+ Història | Els primers corresponsals de guerra

Fa tot just 15 dies que les tropes dels Estats Units van abandonar l’Afganistan. Des de llavors, les informacions explicant com evoluciona la implantació del règim dels talibans cada vegada ens arriben amb menys freqüència, perquè l’actualitat ha posat el focus d’atenció en altres temes i altres punts del planeta. Segurament al nou règim dels extremistes islàmics ja li va bé que Occident giri l’esquena a aquell país, perquè així tindran les mans lliures per fer i desfer com més els convingui. L’única manera que tenim d’estar informats és gràcies als periodistes que treballen sobre el terreny, en molts casos jugant-se la vida. Els corresponsals de guerra són incòmodes pel poder i els exèrcits perquè són el testimoni de les atrocitats que s'arriben a fer al camp de batalla. A la història del periodisme hi ha cert debat per decidir qui va ser el pioner d’aquesta especialitat informativa. El tòpic diu que durant l’antiguitat personatges com Tucídides, explicant la guerra del Peloponès del 424 a. C., o Juli Cèsar, amb els seus comentaris sobre les campanyes a la Gàl·lia el 55 a. C., serien alguns dels precedents d’aquesta feina, però salta a la vista que no és el mateix. Tucídides va escriure sobre aquell conflicte quan ja feia temps que s’havia produït i César era part implicada i es dedicava a narrar les seves victòries. En realitat, no es pot parlar de corresponsals de guerra fins que sorgeix la premsa moderna al Regne Unit, on a finals del segle XVIII els periòdics van anar guanyant importància. Va ser allà on van aparèixer els primers casos de periodistes enviats als conflictes per informar des d’on passaven les coses. Sembla que el pioner hauria estat John Bell, propietari del ‘The oracle and public advertiser’. Quan el 1794 els britànics van entrar en guerra amb els revolucionaris francesos, va desplaçar-se als Països Baixos per crear una xarxa de corresponsals locals i paral·lelament va començar a escriure les seves pròpies cròniques des del front. El problema va ser que com que les seves informacions no agradaven als comandaments del seu país, el van acabar acusant de conspirar a favor de l’enemic i el van titllar d’espia de Robespierre. Una cosa semblant li va passar a Charles Lewis Gruneisen quan el ‘London Morning Post’ el va enviar a Espanya per cobrir la Primera Guerra Carlina el 1833. La capçalera, d’ideologia ‘tory’, simpatitzava amb els posicionaments tradicionalistes i conservadors dels partidaris del pretendent Carles, que volia usurpar el tron a Isabel II. La idea era que Gruneisen informés de com avançaven les campanyes militars, però al fer-ho va acabar oferint un cru retrat de la primera de les tres guerres civils que viuria Espanya durant el segle XIX. Aquest periodista hauria continuat oblidat de no ser per l’historiador Alfonso Bullón, que el va descobrir durant la realització de la seva tesi doctoral dedicada al carlisme. Gruneisen, impactat per la violència del conflicte, va arribar a intercedir per uns presoners isabelins que estaven a punt de ser afusellats. El seu comportament va despertar les sospites dels carlins, que el van acusar d’espionatge i el van estar a punt d’executar. Finalment, però, va salvar la vida i, fins i tot, fou condecorat pel pretendent Carles. El 2017, Gruneisen va ser protagonista d’un documental on s’explicava la feina dels corresponsals de guerra d’abans i ara. Fins a la seva reivindicació, tradicionalment es considerava que el primer periodista que havia cobert un conflicte havia sigut William Howard Russell, enviat a la Guerra de Crimea de 1853 pel diari ‘The Times’. Segurament per la transcendència del conflicte, que a més estava protagonitzat per britànics, i perquè les cròniques van ser il·lustrades amb imatges dels llocs dels fets, va fer que durant molts anys se'l posés al capdamunt de la llista. És possible que futures investigacions descobreixin altres periodistes que van arriscar la vida per poder informar els seus lectors en guerres de temps enrere. Gràcies a ells i als seus successors podem saber què passa al món i ser més conscients de les atrocitats dels exèrcits. No és estrany que incomodin tant el poder. Dones pioneres Les dones pioneres Pel que fa a les dones pioneres en aquest camp del periodisme, es poden citar els casos de l’escocesa Florence Dixie, que va ser a l’Àfrica el 1880 per informar sobre la guerra anglo-bòer com a corresponsal del ‘The Morning Post’ i la canadenca Florence McLeod Harper, que va cobrir el front de l’est de la Primera Guerra Mundial pel ‘Leslie’s Weekly’. Entendre-hi + amb la història Al club Entendre-hi + amb la història d’EL PERIÓDICO volem reunir aquelles persones que, com a tu, els fascinen els fets i els personatges que han marcat l’esdevenir de la humanitat. EL PERIÓDICO t’ofereix aquest fòrum perquè enviïs comentaris, facis consultes i proposis temes que voldries que tractéssim en aquest espai. Uniu-vos a la comunitat d’apassionats de la història d’EL PERIÓDICO. Entre tots crearem un espai en el qual disfrutar d’aquesta emocionant afició. Llegiu aquí els articles publicats.

El més llegit