Perfums d’autor: com es crea una fragància original i com triar la que més ens escau

Fan una olor bona i diferent dels perfums comercials que trobem a botigues i aeroports. Són un luxe discret que va a la recerca del consumidor oferint-li aromes subtils, originals i l’evocació d’una experiència que vol tornar a viure. Traspuen carisma i alhora ofereixen pistes sobre l’estil de qui els porta, i són versàtils fins al punt de no distingir entre gèneres. Són els perfums nínxol o d’autor, l’última tendència en perfumeria. Una de les expertes en aquest sector és María Gabriela Giménez, creativa perfumista nascuda a Caracas fa 31 anys, que des del 2017 dirigeix Anconú, una marca de perfums de nínxol dissenyats entre Espanya i Veneçuela, però les essències de la qual es barregen a Grasse (França), bressol de la indústria perfumista. «Són marques que utilitzen molt poca publicitat, no t’envaeixen, no t’obliguen al consum, sinó que les vas veient a poc a poc, les vas digerint, et vas identificant amb la seva història, amb els ingredients, amb el procés de creació... són marques molt personals», afirma Giménez. I tot i que aquestes fragàncies s’allunyen dels dictats del màrqueting, cada vegada tenen més adeptes que busquen el seu segell distintiu, és a dir, la qualitat de les seves matèries primeres, l’elaboració gairebé artesanal i el mateix procés de creació, que implica un viatge per l’univers del creador de l’aroma. -¿Com trieu el millor perfum per a algú entre tantíssimes marques i fragàncies? -Tots els perfums tenen una història al darrere. Molt poques vegades el consumidor s’atura llegir aquesta descripció més enllà de si és llimona o és gerani. Solen ser unes històries molt curtes i que no et porten molt temps, però amb les quals et pots identificar o evocar una sensació, que és just com et vols sentir al portar aquest perfum. La perfumeria de nínxol va de sorprendre, de barrejar olors a què no estem acostumats, per exemple barrejar rosa amb un toc de cuir. Per triar bé el perfum el millor és no comprar-lo de seguida, perquè cal veure com el porta la teva pell, posar-se’l una estona i viure’l. Els perfums tenen piràmides olfactives, i el que surt al principi en el primer ‘splash’ no és l’olor que es manté, perquè després evoluciona durant les següents hores, i aquesta és la veritable olor. A més en cada persona és diferent, en cada pell pot ser que duri més o menys. -Cada vegada hi ha més perfums sense gènere com els de la seva empresa, ¿a què es deu? -Hi ha diferències en el pH de la pell dels homes i dones, i això fa que l’olor canviï. Això mateix ens dona peu que el perfum pugui ser sense gènere, ja que la mateixa fragància pot fer una olor molt diferent en cada un dels dos. La tendència en perfumeria va per allà, en la igualtat dels gèneres i, també, des d’un punt de vista econòmic, es pot comprar un mateix perfum i compartir-lo en parella. És més, em sembla fins i tot antic tenir un perfum que sigui únicament per a home i únicament per a dona. A la perfumeria de nínxol es combinen molt les olors, les aromes i es juga molt amb les notes, per exemple, es pot combinar perfectament rosa amb cuir i surt una fragància indiferent per a dones i homes -¿Quin tipus de fragàncies són les que més es porten ara, les més demandades? -Depèn molt de la temporada. Els cítrics són sempre ‘top’, i a la gent li encanten per a l’estiu. Però també agrada moltíssim el cuir, la mirra, el pebre... Es porten molt les fragàncies ‘spicy’, amb picant, que, depenent de la temporada es barregen amb ingredients més freds o més calents... -¿Hi ha un perfum per a cada edat? -No, i ara. Tinc una de les meves fragàncies que la consumeixen noies de 16 i homes de 50. -¿En quina part del cos ens l’hem de posar? -Sempre en zones que estiguin exposades a l’aire. S’ha de tractar que les peces de vestir no el tapin. Als canells, i si portes samarreta de màniga curta, a la part interior dels colzes, o al coll, entre l’orella i els cabells. I sobretot mai, mai s’ha de fregar, perquè al fer-ho es rovella i l’evolució de la seva olor i la durada canvien. S’ha de deixar que s’assequi sol. Per això és millor el format esprai, el ‘roll-on’, que tant es dona ara, millor per a un retoc durant el dia. -¿Quina és la quantitat justa per no envair els altres? -Els perfums de nínxol són per si mateix olors que no envaeixen, són olors amb què tu et sents bé, que es noten que els portes però no deixes marcat tots al teu voltant. La quantitat justa és un ‘splash’ als canells i al coll, i llest. -¿Com podem saber la qualitat que té un perfum?, ¿en què ens hem de fixar? -Els millors són els que quan te’ls poses t’adones que són més oliosos, que tenen menys aigua. Aquesta és l’essència, que ha de ser del 25% en un perfum. I després la durada, s’haurien de notar entre 6 i 8 hores (que poden variar segons alguns factors del pH, però és una cosa molt mínima). Una aigua de colònia dura 4 hores a tot estirar, perquè té el 5% d’essència. També depèn dels ingredients que utilitzis, per exemple, la llimona egípcia és boníssima, però la llimona italiana és millor. Això fa que la concentració i l’olor sigui més pura, i fa que el perfum duri més i es rovelli menys, és a dir, que no canviï l’olor amb el pas del temps. La vida d’un perfum mantingut en bones condicions i bona temperatura són almenys tres anys. -¿S’ha de ser fidel sempre al mateix perfum? -Per a mi és millor canviar i jugar com et doni la gana, perquè un perfum és sinònim de com et vols sentir. El consumidor de nínxol sol ser poc fidel, va canviant i va jugant segons l’estat d’ànim de cada dia i com es vol sentir. Jo abans de crear la meva marca utilitzava perfums d’home..., però ara utilitzo de tot, des de cítrics a afustats. Els que menys em fascinen són els florals, em cansen moltíssim. -¿Com s’elaboren, amb quin tipus d’elements? -Amb olis de les olors que ja existeixen, així es fa la barreja la concentració de la qual ha de ser del 25%. També porten alcohol i altres ingredients com els fixadors, que són els que permeten que el perfum s’enganxi a la pell. Respecte al procés creatiu, el que hagis de donar-li fins a quedar content, en el meu cas. Vaig fer tres fragàncies en un any i una altra em va portar més temps, em va costar moltíssim. En el procés d’elaboració, almenys es triguen tres mesos en la maceració. -¿Quin tipus de perfums duren més? -Els cítrics, per la seva naturalesa més aquosa, duren poc. Els que més aguanten són els calents: la canyella, el cuir, la mirra... I també els florals duren bastant. -¿S’ha d’utilitzar un per al dia i la nit o segons l’època de l’any? -Crec que segons l’època de l’any, 100%. Va en funció de la temperatura. -Chanel nº5 és un clàssic que ara celebra el seu centenari. ¿Realment és tan magnífic? -En el seu èxit hi ha una combinació de màrqueting i de buscar un estatus. És un perfum que l’utilitza la gent gran, per a mi ja és antiquat. Es continua comprant perquè és un clàssic, però dubto que una persona de 30 anys es vulgui comprar un ‘chanel’. Crec que ara hi ha altres generacions amb altres gustos. Per això és una de les grans marques que s’està reinventant.

Perfums d’autor: com es crea una fragància original i com triar la que més ens escau

L’última tendència en perfumeria són les olors discretes, subtils i originals que busquen l’emoció del consumidor. La creativa perfumista d’Anconú, María Gabriela Giménez, ens dona les claus d’aquest puixant sector

El més llegit