L’inici d’una bonica amistat

Demà arriba al cine una pel·lícula que no obrirà les pàgines de cultura ni serà de les més comentades per la crítica, però segur que és de les més esperades d’aquest estiu per a moltes famílies. I és que demà es podrà veure el primer llargmetratge de ‘La patrulla canina’. Qualsevol que al seu voltant tingui nens de menys de deu anys segur que no necessita cap explicació complementària, perquè saben de sobres qui són Chase, Marshall, Rubble, Rocky, Skye, Everest i tots els altres. Per als profans en la matèria, els explicarem que ‘La Patrulla Canina’ és una sèrie de dibuixos animats que narra les peripècies d’un grup de cadells comandats per un nen anomenat Ryder. En cada episodi han de resoldre alguna situació: salvar una balena, rescatar una foca... La peculiaritat és que cada personatge té una especialitat: policia, bomber, constructor, pilot d’aviació, rescats aquàtics... Tots amb colors i accessoris fàcilment diferenciables que els converteixen en una màquina de marxandatge molt lucrativa que explota el desig universal de tants nens de voler tenir un gos amb qui viure aventures. Res de nou. La relació entre cànids i humans es remunta a molts milers d’anys enrere. Gràcies a les investigacions que han estudiat l’ADN dels gossos actuals, els científics consideren que totes les races són descendents del llop gris. El que no se sap és com, quan i on va començar el procés de domesticació, que va acabar transformant el llop ferotge en el millor amic de l’home. Algunes hipòtesis havien apuntat que aquest camí hauria començat fa uns 36.000 anys. Una de les proves que semblava reforçar aquesta teoria era que a la cova francesa de Chauvet els arqueòlegs van localitzar una empremta d’un gran cànid fa 30.000 anys al costat de restes de carbó, que faria pensar que ja hi hauria certa convivència. En un altre jaciment, aquest a prop de Bonn (Alemanya), en una sepultura amb dos humans de fa 14.000 anys, hi havia mitja mandíbula de gos així com altres fragments de l’esquelet d’aquest animal, en la que pel que sembla és la primera tomba de gos localitzada fins al moment. De fet les últimes teories afirmen que la domesticació s’hauria produït més aviat cap a l’any 11.000 abans de la nostra era. En aquesta direcció, tindrien tot el sentit del món les pintures rupestres localitzades a la Cueva de la Vieja d’Albacete, on es pot veure la representació d’una escena de caça en la qual el grup humà està acompanyat de cànids, que semblen gossos. En definitiva, tot apunta que el procés de domesticació hauria tingut diferents punts d’inici a la zona d’Euràsia. Tot hauria començat amb una incipient cohabitació entre humans i llops, que sempre han sigut uns mamífers molt adaptables a l’entorn. A partir d’aquí els humans haurien començat un procés de selecció dels animals, escollint aquells que per mida i sobretot per caràcter, eren més adequats per conviure-hi. Això va generar que lentament s’iniciés el camí de l’escissió dels gossos dels llops fins a arribar a convertir-se en una raça diferent. O, per ser més exactes, en més de 350. Segons els organismes que controlen la puresa de les races canines existents, classifiquen aquests gairebé quatre centenars de tipus de gos en deu grups, segons la seva morfologia i aptituds. Per tant, un gran danès, un dàlmata i un chihuahua venen del mateix lloc. De fet, comparant l’anàlisi genètica dels gossos actuals amb les restes trobades en diferents excavacions arqueològiques, s’ha pogut descartar que l’evolució s’hagués originat a partir d’altres espècies, com el xacal. Aquests mateixos estudis demostren que la majoria de races actuals de gossos es van originar tan sols fa entre dos i tres segles. No és estrany. A mesura que les societats humanes van anar augmentant els seus coneixements científics, els van aplicar tant a les espècies vegetals com animals, i els gossos no en van ser una excepció. Es van anar potenciant races específiques en funció de les necessitats, que inicialment eren la caça i el pasturatge. Ara, en canvi, ens ajuden en mil i una tasques, gairebé tantes com els de ‘La patrulla canina’. Companys inseparables

El més llegit