Jeff Hearn: «Els homes generen més gasos amb efecte d’hivernacle»

-¿Als anys 70 ja es parlava de noves masculinitats? Si a finals dels 70 preguntaves a un home què pensava sobre la seva masculinitat, és probable que no entengués la pregunta, fins i tot en algun context podies rebre respostes agressives. Ara es pot parlar del tema amb més normalitat i això és un canvi important, però jo no utilitzaria el terme noves masculinitats. -¿Per què no? -Perquè suggereix que hi ha hagut un gran canvi en el comportament dels homes en les últimes dècades. A més, el terme se centra en homes joves i l’edat és un factor molt important que de vegades no es té en compte. -¿La masculinitat no ha tingut grans canvis? -Sí i no, hi ha coses que han millorat i coses que han anat a pitjor. Depèn dels països, però en general s’ha produït un augment, molt gradual, de la implicació dels homes en el treball domèstic i de cures. -¿I els canvis negatius? -Entre d’altres, ha augmentat de forma massiva l’abús ‘online’, per exemple en forma de pornovenjança, així com la violència física arran de la Covid. «El MeToo ha fet que molts homes es facin preguntes» -La teoria ‘queer’, la comunitat trans, la reivindicació no binària... ¿On queda la masculinitat al segle XXI? -Sempre hi ha hagut persones trans i no binàries, però ara tenen més visibilitat. S’ha generat més espai per a la incertesa i això és bo. Un altre gran canvi és el ‘MeToo’, que ha permès veure fins a quin punt està estès l’assetjament sexual i ha fet que molts homes es facin preguntes. -¿En quins altres àmbits s’han produït canvis? -Se sol fixar l’atenció en els canvis en l’àmbit familiar, però l’àmbit laboral és molt important. Molts llocs de treball al sector de l’agricultura, la mineria o la indústria pesant ja no existeixen. El mercat de treball s’ha fragmentat i l’estabilitat dels anys 50 i 60 ha donat pas a llocs de treball d’un altre tipus i més insegurs. -¿I això com afecta? -Hi ha molts llocs de treball al sector de serveis on els homes, especialment els més joves, han d’utilitzar habilitats socials. L’actitud amb el client que tenen els repartidors a domicili o els conductors d’Uber, el comportament del qual queda registrat ‘online’, és molt diferent a la que es tenia en una mina de carbó. -¿Quina relació hi ha entre les masculinitats i els reptes globals del planeta? «El canvi climàtic no s’entén sense tenir en compte la qüestió de les masculinitats» -Temes globals com el canvi climàtic, la transició energètica, la gestió de l’aigua, les guerres o les grans corporacions no s’entenen sense tenir en compte la qüestió dels homes i les masculinitats. S’estan fent moltes coses en aquest camp i és important visualitzar el treball de col·lectius com Men Engaged Alliance, una aliança global no només d’homes, sinó també de dones i persones no binàries. -¿Per què és rellevant la masculinitat per al canvi climàtic? -Per exemple perquè homes i dones tenen patrons de consum diferents. No estic parlant de roba o alimentació, això són estereotips; les diferències més grans tenen a veure amb el transport i la mobilitat. -¿Com es mouen de manera diferent homes i dones? -Els homes tendeixen a viatjar més en cotxe i avió, van més lluny i generen més gasos amb efecte d’hivernacle. Les dones viatgen més en transport públic i en àmbit local. La dependència i la passió pels cotxes es relaciona amb certs tipus de masculinitat. «Trump és l’exemple d’una política molt misògina que s’ha tornat respectable en alguns llocs» -En l’àmbit polític, vostè i David Collinson van plantejar el debat presidencial televisat entre Trump i Biden com un duel entre una masculinitat autoritària i una altra de paternalista. -Trump és l’exemple més clar d’una forma de política molt misògina que no és nova però ha pres noves formes i s’ha tornat gairebé respectable en algunes parts del món com l’Est d’Europa, Turquia i la Xina. Però hi ha un altre estil de lideratge polític més suau. -¿Pedro Sánchez respondria a aquest estil? -No el conec bé per contestar, però em que consta que a Espanya hi ha hagut grans canvis entorn de les polítiques de gènere. -¿I Justin Trudeau al Canadà? -Sí, Trudeau encarnaria aquesta manera més suau d’exercir l’autoritat, com Clinton, Tony Blair o fins i tot, ocasionalment, Boris Johnson. Igual que abans parlava d’homes joves al sector de serveis que han d’aprendre a ser amables amb els clients, també hi ha un estil de fer política en el qual podríem utilitzar, aquí sí, el terme de nova masculinitat. «Boris Johnson diu moltes coses ofensives, però també té moltes habilitats socials» -¿El primer ministre britànic també l’inclou en aquest estil? -Diu moltes coses ofensives, però també té moltes habilitats socials per convèncer la gent que val la pena votar-lo. Tot i que és veritat que aquest estil de política sol donar-se més en el centre i centreesquerra. -¿Podem enterrar definitivament el mite de l’heroi? -L’estil polític autocràtic, que també està en les empreses, apel·la precisament a l’heroisme i ja hi ha qui es refereix a aquest estil més suau d’exercir l’autoritat com a postheroic.

El més llegit