Abans que la humanitat desenvolupés el coneixement científic per aconseguir respondre als grans enigmes que ens envolten, l’angoixa de conviure amb la incertesa d’un entorn imprevisible es calmava amb la religió. No hi ha cap civilització humana que no hagi desenvolupat el seu propi sistema de creences per explicar el que escapa a la seva capacitat de comprensió: la vida, la mort, els fenòmens meteorològics, els desastres naturals... Les erupcions volcàniques no en són una excepció. De fet, el terme prové del déu romà Vulcà, que era la divinitat del foc. En el seu honor se celebrava, cada 23 d’agost, la Vulcanalia, una cerimònia que consistia a tirar uns quants peixets al foc a canvi que el déu protegís els humans de ser devorats per les flames. La presència de l’Etna a Sicília i del Vesubi al costat de Pompeia feia que es prenguessin aquella cerimònia molt seriosament.