¿Tens clara la teva heterosexualitat?

La pregunta pot semblar agosarada. Inclús hi haurà qui pensarà que no té sentit preguntar-se quelcom així o que és una tonteria. En realitat, no és una pregunta tan innocent. M’explico. La societat en la que ens hem criat és cisheteronormativa. Què vol dir això? Que des que naixem es pressuposa que totes les persones som heterosexuals i, a més, que som cisgènere (és a dir, que estarem d’acord en el gènere que ens han imposat, en funció dels genitals que tenim. Una afirmació que deixa molt a desitjar però, d’això, en parlarem un altre dia). I se’ns educa des de tal pressuposició. A més, la majoria d’aprenentatges que fem venen des d’aquesta normativitat cisheterosexual. Això significa que la majoria de referents que tenim són cisgènere i heterosexuals, per tant, la cisheteronorma es converteix en allò estàndar. I, a més, amb el judici moral que hi ha al darrera, la cisheteronorma és allò que es considera normal i correcte. I, realment, no és així. Que una orientació sexual sigui majoritària no vol dir que sigui “la correcta”. Però ens han educat perquè pensem que és així. I que allò que se surt d’aquesta normalitat estadística és rar. I allò rar sempre rep molt més rebuig. I no volem ser rares, les persones, perquè no volem que se’ns rebutgi. L’ acceptació social és un desig conscient però, també, inconscient. Si parteixo de la idea de que ens han educat amb referents molt majoritàriament cisheterosexuals i que allò que se surt d’aquesta normativitat rep rebuig, em pregunto: com saps, realment, que ets heterosexual? I potser em pots respondre: perquè sento atracció per persones que no són del meu mateix gènere. D’acord. I com saps quin és el gènere de l’altra persona? I potser em pots respondre que això se sap, per com vesteix, com parla, com gesticula, pel cos que té… Però cada vegada hi ha més persones que trenquen amb les expressions de gènere normatives i binàries. Per tant, cada vegada hi ha més persones que et poden generar confusió. De fet, potser pots saber en quin gènere s’etiqueta una persona només de mirar-la (si aquella persona segueix els patrons estereotipats que hem après), però també pot ser que t’equivoquis. És més, pel fet de mirar una persona tampoc pots saber quins genitals té. Pots suposar-ho, segons els estàndars normatius i masclistes que hem après, però això no és garantia de que ho endevinis. Llavors, em trobo amb un grup de persones que es posen nervioses quan parlem d’això. Quan es troben amb gent que no saben etiquetar segons les etiquetes tradicionals i que s’enfaden si se’ls hi qüestiona la seva heterosexualitat. Aquest grup de persones, majoritàriament, són homes cisheterosexuals que han après i tenen tatuat a dins el concepte de masculinitat hegemònica. I aquesta masculinitat, que és tan tòxica i perillosa, ens diu que un “home de veritat” és heterosexual i, a més, rebutja l’homosexualitat. (Us recomano que llegiu un estudi que es diu 'La caixa de la masculinitat', que va fer l’organització Promundo al 2017). I aquest concepte de masculinitat masclista és, evidentment, LGTBIQA+fòbic. Penso fermament que ja comença a ser hora de batallar en contra d’aquestes creences masclistes. Les feministes portem molt de temps lluitant. I necessitem que facin aquest procés de reflexió tots aquells homes que estan enganxats a aquest concepte de masculinitat que els hi genera privilegis, evidentment, però que també els hi comporta moltes limitacions i problemes. Els hi genera privilegis a costa de l’opressió d’altres, és clar. Llavors, deixa’m preguntar-te: tens clara la teva heterosexualitat? Si has respost que sí i, a més, t’ha ofès la meva pregunta potser comença a ser hora que revisis què és el que et remou, que et pregunti això. Què t’enfada? Què t’espanta? I si la teva resposta és que no tens clara la teva heterosexualitat, vull donar-te la benvinguda als dubtes, al món on no tot és blanc o negre, on existeixen milers de matisos, de particularitats, de reflexions a fer. És un món on hi ha més moviment, cert, però no és un món rígid. I hauria de ser (tot i que no sempre ho és) un món on, per damunt de tot, hi hagi el respecte entre les persones. Ja t’avanço que el món de les masculinitats hegemòniques i les imposicions cisheteronormatives i d’altres no ho és, de respectuós. Com sempre, la millor manera de coneixe’ns és la reflexió. I, arribis a la conclusió que arribis, estarà bé. Potser després de llegir això confirmes la teva heterosexualitat o el dubte entra a la teva vida. L’important, més enllà de la conclusió, és el camí de reflexió i comprensió cap a tu i cap a les altres persones.

El més llegit