«Igual que la Nuria va venir, se’n va anar»: L’amor d’estiu del Jesús

A la primerenca edat de 22 anys, Jesús Oliván i el seu amic Joffre destinaven gran part del seu temps a parlar a través d’IRC –Internet Relay Chat–, una mena de Messenger o WhatsApp adaptat l’any 1996. A través del –en el seu moment– nou servidor, el seu amic va conèixer una noia que alhora va voler anar a veure. Però hi havia un problema: ell era de Catalunya i ella, d’Astúries. Va ser llavors quan va buscar companyia per fer el llarg viatge d’11 hores amb autocar: «¿M’acompanyaries a Oviedo?», li va preguntar al Jesús, i aquest va deixar anar un «¿per què no?». Llavors, gràcies al seu amic, el Jesús va obtenir l’oportunitat de conèixer qui seria el seu primer amor, la Nuria. El Jesús, que va escriure una carta a Entre tots, ens explica la seva història. «En el primer que em vaig fixar va ser que era molt guapa i en el seu particular floc blanc del serrell, descolorit per la seva neboda». Però el que més va destacar va ser la connexió instantània des del moment que la va veure: «La Nuria semblava bastant impulsiva, a nivell íntim era molt tímida i li encantava escoltar, per això vam connectar tan ràpid». Amb el temps, el Joffre va oficialitzar la seva relació, però no va ser el cas del Jesús, ja que li va arribar que «tenia un altre rotllo». Però de tota manera, no es va donar per vençut, ja que la connexió que sentia era «única i real». Quatre setmanes després Llavors, quan el Joffre va anar a visitar la seva nòvia un mes després, el Jesús també hi va decidir anar –amb la clara intenció de tornar a trobar-se amb la Nuria. I va aconseguir veure-la, justament el dia que ella anava a buscar les seves coses a casa de la seva exparella, ja que ho havien deixat. «Aquesta és la teva oportunitat», va pensar el Jesús, i així va ser: va aprofitar cada segon per estar amb la Nuria. «Anàvem a ballar, d’excursió amb els seus amics i m’acompanyava a la pensió. Un dia, ens vam quedar a les escales d’una església fins a l’alba. El temps ens va passar volant entre rialles, petons i carícies». Després d’un curt –però intens– viatge, la Nuria i el Jesús van decidir mantenir el contacte a través de cartes, ja que la Nuria no podia accedir al servidor d’IRC. «Era molt romàntic. L’espera ho feia més emocionant». També, el Jesús es va comprometre a anar-la a visitar cada dues setmanes a Oviedo i va passar uns dies d’estiu a Salamanca, on vivia la seva mare. Cap avall La seva relació tenia alts i baixos, però, contra totes les circumstàncies, el Jesús no tenia la intenció de deixar la Nuria enrere, «era la primera vegada que estava enamorat». Però a poc a poc la seva relació es va anar torçant, ja que hi havia molts impediments: els pares de la Nuria eren molt estrictes, la distància de gairebé mil quilòmetres els separava, la Nuria no tenia la intenció de venir a Barcelona i sempre havia d’anar el Jesús a Oviedo, i els amics de la Nuria li feien repetidament bromes pesades per ser català. La connexió entre ells existia, però els efectes adversos van acabar superant la parella. Un dia, el Jesús va decidir fer-li una sorpresa per la l’aniversari de la Nuria «vaig recórrer tot el nucli antic de Barcelona per trobar-li una medalleta de la verge de Nuria per regalar-se-la», però quan va arribar el 24 d’agost, la jove li va trucar per dir-li que no podia continuar amb la relació i que ja estava coneixent un altre noi. Després d’aquesta trucada, i del cop emocional que va suposar per a ell, va intentar contactar amb Nuria via email per buscar una solució o un perquè, però sense obtenir resposta. Tornada a Astúries Alhora, Jesús va decidir passar uns dies a Oviedo de vacances, i, per destí o casualitat, es va trobar la Nuria en un ‘pub’ amb la seva parella. Ella, sorpresa, li va preguntar què feia allà i per què no l’havia avisat, i ell va respondre taxatiu: «No avisaré algú que no m’ha respost i passa de mi». I, quan el Jesús va arribar a casa seva, la jove li va trucar per dir-li que si tornava una altra vegada el seu nòvio l’enviaria d’un cop a Barcelona. Així que, «igual que la Nuria va venir, se’n va anar». I ara, després de gairebé 25 anys, el Jesús reconeix que alguna vegada li ha agafat curiositat i ha buscat la Nuria per internet. «Està casada, a Facebook ho pots trobar tot. Però no hi he indagat gaire, tampoc l’he tornat a veure des d’aleshores». «De les històries d’amor que he viscut, aquesta és la més intensa però també la més trista».

«Igual que la Nuria va venir, se’n va anar»: L’amor d’estiu del Jesús

Jesús Oliván és un dels lectors que ens va enviar una carta a Entre Todos per explicar-nos l’amor d’estiu que més recorda

Els enamorats intercanviaven cartes: «Era molt romàntic. L’espera ho feia més emocionant»

El més llegit