expedició ornitològica per Jamaica, va convèncer el seu marit d’anar a Goldeneye. Quan van trucar a la porta, Fleming estava gravant una entrevista amb la televisió del Canadà: «Els presento l’autèntic James Bond», va anunciar als periodistes. A petició del novel·lista, l’ornitòleg li va signar-li la guia que havia actuat de musa i, a canvi, Fleming li va regalar un exemplar de ‘Només es viu dues vegades’ amb la següent dedicatòria: «Per al James Bond real, del lladre de la seva identitat». Certament, l’espia va eliminar l’ornitòleg, però si no hagués estat així mai hauríem sabut que a Filadèlfia hi havia un savi dels ocells que va morir el febrer del 1989, pocs mesos abans de la caiguda del Mur de Berlín, el fet que marcaria l'inici del final del bloc comunista i de l’època daurada de l’espionatge internacional. El seu germà, l’altra inspiració Una de les fonts d’inspiració d’Ian Fleming van ser les accions que el seu germà Peter va realitzar durant la Segona Guerra Mundial com a membre d’una branca dels serveis secrets britànics anomenada Special Operations Executive (SOE). El SOE s’encarregava de missions de sabotatge i espionatge als territoris d’Europa i Àsia ocupats pels enemics de l’Eix.

L’autèntic James Bond | + Història

Després de mesos i mesos d’espera i ajornaments per culpa de la pandèmia, per fi arriba a la gran pantalla la darrera entrega de la saga de l’espia més famós de la història del cine. Bond, James Bond. Que, en la vida real, era ornitòleg

El més llegit