El cine i la televisió tenen un impacte tan gran en la nostra societat, que són mitjans capaços d’adaptar antigues tradicions i convertir-les en relats uniformes. Un dels casos més evidents es el de Disney, que amb les seves produccions basades en contes clàssics, ha fet que tots ens imaginem la Blancaneus, Peter Pan i la Sireneta de la mateixa manera. En alguns casos, el cinema fins i tot ha inventat tradicions nacionals. Un dels exemples més interessants s’ha recordat aquests dies arran de la mort de Mikis Theodorakis. Famós sobretot per haver estat el compositor de la pel·lícula “Zorba el grec”, que té en la seva escena final un dels moments més mítics del setè art, quan els protagonistes, Anthony Quinn i Alan Bates, ballen un sirtaki. Aquella dansa, i especialment la seva melodia, són sinònim de Grècia per molts estrangers que només coneixem el país de manera epidèrmica. I cada vegada que es vol il·lustrar musicalment aquella terra acaba sonant la peça de Theodorakis. Només hi ha un petit detall: el sirtaki és un invent que no existia abans de la pel·lícula.