«Em vaig tancar amb els discos d’Eros Ramazzotti, súper deprimida»: L’amor d’estiu de la Mayte

Vostè, Mayte, Mayte Rojas, tenia 16 anys, és a dir, l’edat gloriosa dels amors d’estiu. No els 14, no els 15, no els 17: com tothom sap, els 16. Vostè vivia a Badalona, Mayte, i aquell estiu, el de 1988, solia anar amb les seves amigues al Paladium, al Masnou. Per parlar, per riure, per ballar. Anaven amb autobús i es baixaven a la parada d’Ocata, que era més a prop, i des d’allà caminaven i passaven la tarda a la discoteca, no la nit, la tarda, tres o quatre hores («eres allà amb gent, se t’acostava algú, et preguntava...»). Va ser allà, al Paladium, on el va conèixer a ell, al seu amor d’estiu, el seu amor dels 16, edat gloriosa, la Millor Edat per Tenir un Amor d’Estiu («es va acostar un noi amb el seu amic, l’amic es va quedar amb la Isa i jo amb ell. I sí, hi va haver afinitat»). Hi va haver molta afinitat. Ell vivia a Vilassar i tenia una petita moto. Vostè recorda, Mayte, que era un any menor que vostè però que semblava més gran, més viscut, amb més experiència, vostè, al cap i a la fi, estudiava en una escola de monges i la seva vida era diferent («m’agradava la seva frescor, el seu do de gents, la manera que tenia de relacionar-se. Era totalment diferent. Era com... uf. Jo no era així»). Aquella vegada a la discoteca es van donar els telèfons, que llavors eren els de casa, i van passar junts l’estiu, a la moto, a la discoteca, a la platja («ell va conèixer la meva família i jo la seva, però no d’una manera seriosa, era el que havia de passar i va passar»). L’amor d’estiu va durar fins al següent estiu, gairebé un any («i l’estiu següent, quan ell va voler, es va acabar»). Després es va assabentar, Mayte, es va assabentar que ell mentre estava amb vostè també estava amb altres, però no li va estranyar perquè, en fi, perquè encaixava amb el personatge, perquè ell era així, potser ho tenia a la sang, potser continua sent així, qui sap. Però a vostè, Mayte, aquesta ruptura la va destruir. La va destruir com pot destruir una ruptura a una adolescent de 16 anys, edat gloriosa, 16 anys («em vaig tancar a la meva habitació amb tots els discos d’Eros Ramazzotti, súper deprimida, com si se m’hagués acabat el món. Em va durar mesos»). Per despit va tenir una relació ràpida amb un amic d’ell, però una relació seriosa, una relació de veritat, no la va arribar a tenir fins al cap dels anys («perquè, no sé, estava com en rebel·lia»). I encara avui el recorda. Avui, Mayte, el recorda. La seva moto. La seva desimboltura. Les seves camises. I dona gràcies a qui se li hagi de donar per no haver acabat amb ell. Al final, Mayte, a vostè aquesta història li va servir per saber el que volia i el que no volia («i sobretot, no volia una persona superficial»). Vostè, Mayte, mira enrere i veu una història que va estar bé que passés, 16 anys, edat gloriosa, un amor d’estiu, però no només s’ha de veure, només passat, perquè («perquè, per exemple, jo sempre vaig tenir un projecte de vida que era adoptar nens, i això, per exemple, hauria sigut impensable amb ell, ni tan sols el fet de tenir fills»). Tot té un ordre, Mayte, tot té el seu lloc. Per això, quan fa un parell d’anys va reaparèixer el jove de la moto, el jove de la moto que ja no és jove i potser ja no tingui moto («em va posar un missatge a Facebook que deia: ‘¿do you remember me?’ que era una broma que feia aleshores»), quan va veure aquest missatge al seu ordinador ni tan sols va respondre («o si potser, coneixent-me, si vaig respondre alguna cosa vaig respondre que ‘sí’ i me’n vaig oblidar. Em va semblar patètic que la seva vida l’hagués portat a buscar-me. Per a mi diu molt poc d’ell»).

Un amor amb moto, un amor del passat: l’amor de l’estiu de la Mayte

Mayte Rojas recorda l’emocionant història que va viure l’estiu de 1988, als 16 anys, i alhora es congratula que no fos més que això

El més llegit