Olímpics abans de Coubertain

Si tot va bé, demà s’inauguraran els Jocs Olímpics. La de Tòquio és l’edició número 32 des que, el 1896, se celebrés la primera a Atenes. Normalment hi ha la creença que aquest ressorgiment va ser el primer moviment olímpic des del temps de l’antiguitat. S’atribueix el mèrit al francès Pierre de Coubertain. Nascut el 1863, fill d’una família aristocràtica que en comptes de fer carrera militar va preferir estudiar pedagogia. Durant una estada a Anglaterra va descobrir el moviment anomenat «muscular Christianity», que defensava que ser creient no excloïa ser actiu. Aquest corrent de pensament va influir, per exemple, en la creació de la Young Men Christian Association (YMCA). En definitiva, la idea era que els joves practiquessin esport. Inspirat per aquella experiència, Coubertain va introduir la pràctica esportiva als instituts francesos però el seu veritable somni era que l’esport fos universal i s’utilitzés per promoure la pau i la unitat mundial. Per aquesta raó, el 1894 va presentar el projecte de fer uns Jocs Olímpics. Dos anys després es van celebrar a Atenes, per vincular-los als jocs primigenis. En realitat, Coubertain va ser qui va culminar la llarga cadena d’intents per recuperar l’olimpisme. Quan, després de l’edat mitjana, el Renaixement va recuperar les cultures grega i llatina, a poc a poc es va anar produint l’aproximació a l’antiguitat. Com a resultat d’aquest procés, al segle XVII a Anglaterra ja es van organitzar els Costwold Olimpick Games, a partir de 1612. I després de la Revolució francesa, entre 1796 i 1798, hi va haver l’Olympiade de la République. A partir del segle XIX, al Regne Unit –bressol de l’esport modern– van proliferar competicions multidisciplinàries, com el Grand Olympic Festival de Liverpool. Durant aquesta etapa altres factors també van ajudar a la popularització d’aquest tipus d’esdeveniments. Per exemple, les excavacions arqueològiques que es van portar a terme a Olímpia. Això va permetre recuperar el passat grec de la pràctica esportiva. Afegit a això, va aparèixer la qüestió política. El 1821, els territoris grecs havien iniciat la seva lluita per independitzar-se de l’Imperi otomà i això va provocar un ressorgiment del sentiment nacional hel·lè. Per exemple, el poeta Panagiotis Soutsos a la seva obra ‘Diàleg dels morts’, publicada el 1833, va esmentar els Jocs Olímpics com a referent identitari. Evangelos Zappas va recollir el guant. Era un veterà de la guerra de la independència grega que s’havia instal·lat a la regió de Wallachia –actualment Romania–, on es va convertir en un dels homes més rics de l’Europa oriental gràcies a la seva exitosa carrera en el món dels negocis. Zappas va destinar part de la seva fortuna a promoure el patriotisme grec. Va considerar que una de les millors maneres d’aconseguir-ho era organitzant una competició esportiva com les que es feien en temps dels antics. A tal efecte, el 1856 va oferir 400 accions i el benefici d’una companyia de barcos de vapor per sufragar-ne les despeses. La competició es va celebrar el 15 de novembre de 1859. El seu compromís va perdurar fins després de la seva mort, ja que al seu testament va deixar un llegat econòmic per organitzar els Jocs entre 1870 i 1875. En aquesta època, Grècia mantenia una estreta relació amb el Regne Unit. Això ajuda a explicar la intensa activitat olímpica al país amb competicions com els Wenlock Olympic Games, per iniciativa del metge William Brookes, un gran admirador de la Grècia clàssica. Se sap que va contactar amb Zappas i que fins i tot va donar diners per a un dels premis. No només això. El 1890 va convidar el baró de Coubertain, que llavors havia organitzat un Congrés Internacional d’Educació Física. Gràcies a això, el francès va conèixer l’organització de Brookes, a qui sempre va reconèixer com a referent. De fet, el va voler convidar als Jocs Olímpics de 1896, però el metge britànic va morir el desembre de 1895. No obstant, la família olímpica sempre l’ha considerat, juntament amb Zappas, com el pioner del gran fenomen global dels Jocs. El Zappeion

El més llegit